Bremia lactucae

Infotaula d'ésser viuBremia lactucae Modifica el valor a Wikidata

Enciam tipus 'Iceberg' infectat per Bremia lactucae Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
ClassePeronosporea
OrdrePeronosporales
FamíliaPeronosporaceae
GènereBremia
EspècieBremia lactucae Modifica el valor a Wikidata
Regel, Bot. Ztg.: 666 (1843)
Nomenclatura
Sinònims
  • Botrytis gangliformis Berk. [com 'ganglioniformis'], (1846)
  • Bremia centaureae Syd., (1923)
  • Bremia gangliformis (Berk.) C.G. Shaw, (1949)
  • Peronospora gangliformis Tul. [com 'ganglioniformis'], (1854)
  • Peronospora gangliformis (Berk.) de Bary, (1863)

Bremia lactucae és una espècie d'oomicet fitopatogen que és l'agent causal d'una malaltia greu i important en l'enciam coneguda com el míldiu de l'enciam. A més de l'enciam pot atacar altres plantes asteràcies com la xicoira (Cichorium intybus) i l'escarola (Cichorium endivia), entre d'altres. També pot afectar plantes ornamentals com la sempreviva daurada (Xerochrysum bracteatum).

Cicle vital

Bremia lactucae és un oomicet dins la família Peronosporaceae, que pot infectar el seu hoste a través d'esporangis produïts asexualment, oòspores generades sexualment, o micelis vegetatius.[1] Les oòspores serveixen de forma de supervivència i com inòcul inicial.[2] La infecció secundària s'esdevé ràpidament a partir dels esporangis disseminats mitjançant l'aire.[1]

L'atac inicial esprodueix a partir de les espores que hivernen en els residus vegetals. La germinació i atac de les plantes hostes s'afavoreix en dies nuvilosos amb temperatures més altes de 14 °C i la humectació de les fulles. La temperatura òptima per la infecció de les plantes és de 15 °C, i per l'esporulació de 18-22 °C. Els símptomes apareixen abans de 5-6 dies. El miceli penetra en les plantes a través dels estomes i es propaga pels espais intercel·lulars. Les condicions de secada i els regs ben controlats, sense excessos, resdueixen les probabilitats d'infecció.

Control

  • Fer servir varietats resistenta
  • Evitar l'acumulació de l'aigua
  • Densitats baixes de plantació per tal d'airejar el conreu
  • Eliminar els residus vegetals que serveixen d'inòcul
  • Control químic amb fungicides especialment els basats en el coure.

Referències

  1. 1,0 1,1 Crute, I.R.; Dixon, G.R. «Downy mildew diseases caused by the genus Bremia Regel». A: Spencer, D.M.. The Downy Mildews (en anglès). Nova York: Academic Press, 1981, p. 421-460. 
  2. Yuen, J.E.; Lorbeer, J.W «Natural and experimental production of oospores of Bremia lactucae in lettuce in New York» (en anglès). Plant Disease, 71, 1987.

Bibliografia

  • Werner Scherm, Harald. Biometeorology, Epidemiology, and Prediction of Downy Mildew of Lettuce (Bremia lactucae) in Coastal California (en anglès). 356 páginas. Davis: University of California, 1994. 
  • Tchervenivanova, Eli. Development of a Model to Predict Sporulation of Bremia lactucae in Lettuce (en anglès). 154 páginas. McGill University, 1995. 

Enllaços externs

  • Species Fungorum (anglès)
  • USDA-ARS Fungal DatabaseArxivat 2007-08-20 a Wayback Machine. (en anglès)
Bases de dades taxonòmiques
COL EOL GBIF IF IN MycoBank NCBI