Casa Joan Manuel Bofill

Imatge de l'interior
Imatge
DadesTipusEdifici residencial Modifica el valor a WikidataArquitecteElies Rogent i Amat Modifica el valor a WikidataConstrucció1860 Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióAmple, 23 i Carabassa, 21 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 47″ N, 2° 10′ 46″ E / 41.37983°N,2.1794°E / 41.37983; 2.1794
Bé amb protecció urbanísticaTipusBé amb elements d'interèsId. Barcelona47 Modifica el valor a Wikidata

La Casa Joan Manuel Bofill és un edifici situat als carrers Ample i d'en Carabassa del Barri Gòtic de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]

Història

El 1852, l'indià Joan Manuel Bofill i Pintó (1811-1878), natural de Cartagena de Indias (Colòmbia),[2] i el seu cunyat Miquel Martorell i Penya (vegeu Passatge de la Banca) van fundat la companyia naviliera Bofill, Martorell i Cia,[3] amb seu al núm. 9 del carrer Ample.[4]

El 1860, Joan Manuel Bofill va adquirir al fabricant Miquel Castanys i Masoliver[5][6] (vegeu Torre Castanys) la major part de la casa del comte de Creixell als carrers Ample i d'en Carabassa per 29.000 duros,[7] i va encarregar-ne el projecte a l'arquitecte Elies Rogent.[8][1]

Finalment, la societat es va acabar liquidant entre el 1866 i 1867,[9] i el 1868, els germans Miquel, Joan i Manuel Martorell es van retirar del negoci per a dedicar-se al col·leccionisme (vegeu Museu Martorell), mentre que Joan Manuel Bofill i el seu fill Joan Bofill i Martorell (1839-1927)[10][11] van crear la societat J.M. Bofill i Fill (posteriorment Fills de J.M. Bofill), dedicada a la importació de carbó[12] i amb seu al mateix edifici.[11][13][14] El 24 de febrer del 1893, el fill petit Josep Bofill i Martorell (1852-1883),[15] enginyer industrial, fou assassinat al seu despatx d'un tret de pistola pel ciutadà anglès Samuel Willie.[11]

Posteriorment, s'hi instal·là el despatx de la filatura de cotó de Joan Escoda i Vinyas a Vilanova i la Geltrú.[16]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ «Joan Manuel Manel BOFILL i PINTÓ». geneanet. Tempus Genealogia.
  3. ↑ Rodrigo y Alharilla, 2007, p. 69.
  4. ↑ El Consultor, Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 100, 112, 117, 119, 200. 
  5. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 141, 315. 
  6. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 139, 211. 
  7. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.297/35, f. 374-384, 24-3-1860.
  8. ↑ AMCB, Q127 Foment 1083 C, 1-8-1860.
  9. ↑ Rodrigo y Alharilla, 2007, p. 78-79.
  10. ↑ «Joan BOFILL i MARTORELL». geneanet. Tempus Genealogia.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 «QUI ERA EL SENYOR BOFILL DE SITGES QUE VA PINTAR SANTIGO RUSIÑOL? I QUINA RELACIÓ TENIA AMB RAMON CASAS?». Criticart (blog), 02-06-2016.
  12. ↑ Rodrigo y Alharilla, 2007, p. 79.
  13. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1882, p. 682. 
  14. ↑ Anuario-Riera, 1901, p. 168. 
  15. ↑ «Josep BOFILL i MARTORELL». geneanet. Tempus Genealogia.
  16. ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916-1917, p. 95, 116, 138, 344. 

Bibliografia

  • Rodrigo y Alharilla, Manuel «Navieras y navieros catalanes en los primeros tiempos del vapor 1830-1870». Transportes, Servicios y Telecomunicaciones, 13, desembre 2007, pàg. 62-92.

Enllaços externs

  • «Casa de J.M. Bofill». L'Arquitectura d'Elies Rogent - les plantes. Universitat de Barcelona.
  • «Casa de J.M. Bofill». L'Arquitectura d'Elies Rogent - les façanes. Universitat de Barcelona.
  • «Casa de J.M. Bofill». L'Arquitectura d'Elies Rogent - les obertures. Universitat de Barcelona.