Casa Ramos

Imatge de l'interior
Imatge
DadesTipusEdifici residencial Modifica el valor a WikidataArquitecteJaume Torres i Grau Modifica el valor a WikidataConstrucció1906 Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesEstil arquitectònicmodernisme català Modifica el valor a WikidataAltitud84 m Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativael Putxet i el Farró (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióPlaça de Lesseps, 30-32 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ 22″ N, 2° 08′ 58″ E / 41.406069°N,2.149547°E / 41.406069; 2.149547
Bé cultural d'interès nacionalTipusmonument històricCodi BCIN298-MH Modifica el valor a WikidataCodi BICRI-51-0010700 Modifica el valor a WikidataId. IPAC332 Modifica el valor a WikidataId. Barcelona2301 Modifica el valor a Wikidata ActivitatPropietat deRicard Ramos i Cordero Modifica el valor a Wikidata

La Casa Ramos és un edifici d'habitatges modernista situat a la Plaça de Lesseps de Barcelona, declarat bé cultural d'interès nacional.[1]

Descripció

Es tracta d'un edifici amb tres cossos d'escala de planta baixa, entresol i quatre pisos, amb una façana principal orientada cap a la plaça de Lesseps i una lateral molt més senzilla.[2]

El parament fou realitzat amb esgrafiats beige i dibuixos blancs amb ornaments aplacats, completat amb tribunes de pedra de Montjuïc i balcons amb baranes de forja.[2] El coronament del conjunt té un regust medievalista, concretament gòtic.[2]

Entre els elements mobles, cal esmentar un gran llum de forja de tres braços que hi ha al pati, on s'aprecia la influència de Lluís Domènech i Montaner. També ofereixen interès les plaques dels timbres, de llautó, dins del corrent modernista.[2]

Història

Fou projectada el 1905 per l'arquitecte Jaume Torres i Grau per a Ricard Ramos i Cordero, conseller-fundador de Foment d'Obres i Construccions SA.[3][4]

La seva realització coincideix amb l'any en què es programà i es difongué el nou concepte estètic batejat com a noucentista per Eugeni d'Ors des del Glossari de La Veu de Catalunya (1906). Tot i això, sembla haver rebut influències de Domènech i Muntaner i de Puig i Cadafalch, encara de ple dins del moviment modernista.[2]

Galeria

Referències

  1. ↑ «Cases Ramos». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Cases Ramos». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. ↑ «Permís a Ricardo Ramos per enderrocar i construir les cases de la plaça Fernando Lesseps 9 -11». Q127 Foment 1562/1905. AMCB.
  4. ↑ «Ricardo Ramos i Cordero. Plaça Lesseps 9, 11 i 13 (actualment 30-32) i Alegria (actualment Septimània 248). Construir departaments de servei en el terrat». Q127 Foment 59/1907. AMCB, 19-01-1907.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Ramos
  • «Cases Ramos». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • «Casa Ricardo Ramos Cordero». Arquitectura Modernista. Valentí Pons Toujouse.