Canyella
 | Per a altres significats, vegeu «Canyella (desambiguació)». |
 | |
| Característiques | |
|---|---|
| Data de creació | 2000 aC  |
| Gastronomia | gastronomia de Turquia i gastronomia dels Països Catalans |
| Productor | canyeller |
| Detalls | |
| Tipus | espècia |
| Ingredients principals | escorça |
La canyella o canella[1] és l'escorça marronosa del canyeller o caneller[2] (Cinnamomum zeylandicum, també anomenat Cinnamomum verum), que, en brut o molta, és usada com a espècia en la gastronomia de molts països. El seu sabor és dolç, lleugerament picant i molt aromàtica, la canyella és una de les espècies més apreciades des de l’antiguitat pels seus usos culinaris i propietats terapèutiques. [3] S'usa com a espècies per aromatitzar i assaborir els guisats. [4]
És originària de Sri Lanka, tot i que actualment també es cultiva a Amèrica del Sud i les Índies Occidentals.[5]
Història
La canyella ja era present en la cultura xinesa abans del 2700 aC. Va arribar a Europa durant l'època clàssica a través de les rutes comercials de Grècia i Roma amb l'Índia, Aràbia i Etiòpia.[2] Durant aquest període els egipcis van incorporar-la als seus ritus religiosos i momificacions, i més tard, també va ser present en els ritus religiosos de l'edat mitjana a Europa.[5]
El comerç de la canyella va arribar a la màxima esplendor durant l'edat moderna. En aquell moment era considerada un producte de luxe i això provocà la competència comercial entre diversos imperis. Portuguesos, holandesos i anglesos se'n van disputar el monopoli en períodes diferents, i es creu que és el motiu que va portar a l'explorador portuguès Vasco da Gama a descobrir la ruta del cap de Bona Esperança durant el segle XVI per tal d'arribar amb més facilitat a Sri Lanka i l'Índia des d'Europa.[5][6]
Presentació, tipus i conserva
La canyella se sol presentar en una mena de canons secs cargolats o bé en pols.[2]
Es recol·lecta durant l'estació humida, tallant els brots de la planta arran del terra. A continuació se'n separa l'escorça, rascant-la amb diferents tipus de ganivet i a pelant-la. Les làmines resultants es deixen assecar quatre o cinc dies, i després es cargolen per formar canons. Tot seguit es tornen a deixar assecar sota la llum del sol. Finalment, es decoloren amb diòxid de sofre.[5]
Hi ha dos tipus de canyella:[7]
- Cinnamomum aromaticum o cassia: la més comercialitzada actualment. D'escorça relativament gruixuda i enrotllada. Més forta i amarga i amb més contingut de cumarina.
- Cinnamomum zeylanicum o verum: presentada amb diverses capes fines d'escorça enrotllades. Sabor més dolç i suau.
S'ha de conservar en un recipient hermètic apartat de la claror. L'aroma de la canyella en canó dura al voltant d'un any, mentre que la molta dura només uns mesos.[8]
Composició
Per cada 100 grams de canyella hi trobem:[9]
- Calories: 373 kcal
- Greixos: 3,2 g
- Colesterol: 0 mg
- Calci: 1.228 mg
- Vitamina C: 28,5 mg
- Hidrats de carboni: 80,5 g
- Proteïnes: 3,9 g
La canyella també conté aldehid cinàmic.[6] El cinamaldehid representa entre el 65% i el 80% de l’oli d’escorça de canyeller. Tot sembla indicar que moltes de les propietats de la canyella sobre el nostre organisme es deuen al cinamaldehid. [10] Aquesta riquesa en aldehid cinàmic és utilitzada com a tònic estomacal, carminatiu i antisèptic, i també en perfumeria. [11]
Beneficis per a la salut
Els beneficis que aporta la canyella a la salut són:[6][9]
- Propietats carminatives
- Antimicrobiana
- Reducció dels nivells sanguinis de colesterol, triglicèrids i sucre
- Millora dels nivells de glucosa en dejú
- Reducció de la pressió arterial
- Reducció del greix corporal i augment de la massa magra
- Antioxidant
- Millor absorció del ferro
- Antifúngica
- Antibiòtica
- Afrodisíaca (en homes)
- Expectorant
- Millora de la concentració
També s'utilitza en la medicina tradicional xinesa per curar els símptomes de fred i refredats. Tanmateix, cal anar amb compte en fer-ne un ús prologat ja que alguns estudis han detectat que hi pot haver un cert risc de toxicitat en el consum a llarg termini.
Usos
La canyella s'utilitza en branca o en pols sobretot a nivell culinari i en plats molt diversos, sobretot per acompanyar plats dolços i postres com arròs amb llet, compotes de fruita, poma al forn, fruita fresca com unes rodelles de taronja amb canyella, en cremes de cereals per a l’esmorzar o a l’estiu amb el gelat de llet merengada. En els països àrabs s’utilitza en plats de carn estofada buscant el contrast entre dolç i salat, i en els països asiàtics la canyella forma part d’alguns tipus de curri. [12]
Un cop destil·lat, el seu oli essencial s'empra en alimentació, licors, perfums i productes de neteja.[5] També s'ha emprat tradicionalment com a conservant natural dels aliments.[7]
Referències
- ↑ «"Canella" és una paraula normativa segons l'Acadèmia Valenciana de la Llengua». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 20 març 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «canyella | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 març 2021].
- ↑ Paré Vidal, Anna. «Usos i propietats medicinals de la canyella».
- ↑ «Canella o Canyella». Diccionari català-valencià-balear.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «cinnamon | Plant, Spice, History, & Uses» (en anglès). [Consulta: 31 març 2021].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «La canyella». [Consulta: 31 març 2021].
- ↑ 7,0 7,1 «Quina classe de canyella és la més terapèutica?». [Consulta: 31 març 2021].
- ↑ «6 health benefits of cinnamon» (en anglès). [Consulta: 31 març 2021].
- ↑ 9,0 9,1 «Canela: propiedades, beneficios y valor nutricional» (en castellà), 05-08-2018. [Consulta: 31 març 2021].
- ↑ Canela, Enric. «La màgia de la canyella».
- ↑ «Canyella». Enciclopèdia.cat.
- ↑ Paré Vidal, Anna. «Usos i propietats medicinals de la canyella».
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
Viccionari