L'amfíbrac (en grec "igual dels braços")[1] és un peu mètric de clàusules trisíl·labes, on la central és una síl·laba tònica i les altres dues síl·labes àtones en les mètriques basades en l'accentuació. Quan la mètrica es basa en la distinció de les vocals, la síl·laba central és llarga i les altres breus (de fet aquest és l'origen grec d'aquest peu mètric). Exemples d'amfíbracs en català serien les paraules "llibreta" o "muntanya" o el vers "La núvia tremola com fulla gelada"[2]
Els autors clàssics, com que es basaven en la llargària sil·làbica, podien tenir versos de diferents mides, tret que es va perdre en el pas a la poesia moderna en llengües vernacles. En català, és un ritme freqüent als versos d'Agustí Esclasans i Folch.
Referències
- ↑ BARGALLÓ VALLS, JOSEP (1991): Manual de Mètrica i versificació catalanes. Ed. Empúries. Col·lecció Les Naus. Barcelona.
- ↑ TUSON, JESÚS (2009): Paraules en la corda fluixa. Ed. Associació Cultural Tria. Col. Tria d'Assaig. Barcelona. ISBN 9788493761806
Peus elementals de mètriques quantitatives i d'accentuació |
---|
Bisíl·labs | - pirriqui (˘ ˘)
- iambe (˘ ¯)
- coreu o troqueu (¯ ˘)
- espondeu (¯ ¯)
|
---|
Trisíl·labs | - tribraqui o braquisíl·lab (˘ ˘ ˘)
- dàctil (¯ ˘ ˘)
- amfíbrac o braquicoreu (˘ ¯ ˘)
- anapest (˘ ˘ ¯)
- baqui (˘ ¯ ¯)
- antibaqui o palimbaqui (¯ ¯ ˘)
- crètic o amfímacre (¯ ˘ ¯)
- molós (poesia) (¯ ¯ ¯)
|
---|
Tetrasíl·labs | - proceleusmàtic (˘ ˘ ˘ ˘)
- peó 1r (¯ ˘ ˘ ˘)
- peó 2n (˘ ¯ ˘ ˘)
- peó 3r (˘ ˘ ¯ ˘)
- peó 4t (˘ ˘ ˘ ¯)
- jònic a maiore (¯ ¯ ˘ ˘)
- jònic a minore (˘ ˘ ¯ ¯)
- ditroqueu (¯ ˘ ¯ ˘)
- diiambe (˘ ¯ ˘ ¯)
- coriambe (¯ ˘ ˘ ¯)
- antispast (˘ ¯ ¯ ˘)
- epítrit 1r (˘ ¯ ¯ ¯)
- epítrit 2n (¯ ˘ ¯ ¯)
- epítrit 3r (¯ ¯ ˘ ¯)
- epítrit 4t (¯ ¯ ¯ ˘)
- dispondeu (¯ ¯ ¯ ¯)
|
---|
Pentasíl·labs | - docmi (˘ ¯ ¯ ˘ ¯)
- hipodocmi (– ⏑ – ⏑ –)
- probraqui (˘ ¯ ¯ ¯ ¯)
|
---|
Vegeu també | |
---|
(˘) síl·laba breu / (¯) síl·laba llarga |