Atletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 1932 - salt d'alçada femení

Atletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 1932 - salt d'alçada femení

Tipus	competició olímpica
Esport	atletisme
Organitzador	Comitè Olímpic Internacional
Part de	Atletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 1932
Nombre de participants	10
Localització  i  dates
Localització	Los Angeles Memorial Coliseum (Califòrnia) 34° 00′ 51″ N, 118° 17′ 16″ O / 34.01417°N,118.28778°O / 34.01417; -118.28778
Estat	Estats Units d'Amèrica
Interval de temps	7 agost 1932 –
Data	1932
Competició
Primer lloc	Jean Shiley
← 1928 athletics at the 1936 Summer Olympics – women's high jump (en) →

Atletisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1932
Proves de pista
100 m	homes		dones
200 m	homes
400 m	homes
800 m	homes
1.500 m	homes
5.000 m	homes
10.000 m	homes
110 / 80 m tanques	homes		dones
400 m tanques	homes
3.000 m obstacles	homes
4x100 m relleus	homes		dones
4x400 m relleus	homes
Proves de carretera
Marató	homes
50 km marxa	homes
Proves de camp
Salt de llargada	homes
Triple salt	homes
Salt d'alçada	homes		dones
Salt de perxa	homes
Llançament de pes	homes
Llançament de disc	homes		dones
Llançament de javelina	homes		dones
Llançament de martell	homes
Proves combinades
Decatló	homes
< 1928 1936 >

El salt d'alçada femení va ser una de les proves del programa d'atletisme disputades durant els Jocs Olímpics d'Estiu de Los Angeles de 1932. La prova es va disputar el 7 d'agost de 1932 i hi van prendre part 10 atletes de 6 nacions diferents.^[1] Es permetia un màxim de tres atletes per país.^[2] La competició fou guanyada per Jean Shiley.^[3]

Or	Plata	Bronze
Jean Shiley (USA)	Babe Didrikson (USA)	Eva Dawes (CAN)

Aquests eren els rècords del món i olímpic que hi havia abans de la celebració dels Jocs Olímpics de 1932.

Rècord del Món	1,62	Carolina Gisolf	Amsterdam (NED)	12 de juny de 1932
Rècord Olímpic	1,595	Ethel Catherwood	Amsterdam (NED)	5 d'agost de 1928

En la final Jean Shiley i Babe Didrikson van establir un nou rècord del món amb un salt de 1.65 metres.

Degut a la poca quantitat de participants la competició es va disputar directament amb la final. Cada atleta tenia dret a fer tres intents per superar l'altura corresponent.^[4]

Les estatunidenques Jean Shiley i Babe Didrikson dominaren la prova. El cara a cara les va dur a superar el rècord olímpic (1,60) i el rècord del món (1,62) per deixar-lo en 1,65 metres. Cap de les dues va superar el 1,67. El reglament preveia un salt de desempat que en cas de ser superat no era vàlid a nivell de rècord del món. La primera en saltar i superar el 1,675 metres fou Shiley. Didrickson també superà la barra, però un jutge anul·là el seu salt per irregularitats, ja que el cap de l'atleta va superar la barra per davant les seves extremitats.

Pos.	Atleta	Nació	Salt											Altura	D	Notes
			1,41	1,44	1,48	1,50	1,52	1,55	1,58	1,60	1,62	1,65	1,67		1,675
1	Jean Shiley	Estats Units	–	–	–	O	O	O	O	O	O	O	XXX	1,65	O	RM
2	Babe Didrikson	Estats Units	–	–	–	O	O	O	O	O	O	XO	XXX	1,65	X	RM
3	Eva Dawes	Canadà	–	–	–	O	O	O	O	XO	XXX			1,60
4	Carolina Gisolf	Països Baixos	–	–	–	O	O	XXO	O	XXX				1,58
5	Marjorie Clark	Sud-àfrica	–	–	–	O	XO	XXO	XXO	XXX				1,58
	Annette Rogers	Estats Units	–	–	–	–	O	O	XXO	XXX				1,58
7	Helma Notte	Alemanya	–	–	–	–	XO	O	XXX					1,55
8	Yuriko Hirohashi	Japó	–	–	–	XXO	XXX							1,50
	Yaeko Sagara	Japó	O	O	O	XXO	XXX							1,50
10	Ellen Braumüller	Alemanya	O	–	–	–	XXX							1,41