Andrés Martínez Trueba

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula de personaAndrés Martínez Trueba

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 febrer 1884 Modifica el valor a Wikidata
Florida (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 desembre 1959 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
  31è President de l'Uruguai
1 de març de 1951 – 1 de març de 1952
← Luis Batlle Berres
  President de l'Uruguai (Consell Nacional de Govern)
1 de març de 1952 – 1 de març de 1955
← Luis Batlle Berres
Luis Batlle Berres →
Dades personals
FormacióUniversitat de la República Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióQuímic
PartitPartit Colorado
Premis
  • (13 novembre 1954)  Gran Creu Especial de l'Orde del Mèrit de la República Federal Alemanya Modifica el valor a Wikidata
31è President de l'Uruguai
1r març 1951 – 1r març 1952 (Constitution of Uruguay of 1952 (en) Tradueix)
← Luis Batlle Berres – Consejo Nacional de Gobierno 1952-1955 (es) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata

Andrés Martínez Trueba (Montevideo, 1884 - ídem, 1959) fou un professor, químic i polític uruguaià, president constitucional entre 1951 i 1952.

Fill d'un treballador ferroviari, es va criar al barri Peñarol i va completar amb sacrifici els estudis de químic farmacèutic. Ragut a Florida, va fundar el Liceu Departamental, del qual va ser professor. Va ser proper col·laborador de Luis Batlle Berres. Va ser elegit com a Diputat el 1922 i 1925, com a Senador el 1926, exercint-se també com intendent de Montevideo, va encapçalar la fórmula del batllisme "llista 15" el 1950.

El 1933, el Cop d'Estat el va portar per cinc mesos a l'Illa de Flores. El retorn victoriós de 1942 el va portar als primers plans de la política nacional. Essent elegit president, va proposar una reforma constitucional per instal·lar el Poder Executiu col·legiat, realitzant així seu deure d'intèrpret fidel de l'ideari batllista de José Batlle y Ordóñez, el que el va distanciar del líder del seu sector.

Va abandonar la presidència per integrar el primer Consell Nacional de Govern, del sistema col·legiat, durant la resta del període constitucional.

Enllaços externs

  • Presidència de l'Uruguai Arxivat 2011-02-24 a Wayback Machine. (castellà)
  • Vegeu aquesta plantilla
Luis Eduardo PérezFructuoso RiveraCarlos AnayaJoaquín SuárezManuel OribeJuan Francisco GiróJuan Antonio LavallejaVenancio FloresLuis María LamasManuel Basilio BustamanteJosé María PláGabriel Antonio PereiraBernardo Prudencio BerroAtanasio Cruz AguirreTomás Villalba AlbínLorenzo Batlle y GrauTomás GomensoroJosé EllauriPedro VarelaLorenzo LatorreFrancisco Antonio VidalMiguel A. FlanginiMáximo SantosMáximo TajesJulio Herrera y ObesDuncan StewartJuan Idiarte BordaJuan Lindolfo CuestasJosé Batlle y OrdóñezClaudio WillimanFeliciano VieraBaltasar BrumJosé SerratoJuan CampisteguyGabriel TerraAlfredo BaldomirJuan José de AmézagaTomás BerretaLuis Batlle Berres • Andrés Martínez Trueba • A. ZubiríaA. LezamaC. L. FischerM. EchegoyenB. NardoneE. HaedoF. HarrisonD. Fernández CrespoL. GiannattasioW. BeltránC. Mª PenadésA. Héber UsherÓscar Diego GestidoJorge Pacheco ArecoJuan María BordaberryAlberto DemicheliAparicio MéndezGregorio ÁlvarezRafael Addiego BrunoJulio María SanguinettiLuis Alberto LacalleJorge Batlle IbáñezTabaré VázquezJosé MujicaTabaré VázquezLuis Lacalle Pou
Registres d'autoritat