Central hidroelèctrica de Sant Antoni

Infotaula de geografia físicaCentral hidroelèctrica de Sant Antoni
Imatge
TipusCentral hidroelèctrica Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaRialb (Pallars Sobirà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 26′ 47″ N, 1° 07′ 17″ E / 42.446393°N,1.121411°E / 42.446393; 1.121411
Dades i xifres
Altitud755 m Modifica el valor a Wikidata

La Central hidroelèctrica de Sant Antoni, també coneguda com central de Rialp, és una central hidroelèctrica construïda per l'ajuntament de Rialp i que entrà en funcionament el 1958. Està situada al poble de Rialp, al Pallars Jussà; la central de Sant Antoni aprofita les aigües del torrent de Sant Antoni, afluent del Noguera Pallaresa i que drena la vall d'Àssua.

Antecedents

La població de Rialp disposà d'una minicentral hidràulica construïda el 1924, situada on hi havia l'antic molí fariner del poble, conegut com la mola de Sall i que aprofitava les aigües del tram final del riu de Berasti. El 1957 l'empresa FECSA s'interessa per actualitzar la instal·lació, però el projecte fou desestimat i s'optà per rehabilitar una altra central hidroelèctrica més propera al cas urbà i que aprofitava les aigües del torrent de Sant Antoni.[1]

Descripció

La conca de captació és la vall d'Àssua. Els tres rius que la drenen, el barranc de Pamano el riu de Berasti i el riu de Caregue s’uneixen, formant el torrent de Sant Antoni. L'aigua és captada per un canal de derivació situat a la riba esquerra del torrent de Sant Antoni. Després d'un recorregut de 237 metres, va a parar a un dipòsit regulador, on uns filtres extreuen la fullaraca i altres elements, abans d'entrar a la cambra de càrrega, punt de sortida de les dues canonades forçades. El desnivell fins a les turbines és de 28 metres.[2]

Quan la central entrà en funcionament només disposava d'una turbina Francis, i la producció d'energia elèctrica es destinava a l'enllumenat del poble de Rialp. Durant els anys seixanta l'Ajuntament de Rialp va aturar el funcionament de la minicentral. La central es va torna a posar en funcionament després de la riuada de 1982, per por de perdre els drets de la concessió de l'aigua, i a partir d'aquest moment l'Ajuntament passà a vendre l'electricitat produïda a la companyia FECSA. L'any 1994 es va construir una segona turbina, també Francis com la primera. Actualment, la turbina vella sempre està en funcionament i la segona depenent del cabal del riu.[3] L'any 2017 la venda d'electricitat proporcionà a l'Ajuntament ingressos per valor de poc més de 70.000 €.[4]

La turbina vella té una potència instal·lada de 200 kW i la nova de 100 kW.

Referències

Bibliografia

  • Ajuntament de Rialp. «Minicentral de Sant Antoni» (HTML), 2014. [Consulta: 23 octubre 2023].
  • Arroyo, Mercedes. «Las mini-centrales hidroeléctricas: de vestigios del pasado a opción de futuro?» (pdf) (en castellà), 2017. [Consulta: 23 octubre 2023].
  • Diari Segre «Una allau de roques trenca el canal de la central de Rialp» (HTML). Diari Segre, 18-02-2018 [Consulta: 25 octubre 2023].
  • Plafó informatiu. Ruta de l'electrificació del Pallars Sobirà, 2023.