Conclave de 1555 (maig)

Conclave de 1555

41° 54′ N, 12° 28′ E / 41.9°N,12.46°E / 41.9; 12.46
Tipus	conclave
Interval de temps	15 - 23 maig 1555
← Conclave d'abril de 1555 1559 →
Localització	Palau Vaticà (Ciutat del Vaticà)
Estat	Ciutat del Vaticà
Jurisdicció	Ciutat del Vaticà
Participant	Giacomo Savelli Federico Cesi Pietro Tagliavia d'Aragona Giovanni Andrea Mercurio Innocenzo Ciocchi Del Monte Otto Truchsess von Waldburg Carles de Borbó Bartolomé de la Cueva y Toledo Niccolò Caetani Antoine Sanguin de Meudon Ercole Gonzaga Odet de Coligny Reginald Pole Lluís de Lorena Luigi Cornaro Pietro Bertani Guido Ascanio Sforza di Santa Fiora Giovanni Michele Saraceni Jaume Pou i Berard Girolamo Recanati Capodiferro Georges d'Armagnac Carles de Lorena Juan Álvarez de Toledo Alexandre Farnese Pius IV Hipòlit II d'Este Giovanni Girolamo Morone Enric I de Portugal Claude de Longwy de Givry François de Tournon Giovanni Ricci Fulvio Giulio della Corgna Girolamo Doria Fabio Mignanelli Girolamo Dandini Giovanni Battista Cicala Rodolfo Pio da Carpi Jean du Bellay Miguel da Silva Cristoforo Madruzzo Pedro Pacheco Ladrón de Guevara Durante Duranti Roberto de' Nobili Tiberio Crispo Francesco Pisani Giovanni Poggio Lluís de Borbó-Vendôme Robert de Lenoncourt Pau IV Francisco Mendoza de Bobadilla Ranuccio Farnese Jacques d'Annebault Giulio della Rovere Cristoforo Guidalotti Ciocchi del Monte Girolamo Verallo Girolamo Simoncelli
Religió	Església Catòlica
Càrrec a elegir	papa
Elegit	Pau IV

El Conclave de maig de 1555, per a l'elecció del papa Pau IV va tenir lloc del 15 al 23 de maig de 1555.^[1][2]

L'1 de maig de 1555, després d'amb prou feines vint-i-un dies de pontificat, moria a Roma el papa Marcelo II. El 15 de maig següent, els cinquanta-sis cardenals membres del Col·legi Cardenalici es van reunir novament en conclave per triar al successor. El cardenal Caraffa, de gairebé 80 anys, va ser triat Summe Pontífex, escollint el nom de Pau.

El conclave es va iniciar el 15 de maig sota una atmosfera turbulenta, perquè corrien rumors que els exèrcits francesos i el de la Toscana (aliat amb el Sacre Imperi Romanogermànic) marxarien sobre Roma per forçar als cardenals a una elecció d'acord amb els interessos del rei de França o de l'Emperador. Aquests rumors no es van confirmar i els cardenals van poder organitzar-se per si sols per a l'elecció.

La primera votació va mostrar que el candidat oficial de l'emperador, Giovanni Girolamo Morone, no tindria suficient suport, fins i tot en el seu propi partit i, per tant, la seva elecció era improbable. Els cardenals del partit francès van provar ser més disciplinats i obedients, votant en el cardenal d'Este. La majoria ho va fer sense entusiasme, no obstant això, perquè en general, i no sense raó, consideraven que no estava predisposat per exercir la més alta funció a l'Església. La seva candidatura finalment va ser enterrada amb l'oposició de Alexandre Farnese.

Després del rebuig d'altres candidatures subsegüents, cap cardenal va rebre la necessària majoria de dos terços. A continuació, Guido Ascano Sforza, camarlenc, va proposar la candidatura del degà del col·legi cardenalici, de 79 anys, Gian Pietro Caraffa, i va aconseguir convèncer els altres partits. Caraffa va ser, per tant, recolzat pels partits "francès" i "italià", la majoria exigida, no obstant això, encara faltaven 3 vots. El Cardenal Toledo era contrari a la candidatura del degà i va manifestar que Caraffa no tenia el beneplàcit de l'emperador Carles V. No obstant això, diversos cardenals "de l'emperador" es van insubordinar. El 23 de maig, Caraffa va ser triat per aclamació i va prendre el nom de Pau IV.

L'elecció va ser una completa sorpresa per la llavors "opinió pública". Caraffa com inquisidor s'havia guanyat moltes enemistats. En els anys següents va provar que era temut, no sense raó, i les acusacions de heretgia no es van estalviar a ningú, ni tan sols als cardenals.

Els cardenals que van participar en el conclave de maig de 1555 van ser:^[3]