Édouard Louis Trouessart
- Aquest autor és citat en taxonomia animal amb el nom «Trouessart».
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 agost 1842 Angers (França) |
| Mort | 30 juny 1927 (84 anys) París |
| President Societat Zoològica de França | |
| 1901 – 1901 | |
| Director Museu d'història natural d'Angers | |
| 1881 – 1885 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Poitiers École impériale du service de santé militaire de Strasbourg (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Zoologia |
| Ocupació | zoòleg, aracnòleg, catedràtic, metge |
| Ocupador | Museu Nacional d'Història Natural de França Universitat de Poitiers |
| Membre de | Society of Biology (en) (vicepresident) National Society of the Natural Sciences and Mathematics of Cherbourg (en) Société d'études scientifiques de l'Anjou (fr) Les Amis de l'Éléphant (fr) Société des sciences naturelles de l'Ouest de la France (en) Société nationale de protection de la nature et d'acclimatation de France (en) Societat Zoològica de Londres |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra franco-prussiana |
| Obra | |
| Abrev. zoologia | Trouessart |
| Família | |
| Pare | Joseph-Louis Trouessart |
Premis
| |
Édouard Louis Trouessart (Angers, 25 d'agost del 1842 — París, 30 de juny del 1927) fou un zoòleg francès.[1]
Biografia
Fill d'un professor de física de la Universitat de Poitiers, Trouessart fou educat a Angers i Poitiers abans d'entrar a l'escola de medicina militar d'Estrasburg. A causa de greus problemes de salut, hagué d'abandonar els estudis.
El 1864 esdevingué preparador de física a la facultat de Poitiers, i des d'aleshores es consagrà a la història natural. Tornà als estudis de medicina i obtingué el seu doctorat el 1870. Serví a l'exèrcit francès durant la guerra francoprussiana.
Després d'haver servit a l'hospital de Villevêque, dirigí entre el 1882 i el 1884 el museu d'Angers i ensenyà història natural al liceu de la ciutat. El 1885 s'instal·là a París, on freqüentà la companyia d'Alphonse Milne-Edwards (1835-1900), a qui ajudà voluntàriament.
La mort d'Émile Oustalet (1844-1905) li permeté obtenir la càtedra de zoologia, mamífers i ocells, lloc que conservà fins al 1926.
Es consagrà principalment als mamífers i àcars, a més dels ocells. Entre les seves obres, cal citar Catalogus mammalium tam viventium quam fossilium (1899) i la Faune des Mammifères d'Europe (1910). El 1901 accedí a la presidència de la Societat Zoològica de França.