Castell de Can Jaumar

Imatge
DadesTipusCastell Modifica el valor a WikidataArquitecteEugenio Pedro Cendoya Oscoz Modifica el valor a WikidataConstrucció1923 Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesEstil arquitectònicneogòtic Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaCabrils (Maresme) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióDoctor Emili Masriera Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 31′ 38″ N, 2° 22′ 14″ E / 41.527094°N,2.370503°E / 41.527094; 2.370503

El castell de Can Jaumar és un edifici de Cabrils (Maresme) que imita un castell medieval. Va ser construït el 1923 per Manuel de Jaumar i de Bofarull[1] en el lloc on havia estat l'antiga masia de can Rafart, d'origen medieval. En aquesta època, les famílies burgeses adquirien antigues masies per a reformar-les, com ara els castells de Santa Florentina de Canet de Mar, Sant Marçal de Cerdanyola o el de Castelldefels.[2]

Descripció

L'edifici és d'estil historicista i incorpora una col·lecció d'elements propis dels palaus com torres amb merlets, matacans, finestres bilobulades i escuts heràldics.[3]

Història

Els Rafart eren una nissaga de pagesos de Cabrils documentada des del 1229.[4] El 1579, es van emparentar per matrimoni amb els Riera de Vilassar de Dalt, i la seva casa pairal passà a nomenar-se també Can Rafart, com la de Cabrils.[5]

El 1835, l'alcalde de Barcelona signà a favor de Joaquim Jaumar i de la Carrera, casat amb Joaquima Bofarull i Rafart,[6] una venda judicial en remissió de Francesc Vives i Rafart.[7][8] Joaquim Jaumar, que havia estat president de sala del Tribunal Suprem i amic personal del general Prim, va morir sense fills i llegà la propietat als seus nebots Francesc de Sales Jaumar i Andreu i Anna de Bofarull i Segarra (†1919).[9] Aquests hi feren algunes obres de reforma; l'any 1906 s'engrandí la galeria lateral i es construí la capella familiar, i posteriorment, es feren millores als jardins.[10]

El 1923, Manuel de Jaumar i de Bofarull[a] va contractar l'arquitecte Eugenio Pedro Cendoya per a reconvertir la masia en un castell.[10] Cendoya aixecà diversos plànols de la masia existent i del projecte de reforma i les obres finalitzaren el novembre de 1925. Durant els anys 1926 i 1927 s'hi realitzaren diversos treballs d'ornamentació interior i enjardinament.[12]

Galeria

Vegeu també

Notes

  1. ↑ Fou capità i advocat de l'auditoria militar i va ser diputat als anys 1940, i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona als 1950.[11]

Referències

  1. ↑ «Notas de sociedad». La Vanguardia, 29-08-1930, pàg. 22.
  2. ↑ Bosch, 2017, p. 92.
  3. ↑ «Castell de can Jaumar». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  4. ↑ Bosch, 2017, p. 84.
  5. ↑ Oliva Ricós, Benet. La generació de Feliu de la Penya. Burgesia Mercantil i Guerra de Successió entre el Maresme i Barcelona. Lleida: Universitat de Lleida, 2001, p. 66. ISBN 9788484095637. 
  6. ↑ «Joaquim JAUMAR de LA CARRERA». geneanet. Martín Rodríguez.
  7. ↑ AHPB, notari Francesc Xavier de Marfà, 12-07-1835.
  8. ↑ Bosch, 2017, p. 88-89.
  9. ↑ Bosch, 2017, p. 89.
  10. ↑ 10,0 10,1 Bosch, 2017, p. 90.
  11. ↑ Mas i Gibert, Xavier «El tenor Enric Mas Bosch». El Sot de l'Aubó, n5, 2011, pàg. 3-11.
  12. ↑ Bosch, 2017, p. 93-95.

Bibliografia

  • Bosch, Laura «Del Mas Rafart de Cabrils al Castell de Can Jaumar». XI Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme: El desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme [Vilassar de Mar], 2017, pàg. 83-98.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Can Jaumar
  • «Castell de can Jaumar». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.