Casa Manuel Girona

Imatge
DadesTipusPalau Modifica el valor a WikidataPart dePlaça del Duc de Medinaceli Modifica el valor a WikidataArquitecteJosep Oriol Mestres i Esplugas Modifica el valor a WikidataConstrucció1868 Modifica el valor a WikidataÚsedifici d'oficines Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesEstil arquitectònicRomanticisme Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióPl. Duc de Medinaceli, 3, Ample, 2-2 bis, Mercè, 1-3 i Pl. Mercè, 3 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 43″ N, 2° 10′ 44″ E / 41.37866°N,2.17897°E / 41.37866; 2.17897
Format perJosep Anselm Clavé (placa) Modifica el valor a WikidataBé amb protecció urbanísticaTipusbé amb elements d'interèsId. Barcelona542 Modifica el valor a Wikidata Art públic de BarcelonaJosep Anselm Clavé (placa)Identificador1238-1 ActivitatPropietat deManuel Girona i Agrafel Modifica el valor a WikidataOcupantRegistre Civil Modifica el valor a Wikidata

La casa Manuel Girona, també coneguda com a Can Girona, és un edifici situat a la plaça del Duc de Medinaceli, 3 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C). Actualment és la seu del Registre Civil.[1]

Descripció

Es tracta d'un edifici compost per semisoterrani, planta baixa i tres pisos, amb façana a quatre carrers: Ample, Orient (actualment plaça de la Mercè), Mercè i plaça del Duc de Medinaceli, on es troba l'accés principal, format per dues portes d'arc de mig punt.[1]

Història

La societat de comerç i banca Girona Germans, Clavé i Cia, fundada el 1839 per Ignasi Girona i Targa (15.000 duros), els seus fills majors d'edat Joan i Manuel Girona i Agrafel (6.250 duros cadascun) i Joan Baptista Clavé (12.500 duros),[2] es va instal·lar al palau del comte de Santa Coloma,[3][4][5] un casal barroc compost de semisoterrani, planta baixa i dos pisos, amb un portal adovellat i un rellotge de sol a la façana principal. El 1846, Clavé va adquirir-lo en nom propi i dels Girona al comte Joan Baptista de Queralt i Silva per 690.000 rals,[6][7] i el 1854 es va retirar de la societat,[7] per la qual cosa aquesta passà a dir-se Girona Germans,[8][9][10] liquidada finalment entre el 1864 i el 1867.[11]

Manuel Girona va esdevenir l'únic propietari del palau,[12] que fou enderrocat el 1868 per a construir-hi un de nou cedint una part del terreny a la via pública,[13] projectat de l'arquitecte Josep Oriol Mestres.,[14] Segons l'inventari post mortem de Manuel Girona, tenia, a més de la cotxera amb quatre cotxes i tres cavalls, més de trenta habitacions decorades sumptuosament: sala dels tapissos, sala del piano, gran saló amb un orgue, sala de billar, oratori, sagristia, galeria, dormitoris i avantcambres, despatx, menjador, cuina, sala de costura, etc.[15]

El 1988 va patir una remodelació total de l'interior per a acollir les oficines del Registre Civil.[1]

El palau del comte de Santa Coloma en un dibuix d'Achille Battistuzzi (1868)
Placa commemorativa de Josep Anselm Clavé

Vegeu també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Registre Civil». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ Blasco i Pla, 2009, p. 84.
  3. ↑ «Can Girona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. Generalitat de Catalunya.
  4. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 20. 
  5. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 372, 373 i 380. 
  6. ↑ Congost, 1989, p. 87.
  7. ↑ 7,0 7,1 Pla i Toldrà, 2014, p. 206.
  8. ↑ Blasco i Pla, 2009, p. 85.
  9. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 170, 287, 289. 
  10. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 117, 166, 233. 
  11. ↑ Blasco i Pla, 2009, p. 87-88.
  12. ↑ Pla i Toldrà, 2014, p. 206-207.
  13. ↑ Pla i Toldrà, 2014, p. 207.
  14. ↑ «Casa de Manuel Girona». AHCB.
  15. ↑ Pla i Toldrà, 2014, p. 208.

Bibliografia

  • Blasco, Yolanda; Pla, Lluïsa «Manuel Girona, el fundador de la banca moderna». Historia Social, 64, 2009, pàg. 79-98.
  • Congost, Rosa «La família Safont, el comte de Santa Coloma i la revolució liberal». Recerques. Història, economia, cultura, 22, 1989, pàg. 83-92.
  • Pla i Toldrà, Lluïsa. Els Girona. La gran burgesia catalana del segle XIX. Barcelona: Fundació Noguera, 2014 (Estudis, 68). 
  • Rosselló i Nicolau, Maribel. L'interior a Barcelona en el segle XIX. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Composició Arquitectònica (tesi doctoral), 22007. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Manuel Girona
  • «Casa Manuel Girona». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.