Ambler Hodges Moss
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r setembre 1937  Baltimore (Maryland) |
| Mort | 28 desembre 2022 (85 anys) |
| Formació | Universitat Yale |
| Es coneix per | vicecònsol al Consolat General dels EUA a Barcelona (1964-1966) |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat, diplomàtic |
| Membre de | Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans (membre corresponent de l'IEC) (2008–) |
| Participà en | |
| 4 gener 2021 | Dialogue for Catalonia |
| Família | |
| Cònjuge | Serena Welles Moss |
Premis
| |
Ambler Hodges Moss (Baltimore, 1 de setembre de 1937 - 28 de desembre de 2022)[1] va ser un diplomàtic i advocat nord-americà, interessat en la política catalana.[2] Estava casat amb Serena Welles Moss i tenien quatre fills.
Biografia
Graduat en Ciències Polítiques i Econòmiques a la Universitat Yale el 1960, fou destinat com a vicecònsol al Consolat General dels EUA a Barcelona, a la via Laietana, entre els anys 1964 i 1966, des d'on fou testimoni de la presa de consciència de la societat catalana en la lluita per la recuperació de les llibertats i la democràcia, va mantenir contactes tant amb els opositors a la dictadura franquista com amb les autoritats de l'època i va promoure el reconeixement del català com a idioma propi de Catalunya en els serveis del Departament d'Estat dels Estats Units. També ingressà a l'Armada dels Estats Units i és membre vitalici de l'American Legion i de la Navy League.[3]
En 1970 es doctorà en dret per la Universitat George Washington i el 1972-1976 treballà com a assessor jurídic per a la firma Coudert Brothers de Brussel·les, on s'especialitzà en transaccions comercials internacionals i legislació antitrust.
Continuà la seva carrera diplomàtica com a membre de la delegació dels Estats Units a l'Organització d'Estats Americans (OEA) i del 1978 al 1982 fou ambaixador dels EUA a Panamà, on havia estat designat pel president dels Estats Units James Carter per a negociar la devolució del Canal de Panamà davant el president Omar Torrijos el 1976-1977. Arran del seu paper de 1995 a 2001 formà part de la Comissió Consultiva Estats Units - Panamà. Durant la celebració a Miami de la I Cimera de les Amèriques (1994) fou membre del seu Comitè de Direcció.
Interessat per la realitat política i cultural catalana, fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 1986. El 1994 va patrocinar l'oficina a Miami del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA) i fou un dels artífex de l'Acord de Cooperació entre Florida i Catalunya, arran del qual el 1996 va visitar Catalunya el governador de Florida, Lawton Chiles, i el president Jordi Pujol visità Miami. Era membre del jurat del Premi Internacional Catalunya.
Del 1984 al 1994 fou professor d'Estudis Internacionals a la Universitat de Miami i director del Dante B. Fascell North-South Center el 1984-2004. Des del 2008 era membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans. També era membre, entre altres, de les societats següents: Council on Foreign Relations (amb seu a Nova York), del Royal Institute of International Affairs (amb seu a Londres) i de l'International Institute of Strategic Studies (amb seu a Londres).
El novembre de 2014 va signar el manifest «Deixin votar els catalans», juntament amb altres personalitats internacionals.[4] El gener de 2021, fou una de les 50 personalitats que signar el manifest «Dialogue for Catalonia», promogut per Òmnium Cultural i publicat a The Washington Post i The Guardian, a favor de l'amnistia dels presos polítics catalans i del dret d'autodeterminació en el context del procés independentista català. Els signants lamentaren la judicialització del conflicte polític català i conclogueren que aquesta via, lluny de resoldre'l, l'agreuja: «ha comportat una repressió creixent i cap solució». Alhora, feren una crida al «diàleg sense condicions» de les parts «que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític» i exigiren la fi de la repressió i l'amnistia per als represaliats.[5]
El mes d'abril del 2017, pocs mesos abans del referèndum de l’1-O, Moss va ser gestionar la reunió entre el president Carles Puigdemont i Jimmy Carter que va tenir lloc a Atlanta, on hi ha la seu de la fundació de l’ex-president nord-americà.[1]
Obres
- (Quatre) barres i estrelles. Memòries d'un ambaixador nord-americà a Catalunya (2006)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «S'ha mort Ambler Moss, el diplomàtic nord-americà enamorat de Catalunya». [Consulta: 29 desembre 2022].
- ↑ «Mor Ambler Moss, el diplomàtic nord-americà enamorat de Catalunya que va connectar Puigdemont i J...», 29-12-2022. [Consulta: 29 desembre 2022].
- ↑ Currículum al Departament d'Estudis Internacionals de la Universitat de Miami
- ↑ «Desmond Tutu i Pérez Esquivel encapçalen una petició internacional perquè es deixi votar els catalans». Ara, 01-11-2014 [Consulta: 1r novembre 2014].
- ↑ «Yoko Ono, Dilma Rousseff i 5 Nobels, en un manifest d'Òmnium per l'amnistia dels presos». 324cat, 04-01-2021. [Consulta: 4 gener 2021].
Enllaços externs
- (castellà) Entrevista a El Mundo
- «Ambler Hodges Moss». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Quina mena de gent som, què volem fer, cap a on anem a anoiadiari.cat
