Aloses al filferro
Skřivánci na niti | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Jiří Menzel |
Protagonistes | Rudolf Hrušínský Vlastimil Brodský Václav Neckář (en) Jitka Zelenohorská Naďa Urbánková František Řehák Leoš Suchařípa (en) Karel Mareš (en) Jiřina Štěpničková (en) Otakar Brousek, Sr. (en) Míla Myslíková Jaroslav Satoranský (en) Vladimír Šmeral (en) Jiřina Třebická Jan Vala (en) Stella Zázvorková Věra Galatíková (en) Evžen Jegorov Miloš Kohout (en) Gustav Oplustil (en) Zdeněk Svěrák Věra Ferbasová (en) Věra Křesadlová Jiří Menzel Miroslav Saic (en) Hana Talpová Jan Teplý Vladimír Hrabánek Jitka Molavcová Marie Benetková (en) Jindřiška Gabriela Preissová (en) Vlasta Jelínková Zora Jiráková Vladimír Ptáček (en) Oldřich Janovský (en) Alena Frimlová (en) Ladislav Šimek Antonín Gondolán (en) Ferdinand Krůta (en) Rudolf Kalina Karel Hovorka st. Bohumil Koška (en) Alois Vachek Zdena Burdová (en) Eva Rubínová (en) Antonín Samler (en) Eva Blazková (en) |
Producció | Barrandov Studio i Karel Kochman (en) |
Dissenyador de producció | Oldřich Bosák (en) |
Guió | Jiří Menzel i Bohumil Hrabal |
Música | Jiří Šust |
Fotografia | Jaromír Šofr |
Muntatge | Jiřina Lukešová |
Distribuïdor | Ústřední půjčovna filmů |
Dades i xifres | |
País d'origen | Txecoslovàquia |
Estrena | 1990 |
Durada | 94 min |
Idioma original | txec |
Versió en català | Sí |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | comèdia i paràbola |
Lloc de la narració | Praga |
Premis i nominacions | |
Premis | Os d'Or (1990)
|
Aloses al filferro (títol original: Skřivánci na niti), presentada a la Berlinale amb el títol anglès Larks on a String) és una comèdia txecoslovaca de 1969 dirigida per Jiří Menzel. La pel·lícula, concebuda com un atac a l'estalinisme, va ser filmada el 1969 però va ser instantàniament prohibida per la censura soviètica i no va veure la llum fins més de 20 anys després, quan el 1990 va ser projectada al Festival de Cinema de Berlín i va guanyar l'Os d'Or.[1] Ha estat doblada al català.[2]
Després del rodatge de Skřivánci na niti, Menzel va ser condemnat a no poder dirigir més pel·lícules, fins que l'any 1974 va ser autoritzat a reempredre la seva activitat de cineasta, amb la producció de Kdo hledá zlaté dno (Qui busca or?).
Skřivánci na niti està basada en set contes de Bohumil Hrabal recollits a la novel·la Inzerát na dum, ve kterém uz nechci bydlet (traducció literal en català: Anunci d'una casa en la qual ja no hi vull viure), escrita el 1950 però no publicada fins al 1965.[3]
Argument
Diversos membres de la burgesia txecoslovaca han sigut destinats a treballar en una planta industrial de reciclatge d'acer ubicada al poble txec de Kladno amb l'objectiu de ser reeducats mitjançant el treball manual. La planta, que a partir de desferres i diversos residus de ferralla produeix barres d'acer per a la construcció, ha de transformar també els burgesos per tal de fer-los aptes per a la nova societat comunista.
El grup de burgesos inclou un advocat que creu en el dret a la defensa per part de l'acusat; un doctor en filosofia i llibreter que s'ha negat a desprendre's de literatura decadent; un saxofonista, l'instrument del qual ha sigut requisat per burgès; un religiós que s'ha negat a treballar els dissabtes; un lleter que ha tancat el seu negoci; un barber i un fuster.
La comèdia, mitjançant un humor negre i surrealista, recrea una successió d'episodis que descriuen una realitat absurda i amarga. Entre d'altres, mostra les obsessions del supervisor del grup, la vida privada del policia encarregat de vigilar la planta o diverses escenes d'amor i les relacions que sorgeixen entre els burgesos i el grup de dones també destinades a treballar a la planta d'acer.
El supervisor del grup de burgesos presumeix incansablement del seu passat obrer, però revela la seva vertadera natura quan la policia secreta porta a terme detencions a causa dels seus informes; o quan es posa a netejar amb esponja una jove gitana, obsessionat per la puresa i el culte al cos.
També, la planta és visitada per un grup de joves pioners (moviment juvenil del partit comunista), el ministre de cultura i un cap sindical. Mentrestant, diversos burgesos van desapareixent de la planta: el lleter per incitar a una vaga en contra de les condicions laborals, i el llibreter i el religiós per interessar-se pel lleter.
Diverses escenes d'amor o sexe tenen lloc al llarg dels episodis. Pavel, el religiós, s'enamora de Jitka, una reclusa condemnada també a treballar a la planta d'acer. El policia de la planta, Andel, s'enamora de la gitana Terezka, es casen i protagonitzen diversos episodis d'un manifest conflicte conjugal.
Repartiment
Actor / actriu original | Personatge fictici |
---|---|
Rudolf Hrusínský | cap sindicalista |
Václav Neckár | Pavel |
Jitka Zelenohorská | Jitka |
Vlastimil Brodský | Professor |
Vladimír Ptácek | Lleter |
Leos Sucharípa | Advocat |
Ferdinand Kruta | Krudla |
Frantisek Rehák | Dobrecek |
Jaroslav Satoranský | Andel, guàrdia |
Nada Urbánková | Lenka |
Vera Kresadlová | Convicte |
Zdeněk Svěrák | |
Jiří Menzel |
Premis i nominacions
Premis
- 1990. Os d'Or