Amfíbrac

L'amfíbrac (en grec "igual dels braços")[1] és un peu mètric de clàusules trisíl·labes, on la central és una síl·laba tònica i les altres dues síl·labes àtones en les mètriques basades en l'accentuació. Quan la mètrica es basa en la distinció de les vocals, la síl·laba central és llarga i les altres breus (de fet aquest és l'origen grec d'aquest peu mètric). Exemples d'amfíbracs en català serien les paraules "llibreta" o "muntanya" o el vers "La núvia tremola com fulla gelada"[2]

Els autors clàssics, com que es basaven en la llargària sil·làbica, podien tenir versos de diferents mides, tret que es va perdre en el pas a la poesia moderna en llengües vernacles. En català, és un ritme freqüent als versos d'Agustí Esclasans i Folch.

Referències

  1. BARGALLÓ VALLS, JOSEP (1991): Manual de Mètrica i versificació catalanes. Ed. Empúries. Col·lecció Les Naus. Barcelona.
  2. TUSON, JESÚS (2009): Paraules en la corda fluixa. Ed. Associació Cultural Tria. Col. Tria d'Assaig. Barcelona. ISBN 9788493761806


  • Vegeu aquesta plantilla
Peus elementals de mètriques quantitatives i d'accentuació
Bisíl·labs
  • pirriqui (˘ ˘)
  • iambe (˘ ¯)
  • coreu o troqueu (¯ ˘)
  • espondeu (¯ ¯)
Trisíl·labs
  • tribraqui o braquisíl·lab (˘ ˘ ˘)
  • dàctil (¯ ˘ ˘)
  • amfíbrac o braquicoreu (˘ ¯ ˘)
  • anapest (˘ ˘ ¯)
  • baqui (˘ ¯ ¯)
  • antibaqui o palimbaqui (¯ ¯ ˘)
  • crètic o amfímacre (¯ ˘ ¯)
  • molós (poesia) (¯ ¯ ¯)
Tetrasíl·labs
  • proceleusmàtic (˘ ˘ ˘ ˘)
  • peó 1r (¯ ˘ ˘ ˘)
  • peó 2n (˘ ¯ ˘ ˘)
  • peó 3r (˘ ˘ ¯ ˘)
  • peó 4t (˘ ˘ ˘ ¯)
  • jònic a maiore (¯ ¯ ˘ ˘)
  • jònic a minore (˘ ˘ ¯ ¯)
  • ditroqueu (¯ ˘ ¯ ˘)
  • diiambe (˘ ¯ ˘ ¯)
  • coriambe (¯ ˘ ˘ ¯)
  • antispast (˘ ¯ ¯ ˘)
  • epítrit 1r (˘ ¯ ¯ ¯)
  • epítrit 2n (¯ ˘ ¯ ¯)
  • epítrit 3r (¯ ¯ ˘ ¯)
  • epítrit 4t (¯ ¯ ¯ ˘)
  • dispondeu (¯ ¯ ¯ ¯)
Pentasíl·labs
  • docmi (˘ ¯ ¯ ˘ ¯)
  • hipodocmi (– ⏑ – ⏑ –)
  • probraqui (˘ ¯ ¯ ¯ ¯)
Vegeu també
(˘) síl·laba breu / (¯) síl·laba llarga