Chionochloa
 Chionochloa flavicans | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Poaceae |
| Gènere | Chionochloa  Zotov, 1963 |
Chionochloa és un gènere de plantes de la família de les poàcies (gramínies). Conté una vintena d'espècies natives de Nova Zelanda i el Sud-Est d'Austràlia. Són anomenades localment com a 'herbes de les neus' o 'herbes de ualabí. Són herbes perennes, cespitoses, formen canyes d'uns 20 a 250 cm d'alçada (generalment agrupades en tussocks grossos). La tija presenta nusos glabres i internusos interiorment buits. Les fulles són generalment basals, amb aurícules absents i fundes amb pèls apicals, lineals, de mida variable depenent de l'espècie (0,8-10 mm d'ample per 5-150 cm de llargada), planes o enrotllades sense nerviació creuada amb lígula formada per una franja de pèls d'un mm. de llargada.[1]
Taxonomia
|
|
Etimologia
El nom del gènere prové del grec Chion = neu i chloe = herba, en referència el seu nom comú en anglès herba de les neus ('snowgrasses').[1]
Referències
