Bernard Frenicle de Bessy

Plantilla:Infotaula personaBernard Frenicle de Bessy

Portada del seu Methode editat el 1754. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Bernard Frénicle de Bessy Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1604 Modifica el valor a Wikidata
París (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
Mort1674 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
París (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCombinatòria i teoria de nombres Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióSeca Reial
Membre de
Obra
Obres destacables
  • Forma estàndard de Frenicle Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolEscuder Modifica el valor a Wikidata
GermansNicolas Frenicle Modifica el valor a Wikidata

Bernard Frenicle de Bessy va ser un matemàtic aficionat francès del segle xvii.

Vida i Obra

Segons un elogi escrit per Condorcet el 1773, Frenicle, va ser director de la seca de París i conseller de la Court de Monnais (Tribunal de la Moneda), però recerques més recents consideren aquesta informació poc fiable i el cert és que devia ser una persona tan reservada, que no es coneix gairebé res de la seva vida.[1] Fins i tot la data de naixement és aproximada.

Com a matemàtic aficionat va mantenir intensa correspondència amb Mersenne, Fermat, Descartes, Huygens i altres matemàtics de la seva època.[2]

L'únic opuscle que va publicar en vida va ser el titulat Solutio duorum problematum circa numeros cubos et quadratos (1657).[3] Un altre text seu es va publicar de forma pòstuma el 1693: La Méthode pour trouver la solution des problèmes par les exclusions.[4]

Pel fet que és més conegut, és per la seva participació en l'enunciació del petit teorema de Fermat (1640), ja que Fermat el va enunciar en resposta a un repte que li va proposar Frenicle:[5] la descomposició en factors primers de 2 37 − 1 = 137.438.953.471 {\displaystyle 2^{37}-1=137.438.953.471} .[6]

Frenicle també va demostrar que hi ha exactament 878 combinacions possibles d'ordenar els 16 primers nombres naturals en un quadrat màgic de 4 ⋅ 4 {\displaystyle 4\cdot 4} .[7]

El juny de 1666 va ser escollit com un dels set primers membres de l'Académie des sciences.[8]

Referències

  1. ↑ Sturdy, 1995, p. 98.
  2. ↑ Mollin, 2002, p. 23.
  3. ↑ Goldstein, 2001, p. 429.
  4. ↑ Goldstein, 2001, p. 428.
  5. ↑ Watkins, 2013, p. 121-122.
  6. ↑ Dorce Polo, 2014, p. 55-56.
  7. ↑ Jouette, 2008, p. 38.
  8. ↑ Sturdy, 1995, p. 77.

Bibliografia

  • Dorce Polo, Carlos. Història de la matemàtica. Des del segle XVII fins a l'inici de l'època contemporània. Edicions de la Universitat de Barcelona, 2014. ISBN 978-84-475-3799-0. 
  • Goldstein, Catherine «L'expérience des nombres de Bernard Frenicle de Bessy» (en francès). Revue de Synthèse, Vol. 122, Num. 2-4, 2001, pàg. 425-454. DOI: 10.1007/BF02969539. ISSN: 0035-1776.
  • Jouette, André. El Secreto de Los Números (en castellà). Swing, 2008. ISBN 978-84-96746-37-4. 
  • Mollin, Richard A. «A Brief History of Factoring and Primality Testing B. C. (Before Computers)» (en anglès). Mathematics Magazine, Vol. 75, Num. 1, 2002, pàg. 18-29. DOI: 10.1080/0025570X.2002.11953094. ISSN: 0025-570X.
  • Sturdy, David J. Science and Social Status: The Members of the Academie Des Sciences 1666-1750 (en anglès). Boydell Press, 1995. ISBN 0-85115-395-X. 
  • Watkins, John J. Number Theory: A Historical Approach (en anglès). Princeton University Press, 2013. ISBN 9781400848744. 

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Bernard Frenicle de Bessy» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Busard, Hippolitus L.L. «Frenicle De Bessy, Bernard» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 14 març 2014].
  • Westfall, Richard S. «Frenicle de Bessy, Bernard» (en anglès). The Galileo Project, 1995.