Églantine

Églantine

Fitxa
Direcció	Jean-Claude Brialy
Protagonistes	Valentine Tessier Claude Dauphin (en) Odile Versois Micheline Luccioni Jacques François Roger Carel Claude Dauphin Darling Légitimus Marco Perrin
Producció	Jacques Charrier
Guió	Éric Ollivier i Jean-Claude Brialy
Música	Christian Chevallier i Jean-Jacques Debout
Dissenyador de so	Paul Lainé
Fotografia	Alain Derobe
Muntatge	Hélène Arnal
Dades i xifres
País d'origen	França
Estrena	25 febrer 1972
Durada	88 min
Idioma original	francès
Color	en color
Descripció
Gènere	cinema musical

Églantine és una comèdia dramàtica francesa dirigida per Jean-Claude Brialy el 1972. La història està ambientada al final del segle xix buscant en els seus propis records d'una infància feliç, passada al poble de Chambellay a l'Anjou amb els seus avis. Narra les vacances d'un jove estudiant de secundària d'una bona família amb la seva amant i somrient àvia.^[1]

Al voltant de 1890, Leopold, un jove home de classe mitjana d'una família burgesa, va arribar per a les seves grans vacances a la seva àvia Églantine. Troba l'ambient càlid que tant estima. Tota la família hi és: el seu pare, la seva mare, els seus oncles, però sobretot Pauline, la seva cosina preferida. Els dies passen a mesura que avança l'estiu i la dolçor de la vida el fa oblidar la universitat. Però la temporada s'acaba i s'acosta la tornada a classe. En un matí fred, Leopold s'assabenta de la mort de la seva estimada àvia .^[2]

• Valentine Tessier: Églantine
• Claude Dauphin: Clément
• Odile Versois: Marguerite
• Micheline Luccioni: Yolanda
• Jacques François: Edmond
• Roger Carel: Ernest
• Laure Jeanson: Pauline
• Frédéric : Léopold
• Sylvia Barrouillet: Gilberte
• Darling Légitimus: Lolo
• Marco Perrin: Guillaume
• Dominique Davray: Venedora de barrets

Fou guardonada amb la Conquilla de Plata al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1972.^[3] Fou la primera pel·lícula recompensada amb el prix Jean Le Duc per la qualitat del seu guió.^[4]