Cromomicosi

Plantilla:Infotaula malaltiaCromomicosi
Tipusmicosi subcutània, micosi, malaltia tropical desatesa i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia i dermatologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
Flucitosina Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Causat pertraumatisme físic i Chaetothyriales Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111F24 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10B43
CIM-9117.2
Recursos externs
DiseasesDB29799 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1092695 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD002862 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet182 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0008582 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:1562 Modifica el valor a Wikidata

La cromomicosi o cromoblastomicosi és una infecció crònica de la pell i del teixit subcutani, que afecta predominantment els membres inferiors,[1] els braços[2] i sobretot els peus.[3] En la majoria dels casos és causada per fongs dematiacis (de pigmentació fosca)[4] i parasitaris dels gèneres Fonsecaea, Phialophora i Cladosporium, endèmics de regions tropicals i subtropicals.[5] La diagnosi de la cromoblastomicosi es basa en l'examen físic, l'estudi anatomopatològic de les lesions i els resultats dels cultius microbiològics.[6]

Història

La primera descripció pública de la malaltia es remunta al 1914 i va fer-la el metge alemany resident al Brasil Max Rudolph.[7] Un any després es van descriure els clàssics aspectes histològics d'aquesta micosi.[8] Tanmateix, el 1911, Alexandre Pedroso, a Sao Paulo, ja havia observat alguns casos de lesions ulceroses i nodulars a la pell i en el peu i va anomenar aquella afecció «blastomicosi negra», però fins al 1920 no ho va publicar, amb Jose Maria Gomes.[8][9][10] El 1915 es descriu, a Boston, un altre cas d'infecció semblant i l'agent causal és una nova espècie de fong del gènere Phialophora. El 1921, es descriu una malaltia similar a Rodèsia (avui dia Zimbàbue) que els nadius anomenaven sundo i que uns anys després l'alemany E. Nauck determina que és una micosi.[9] El terme cromoblastomicosi el van emprar per primer cop Terra et al. el 1922.[8] Es prefereix l'ús del terme cromomicosi sobre cromoblastomicosi perquè els organismes causals no produeixen espores (blastoespores) en la seva fase infectiva.[9]

Epidemiologia

Bosc xerofili, hàbitat del fong responsable de la cromomicosi.

La cromomicosi es troba predominantment en zones tropicals de sòl sec, amb temperatures anuals d'entre 25 i 28 °C, poca elevació del terreny (per sota dels 500 metres sobre el nivell del mar) i precipitacions atmosfèriques inferiors als 800 mil·límetres cúbics a l'any. Per això són llocs àrids amb vegetació cactàcia i ecotò espinós (xerofítica), on els habitants i treballadors del camp solen caminar sense sabates cobertes.[11] S'ha descrit, excepcionalment, la manipulació professional de fusta exòtica contaminada per Fonsecaea pedrosoi com origen de la malaltia.[12] Es considera una infecció poc freqüent, comuna en adults més grans de vint anys i en menor proporció en dones i nens. Tot i que es detecta a molts països del món, entre ells la República Popular de la Xina,[13] l'Índia[14] i els Estats Units,[15] la seva prevalença és considerable a Amèrica del Sud, on existeixen zones altament endèmiques.[16] L'OMS la inclou a la llista de malalties tropicals desateses.[17] A Espanya, la incidència d'aquesta malaltia infecciosa és, ara per ara, molt baixa i quasi sempre es diagnostica en persones immunodeprimides.[18] El primer cas autòcton espanyol de cromomicosi va ser publicat l'any 1975.[19]

Classificació

La cromomicosi té cinc formes clíniques principals:[20]

  • Nodular o tumoral: la més prevalent.[21] Algunes vegades, la seva singular aparença pot fer sospitar l'existència d'una neoplàsia cutània.[22]
  • Cromomicosi berrugosa, vegetant o papil·lomatosa.[23]
  • Cromomicosi elefantiàsica genital per estasi limfàtica.[24]
  • Psoriasiforme o en placa.[25]
  • Cicatricial.[26]

Etiologia

La malaltia s'obté per inoculació (sòl o vegetació)[27] traumàtica del fong a la pell o en capes més profundes. Per això és més freqüent veure les ferides eritematoses inicials a les cames, als genolls,[28] als peus i als braços.[29] Rarament s'observen infeccions en altres àrees del cos, com ara les aixelles[30] el nas[31] o el pavelló auricular.[32] La lesió es desenvolupa localment estenent-se per contigüitat i molt poques vegades per via limfàtica o hematògena causant lesions metastàsiques a distància del lloc d'inoculació.[33]

Les espècies de fongs que més freqüentment causen aquestes infeccions són Fonsecaea pedrosoi,[34] Phialophora verrucosa[35] i Cladosporium carrionii.[36] De vegades altres espècies també poden provocar cromomicosi, com Fonsecaea compacta, Fonsecaea monophora,[37] Fonsecaea nubica,[38] Fonsecaea pugnacius,[39] Rhinocladiella cerphilum, Phialophora richardsiae,[40] Rhinocladiella aquaspersa,[41] Rhinocladiella similis,[42] Phoma insulana,[43] Cladosporium langeronii,[44] Exophiala jeanselmei,[45] Exophiala dermatitidis[46] o Exophiala psychrophila.[47] L'espècie Fonsecaea pugnacius té un patró infecciós únic, ja que el seu marcat neurotropisme li permet disseminar-se i arribar al cervell d'individus no immunodeficients a partir d'una cromomicosi cutània crònica.[48] Ha estat publicat algun cas de cromomicosi per Kirschsteiniothelia spp. (un gènere de fongs de la classe Dothideomycetes)[49] i de cromomicosi per Alternaria infectoria juntament amb miasi, en receptors de trasplantament de ronyó.[50]

Se sap que certes famílies tenen una predisposició genètica a desenvolupar la infecció si són exposades al microorganisme,[51] mentre que d'altres que no tenen aquest factor hereditari s'infecten amb menys freqüència, fins i tot en ser exposats a un igual o major nombre d'inoculacions.

Així com passa amb altres malalties micòtiques, no s'han reportat casos de transmissió d'un humà a un altre. Alguns arbusts, com el cactus al desert, tenen el fong a les seves espines, d'on és més fàcil ser contagiat. S'ha identificat la presència de Fonsecaea pedrosoi en l'escorça dels cocos de la palmera del Brasil amazònic Orbignya phalerata.[52] Ha estat registrada la concurrència en un mateix individu de la malaltia de Jorge Lobo (o lobomicosi: una afecció crònica de la pell endèmica a àmplies zones rurals d'Amèrica Central i del Sud, causada pel fong Lacazia loboi)[53] i cromomicosi.[54]

Patogènesi

Cossos escleròtics de color fosc, amb hifes al fons, d'un pacient amb cromomicosi per Fonsecaea pedrosoi.

Les lesions es caracteritzen per mostrar nòduls, berrugositats i atròfia cutània d'evolució crònica.[55] Un cop inoculat el fong en el seu estat sapròfit, triga diverses setmanes o alguns mesos a aparèixer en la pell una lesió en forma de placa eritematosa i asintomàtica, eventualment molt extensa,[56] que després es torna verrucosa. Als teixits, el fong parasitari desenvolupa una estructura característica, diagnòstica i patognomònica, que reb diversos noms: cossos de Medlar, cèl·lules muriformes o cossos escleròtics de color fosc[57] i que és una forma d'adaptació per preservar una viabilitat molt prolongada.[58]

La lesió progressa formant un abscés amb teixit granulomatós, de superfície irregular amb hemorràgies diminutes (visibles com punts negres), ulcerat i no contagiós, molt semblant en alguns casos a les ferides del micetoma,[59] de la tuberculosi cutània berrugosa,[60] de la leishmaniosi o de l'esporotricosi cutània (micosi crònica produïda pel fong Sporothix schenckii).[61] Inusualment, l'aspecte d'una cromomicosi en un trasplantat renal es pot confondre amb el d'un melanoma[62] o el d'una infecció cutània crònica pel micobacteri Mycobacterium marinum en una persona immunocompetent amb una cromomicosi.[63] A mesura que passen els anys, les lesions tenen tendència a la cicatrització, deixant àrees de la pell atrofiades, hipopigmentades i que poden causar deformacions irreversibles i discapacitat.[64] Infeccions secundàries per bacteris acompanyen sovint la malaltia i s'han descrit casos de coexistència de lepra i cromomicosi.[65] Les cromoblastomicosis de la còrnia[66] o de la cavitat oral són molt infreqüents.[67] En algunes ocasions, les particulars característiques de les lesions cutànies d'una infecció per l'espècie Fonsecaea monophora sòn similars de visu a les del liquen pla.[68]

La pruïja i la intensa sensibilitat a la pressió són els símptomes característics de la cromomicosi. L'autoinoculació dels fongs induïda pel rascat afavoreix que la malaltia tingui una distribució cutània atípica.[69] Ocasionalment, quan el curs d'aquesta infecció micòtica és de llarga durada (entre 20 i 35 anys), pot sorgir un carcinoma de cèl·lules escatoses invasiu[70] o un carcinoma de cèl·lules escatoses sarcomatós[71] sobre alguna de les seves lesions.

Referències

  1. ↑ Sali, AP; Sahay, A «Chromoblastomycosis of the leg» (en anglès). Pol J Pathol, 2017 Set; 68 (2), pp: 182-184. ISSN 1233-9687. DOI: 10.5114/pjp.2017.69695. PMID: 29025254 [Consulta: 8 agost 2022].
  2. ↑ Mandal, RK; Banerjee, S; Kumar, P; Chakrabarti, I «Non-healing verrucous plaque over upper limb for 1 year in a tea garden worker» (en anglès). Dermatol Online J, 2013 Mar 15; 19 (3), pp: 12. ISSN 1087-2108. DOI: 10.5070/D346449059. PMID: 23552009 [Consulta: 10 juny 2022].
  3. ↑ Troncoso, A; Bava, J «Images in clinical medicine. Chromoblastomycosis» (en anglès). N Engl J Med, 2009 Nov 26; 361 (22), pp: 2165. ISSN 0028-4793. DOI: 10.1056/NEJMicm0807060. PMID: 19940301 [Consulta: 10 juny 2022].
  4. ↑ de Camargo Hoffmann, C; Pereira Danucalov, I; Malta Purim, KS; Queiroz-Telles, F «Infections caused by dematiaceous fungi and their anatomoclinical correlations» (en anglès). An Bras Dermatol, 2011 Gen-Feb; 86 (1), pp: 138-141. DOI: 10.1590/s0365-05962011000100021. ISSN: 1806-4841. PMID: 21437537 [Consulta: 8 setembre 2022].
  5. ↑ Kurien, G; Sugumar, K; Sathe, NC; Chandran, V «Chromoblastomycosis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Mar 1; NBK470253 (rev), pàgs: 15. PMID: 29261968 [Consulta: 12 juliol 2024].
  6. ↑ García Gómez, D; Durán Morera, N; Rodríguez Rodríguez, JA; Mesa Coello, L; Artiles Martínez, D «Diagnóstico etiológico y epidemiología de la cromoblastomicosis» (en castellà). Acta Méd Centro, 2022 Abr-Jun; 16 (2), pp: 272-279. ISSN: 2709-7927 [Consulta: 25 agost 2024].
  7. ↑ Rimet Borges, J; Medeiros Eda, YV; Ianhez, M; Garcia-Zapata, MTA «Diagnosis of chromoblastomycosis: an historical review» (en anglès). J Trop Pathol, 2022 Abr-Jun; 51 (2), pp: 97-115. DOI: 10.5216/rpt.v51i2.71026. ISSN: 1980-8178 [Consulta: 4 setembre 2022].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Krzyściak, PM; Pindycka-Piaszczyńska, M; Piaszczyński, M «Chromoblastomycosis» (en anglès). Postepy Dermatol Alergol, 2014 Oct; 31 (5), pp: 310-321. PMID: 25395928. DOI: 10.5114/pdia.2014.40949. PMC: 4221348 [Consulta: 9 juny 2024].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Burstein Alva, Z «Cromomicosis: clínica y tratamiento; situación epidemiológica en Latinoamerica» (en castellà). Rev Peru Med Exp Salud Púbica, 2004 Jul-Set; 21 (3), pp: 167-175. ISSN: 1726-4634 [Consulta: 7 agost 2024].
  10. ↑ Criado, PR; Sakai Valente, NY; Clivati Brandt, HR; Belda Junior, W; Halpern, I «Dermatite verrucosa de Pedroso e Gomes (Cromomicose): 90 anos depois, ainda entre nós» (en portuguès). An Bras Dermatol, 2010 Feb; 85 (1), pp: 104-105. ISSN 1806-4841. DOI: 10.1590/S0365-05962010000100018. PMID: 20464098 [Consulta: 8 agost 2024].
  11. ↑ Bin Yap, FB «Chromoblastomycosis» (en anglès). Int J Infect Dis, 2010 Jun; 14 (6), pp: e543-e544. ISSN 1878-3511. DOI: 10.1016/j.ijid.2009.07.005. PMID: 19889559 [Consulta: 20 juny 2024].
  12. ↑ Menezes, N; Varela, P; Furtado, A; Couceiro, A; Calheiros, I; et al «Chromoblastomycosis associated with Fonsecaea pedrosoi in a carpenter handling exotic woods» (en anglès). Dermatol Online J, 2008 Feb 28; 14 (2), pp: 9. DOI: 10.5070/D34tb1r39j. ISSN: 1087-2108. PMID: 18700112 [Consulta: 4 setembre 2022].
  13. ↑ Yang, YP; Li, W; Huang, WM; Zhou, Y; Fan, YM «Chromoblastomycosis caused by Fonsecaea: clinicopathology, susceptibility and molecular identification of seven consecutive cases in Southern China» (en anglès). Clin Microbiol Infect, 2013 Nov; 19 (11), pp: 1023-1028. ISSN 1469-0691. DOI: 10.1111/1469-0691.12067. PMID: 23153454 [Consulta: 28 juny 2024].
  14. ↑ Agarwal, R; Singh, G; Ghosh, A; Verma, KK; et al «Chromoblastomycosis in India: Review of 169 cases» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2017 Ag 3; 11 (8), pp: e0005534. PMID: 28771470. DOI: 10.1371/journal.pntd.0005534. PMC: 5542425 [Consulta: 22 juliol 2024].
  15. ↑ Dokic, Y; Verstovsek, G; Rosen, T «Chromoblastomycosis Presenting as a Solitary Lesion in a Non-endemic Region» (en anglès). Cureus, 2023 Des 1; 15 (12), pp: e49791. PMID: 38164315. DOI: 10.7759/cureus.49791. PMC: 10758271 [Consulta: 16 juny 2024].
  16. ↑ de Castro Lima Santos, DW; Pedrozo e Silva de Azevedo; CDM; Aparecida Vicente, V; Queiroz-Telles, F; Messias Rodrigues, A; Sybren de Hoog, G; et al «The global burden of chromoblastomycosis» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2021 Ag 12; 15 (8), pp: e0009611. PMID: 34383752. DOI: 10.1371/journal.pntd.0009611. PMC: 8360387 [Consulta: 8 agost 2022].
  17. ↑ Queiroz-Telles, F «Chromoblastomycosis: a neglected tropical disease» (en anglès). Rev Inst Med Trop Sao Paulo, 2015 Set; 57 (Supl 19), pp: 46-50. PMID: 26465369. DOI: 10.1590/S0036-46652015000700009. PMC: 4711190 [Consulta: 8 agost 2022].
  18. ↑ Abadías-Granado, I; Gómez-Mateo, MC; Stchigel, AM; López, C «Chromoblastomycosis due to Cladophialophora immunda: An emerging pathogen in immunocompromised patients?» (en anglès). Enferm Infecc Microbiol Clin (Engl Ed), 2023 Gen; 41 (1), pp: 51-53. PMID: 36443189. DOI: 10.1016/j.eimce.2022.11.006. ISSN: 2529-993X [Consulta: 10 juny 2024].
  19. ↑ Pereiro Miguens, M «¿Existe la cromomicosis en España?» (en castellà). Med Cutan Ibero Lat Am, 1975; 3 (6), pp: 443-446. ISSN 0210-5187. PMID: 1241702 [Consulta: 10 juny 2024].
  20. ↑ Ventura-Flores, R; Failoc-Rojas, V; Silva-Díaz, H «Cromoblastomicosis: características clínicas y microbiológicas de una enfermedad desatendida» (en castellà). Rev Chilena Infectol, 2017 Ag; 34 (4), pp: 404-407. ISSN 0716-1018. DOI: 10.4067/s0716-10182017000400404 [Consulta: 7 agost 2024].
  21. ↑ Jayasree, P; Malakar, S; Raja, H; Nair, NG «Dermoscopic features in nodular chromoblastomycosis» (en anglès). Int J Dermatol, 2018 Des 18; 58 (5), pp: e107-e109. ISSN 1365-4632. DOI: 10.1111/ijd.14344. PMID: 30565211 [Consulta: 8 agost 2022].
  22. ↑ Jakopp, B; Stamm, B; Eyer, D; Conen, A «Hidden under a Cauliflower-Like Skin Tumor: Chromoblastomycosis» (en anglès). Case Rep Infect Dis, 2013 Jun 30; 2013, pp: 450153. DOI: 10.1155/2013/450153. PMC: 3705846. PMID: 23864969 [Consulta: 4 setembre 2022].
  23. ↑ Carcamo, PM; Schwalb, A; Seas, C «Chromoblastomycosis: A Case of a Verrucous Plaque from the Tropics» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2020 Ag; 103 (2), pp: 547-548. DOI: 10.4269/ajtmh.20-0243. PMC: 7410413. PMID: 32758344 [Consulta: 24 juny 2024].
  24. ↑ Sharma, N; Marfatia, YS «Genital elephantiasis as a complication of chromoblastomycosis: A diagnosis overlooked» (en anglès). Indian J Sex Transm Dis AIDS, 2009 Gen; 30 (1), pp: 43-45. PMID: 21938115. DOI: 10.4103/0253-7184.55486. PMC: 3168040 [Consulta: 8 agost 2022].
  25. ↑ Narayan, RV; Kamat, D; Kumaran, MS «Long-Standing Psoriasiform Plaque over the Leg» (en anglès). Indian Dermatol Online J, 2022 Gen 24; 13 (1), pp: 161-162. PMID: 35198497. DOI: 10.4103/idoj.IDOJ_74_21. PMC: 8809150 [Consulta: 10 agost 2022].
  26. ↑ Simarro Rios, JE; Bonfim de Paiva, C; Moura de Paula, G; Ribeiro Borges Figueiredo, W; et al «Chromomycosis, an unusual cause of cicatricial ectropion: a case report» (en anglès). Arq Bras Oftalmol, 2017 Gen-Feb; 80 (1), pp: 46-48. ISSN 1678-2925. DOI: 10.5935/0004-2749.20170012. PMID: 28380102 [Consulta: 18 agost 2022].
  27. ↑ Ferreira Voidaleski, M; Rodrigues Gomes, R; Pedrozo e Silva de Azevedo, CDM; Jacomel Favoreto de Souza Lima, B; Costa, FDM; Bombassaro, A; Fornari, G; et al «Environmental Screening of Fonsecaea Agents of Chromoblastomycosis Using Rolling Circle Amplification» (en anglès). J Fungi (Basel), 2020 Nov 17; 6 (4), pp: 290. PMID: 33212756. DOI: 10.3390/jof6040290. PMC: 7712894 [Consulta: 8 agost 2022].
  28. ↑ Lana Conceição e Silva Baka, J; Giraldelli, G; Reis Bernardes-Engemann, A; Barcaui, CP; Orofino-Costa, R «Urban chromoblastomycosis: a diagnosis that should not be neglected» (en anglès). An Bras Dermatol, 2023 Maig-Jun; 98 (3), pp: 422-425. PMID: 36746731. DOI: 10.1016/j.abd.2022.01.013. PMC: 10173060 [Consulta: 30 juliol 2024].
  29. ↑ Queiroz-Telles, F; Castro Lima Santos, DW; Guedes Salgado, C; Vicente, VA; Bonifaz, A; Roilides, E; Xi, L; Pedrozo e Silva de Azevedo, CM; Batista da Silva, M; et al «Chromoblastomycosis» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 2017 Gen; 30 (1), pp: 233-276. PMID: 27856522. DOI: 10.1128/CMR.00032-16. PMC: 5217794 [Consulta: 8 juny 2024].
  30. ↑ Krishna, S; Shenoy, MM; Pinto, M; Saxena, V «Two cases of axillary chromoblastomycosis» (en anglès). Indian J Dermatol Venereol Leprol, 2016 Jul-Ag; 82 (4), pp: 455-456. ISSN 0973-3922. DOI: 10.4103/0378-6323.174415. PMID: 27279319 [Consulta: 23 agost 2022].
  31. ↑ Penjor, D; Khizuan, AK; Chong, AW; Wong, KT «A case of nasal chromoblastomycosis causing epistaxis» (en anglès). J Laryngol Otol, 2014 Des; 128 (12), pp: 1117-1119. DOI: 10.1017/S0022215114002655. ISSN: 0022-2151. PMID: 25382114 [Consulta: 9 octubre 2022].
  32. ↑ Martínez-Méndez, D; Humbría-García, L; Semprún-Hernández, N; Hernández-Valles, R «Auricular Chromoblastomycosis: an atypical presentation case and review of literature» (en anglès). Rev Soc Ven Microbiol, 2017 Jun; 37 (1), pp: 34-36. ISSN: 1315-2556 [Consulta: 9 octubre 2022].
  33. ↑ Srinivas, SM; Gowda, VK; Mahantesh, S; Mannapur, R; Shivappa, SK «Chromoblastomycosis Associated with Bone and Central Nervous Involvement System in an Immunocompetent Child Caused by Exophiala Spinifera» (en anglès). Indian J Dermatol, 2016 Maig-Jun; 61 (3), pp: 324-328. PMID: 27293256. DOI: 10.4103/0019-5154.182425. PMC: 4885188 [Consulta: 14 agost 2022].
  34. ↑ Khan, S; Kumar, A; Vinod, V; Prabhakar, V; Eapen, M; Thomas, J; et al «Chromoblastomycosis due to Fonsecaea pedrosoi: an old wine in a rare bottle» (en anglès). J Infect Dev Ctries, 2015 Mar 15; 9 (3), pp: 325-329. ISSN 1972-2680. DOI: 10.3855/jidc.5312. PMID: 25771474 [Consulta: 8 agost 2022].
  35. ↑ Brenes, H; Herrera, ML; Ávila-Aguero, ML «Chromoblastomycosis Caused by Phialophora verrucosa in a Costa Rican Child with Skin Sequelae due to Snake Bite» (en anglès). Cureus, 2018 Nov 12; 10 (11), pp: e3574. PMID: 30656078. DOI: 10.7759/cureus.3574. PMC: 6333267 [Consulta: 17 juny 2024].
  36. ↑ Namratha, N; Nadgir, S; Kale, M; Rathod, R «Chromoblastomycosis due to Cladosporium carrionii» (en anglès). J Lab Physicians, 2010 Gen; 2 (1), pp: 47-48. PMID: 21814409. DOI: 10.4103/0974-2727.66704. PMC: 3147088 [Consulta: 18 agost 2022].
  37. ↑ Shen, Y; Jiang, B; Zhang, H; Feng, J; Hua, H «Combination therapy for an elderly patient with chromoblastomycosis caused by Fonsecaea monophora: a case report» (en anglès). Ann Transl Med, 2022 Gen; 10 (2), pp: 114. PMID: 35282094. DOI: 10.21037/atm-21-6119. PMC: 8848360 [Consulta: 22 juliol 2024].
  38. ↑ Najafzadeh, MJ; Sun, J; Aprecida Vicente, V; Xi, L; et al «Fonsecaea nubica sp. nov, a new agent of human chromoblastomycosis revealed using molecular data» (en anglès). Med Mycol, 2010 Set; 48 (6), pp: 800-806. ISSN 1460-2709. DOI: 10.3109/13693780903503081. PMID: 20302550 [Consulta: 17 agost 2022].
  39. ↑ Pedrozo e Silva de Azevedo; CDM; Gomes, RR; Aparecida Vicente, V; de Castro Lima Santos, DW; Marques, SG; et al «Fonsecaea pugnacius, a Novel Agent of Disseminated Chromoblastomycosis» (en anglès). J Clin Microbiol, 2015 Ag; 53 (8), pp: 2674-2685. PMID: 26085610. DOI: 10.1128/JCM.00637-15. PMC: 4508443 [Consulta: 10 agost 2022].
  40. ↑ Son, YM; Kang, HK; Na, SY; Lee, HY; Baek, JO; et al «Chromoblastomycosis Caused by Phialophora richardsiae» (en anglès). Ann Dermatol, 2010 Ag; 22 (3), pp: 362-366. PMID: 20711281. DOI: 10.5021/ad.2010.22.3.362. PMC: 2917698 [Consulta: 16 juny 2024].
  41. ↑ Badali, H; Bonifaz, A; Barrón-Tapia, T; Vázquez-González, D; Estrada-Aguilar, L; Cavalcante Oliveira, NM; et al «Rhinocladiella aquaspersa, proven agent of verrucous skin infection and a novel type of chromoblastomycosis» (en anglès). Med Mycol, 2010 Ag; 48 (5), pp: 696-703. ISSN 1460-2709. DOI: 10.3109/13693780903471073. PMID: 20055741 [Consulta: 8 agost 2022].
  42. ↑ Heidrich, D; González, GM; Pagani, DM; Ramírez-Castrillón, M; Scroferneker, ML «Chromoblastomycosis caused by Rhinocladiella similis: Case report» (en anglès). Med Mycol Case Rep, 2017 Abr 7; 16, pp: 25-27. PMID: 28458993. DOI: 10.1016/j.mmcr.2017.04.002. PMC: 5397130 [Consulta: 14 agost 2022].
  43. ↑ Hernández-Hernández, F; Vargas-Arzola, J; Ríos-Cruz, OP; Córdova-Martínez, E; Manzano-Gayosso, P; Segura-Salvador, A «Primer caso de cromoblastomicosis causado por Phoma insulana» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2018 Feb; 36 (2), pp: 95-99. ISSN 2529-993X. DOI: 10.1016/j.eimc.2016.08.005. PMID: 27726899 [Consulta: 8 agost 2022].
  44. ↑ Torres-Guerrero, E; Arenas, R; Hernández Castro, R «Chromoblastomycosis due to Cladosporium langeronii. Molecular diagnosis of an agent previously diagnosed as Fonsecaea pedrosoi» (en anglès). An Bras Dermatol, 2018 Jun; 93 (3), pp: 475-476. PMID: 29924243. DOI: 10.1590/abd1806-4841.20187644. PMC: 6001112 [Consulta: 8 agost 2022].
  45. ↑ Prasad, AK; Gandhi, S; Thakur, BK; Lyngdoh, WV «Exophiala jeanselmei as a Rare Cause of Chromoblastomycosis in India: A Case Report» (en anglès). Int J Med Public Health, 2021 Jul-Set; 11 (3), pp: 164-167. DOI: 10.5530/ijmedph.2021.3.30. ISSN: 2230-8598 [Consulta: 4 setembre 2022].
  46. ↑ Kirchhoff, L; Olsowski, M; Rath, PM; Steinmann, J «Exophiala dermatitidis: Key issues of an opportunistic fungal pathogen» (en anglès). Virulence, 2019 Des; 10 (1), pp: 984-998. PMID: 30887863. DOI: 10.1080/21505594.2019.1596504. PMC: 8647849 [Consulta: 15 juny 2024].
  47. ↑ Garzon, LM; Rueda, LJ; Celis, AM; Cardenas, M; Guevara-Suarez, M «Exophiala psychrophila: A new agent of chromoblastomycosis» (en anglès). Med Mycol Case Rep, 2018 Oct 25; 23, pp: 31-33. PMID: 30533349. DOI: 10.1016/j.mmcr.2018.10.001. PMC: 6263014 [Consulta: 8 agost 2022].
  48. ↑ Bombassaro, A; Schneider, GX; Costa, FF; Leão, ACR; Soley, BS; Medeiros, F; da Silva, NM; Lima, BJFS; Castro, RJA; Bocca, AL; Baura, VA; Balsanelli, E; et al «Genomics and Virulence of Fonsecaea pugnacius, Agent of Disseminated Chromoblastomycosis» (en anglès). Front Genet, 2020 Ag 4; 11, pp: 822. PMID: 32849816. DOI: 10.3389/fgene.2020.00822. PMC: 7417343 [Consulta: 10 juny 2024].
  49. ↑ Guegan, H; Cailleaux, M; Le Gall, F; Robert-Gangneux, F; Gangneux, JP «Chromoblastomycosis Due to a Never-before-Seen Dematiaceous Fungus in a Kidney Transplant Patient» (en anglès). Microorganisms, 2021 Oct 13; 9 (10), pp: 2139. PMID: 34683460. DOI: 10.3390/microorganisms9102139. PMC: 8536985 [Consulta: 18 juliol 2024].
  50. ↑ Mahmoudi, H; Ramezanalipour, Z; Khansari, M; Meijer, EFJ; Mahmoudi, S; Spruijtenburg, B; et al «Chromoblastomycosis caused by Alternaria infectoria, concurrent with myiasis, in a recipient of a kidney transplant: a compelling case report» (en anglès). Front Med (Lausanne), 2024 Jul 16; 11, pp: 1-7. ISSN 2296-858X. DOI: 10.3389/fmed.2024.1396224 [Consulta: 18 juliol 2024].
  51. ↑ Huang, C; Deng, W; Zhang, Y; Zhang, K; Ma, Y; Song, Y; Wan, Z; et al «CARD9 deficiency predisposing chromoblastomycosis: A case report and comparative transcriptome study» (en anglès). Front Immunol, 2022 Set 9; 13, pp: 984093. PMID: 36159827. DOI: 10.3389/fimmu.2022.984093. PMC: 9500462 [Consulta: 8 juny 2024].
  52. ↑ Garcia Marques, S; Pedroso Silva, CM; Saldanha, PC; Rezende, MA; et al «Isolation of Fonsecaea pedrosoi from the shell of the babassu coconut (Orbignya phalerata Martius) in the Amazon region of Maranhão Brazil» (en anglès). Nihon Ishinkin Gakkai Zasshi, 2006; 47 (4), pp: 305-311. ISSN 1882-0476. DOI: 10.3314/jjmm.47.305. PMID: 17086164 [Consulta: 8 agost 2024].
  53. ↑ Albuquerque Francesconi, V; Klein, AP; Botelho Gualda Santos, AP; Ramasawmy, R; Francesconi, F «Lobomycosis: epidemiology, clinical presentation, and management options» (en anglès). Ther Clin Risk Manag, 2014 Oct 9; 10, pp: 851-860. DOI: 10.2147/TCRM.S46251. PMC: 4199563. PMID: 25328400 [Consulta: 28 setembre 2022].
  54. ↑ da Costa, MM; Marques da Silva, SH; Almeida, HJR; Oliveira, C; et al «An Unusual Association between Chromoblastomycosis and Jorge Lobo's Disease in the Same Patient from the Amazon Region» (en anglès). Am J Agri & Biol Sci, 2008 Set 30; 3 (3), pp: 575-578. DOI: 10.3844/ajabssp.2008.575.578. ISSN: 1557-4997 [Consulta: 28 setembre 2022].
  55. ↑ Chauhan, P; Jindal, R; Shirazi, N «Dermoscopy of Chromoblastomycosis» (en anglès). Indian Dermatol Online J, 2019 Nov 1; 10 (6), pp: 759-760. DOI: 10.4103/idoj.IDOJ_213_18. PMC: 6859775. PMID: 31807473 [Consulta: 8 juny 2024].
  56. ↑ Matos Gomes, N; Costa Bastos, T; Santana Cruz, K; Francesconi, F «Chromoblastomycosis: an exuberant case» (en anglès). An Bras Dermatol, 2014 Mar-Abr; 89 (2), pp: 351-352. DOI: 10.1590/abd1806-4841.20142621. PMC: 4008075. PMID: 24770521 [Consulta: 4 setembre 2022].
  57. ↑ Lokuhetty, MDS; Alahakoon, VS; Kularatne, BDMU; De Silva, MVC «Ziehl-Neelsen and Wade-Fite stains to demonstrate Medlar bodies of chromoblastomycosis» (en anglès). J Cutan Pathol, 2007 Gen; 34 (1), pp: 71-72. DOI: 10.1111/j.1600-0560.2006.00572.x. ISSN: 0303-6987. PMID: 17214859 [Consulta: 8 setembre 2022].
  58. ↑ Rosen, T; Overholt, M «Persistent viability of the Medlar body» (en anglès). Int J Dermatol, 1996 Feb; 35 (2), pp: 96-98. DOI: 10.1111/j.1365-4362.1996.tb03269.x. ISSN: 0011-9059. PMID: 8850035 [Consulta: 4 setembre 2022].
  59. ↑ Bienvenu, AL; Picot, S «Mycetoma and Chromoblastomycosis: Perspective for Diagnosis Improvement Using Biomarkers» (en anglès). Molecules, 2020 Jun 2; 25 (11), pp: 2594. PMID: 32498471. DOI: 10.3390/molecules25112594. PMC: 7321093 [Consulta: 7 juny 2024].
  60. ↑ Septiafni, K; Pamudji, R; Rusmawardiana, R; Argentina, F «Tuberculosis verrucous cutis mimicking chromoblastomycosis: A case report and diagnostic challenges» (en anglès). Int J Mycobacteriol, 2022 Abr-Jun; 11 (2), pp: 208-210. ISSN 2212-5531. DOI: 10.4103/ijmy.ijmy_57_22. PMID: 5775556 [Consulta: 8 juny 2024].
  61. ↑ Orofino-Costa, R; Marques de Macedo, P; Messias Rodrigues, A; Bernardes-Engemann, AR «Sporotrichosis: an update on epidemiology, etiopathogenesis, laboratory and clinical therapeutics» (en anglès). An Bras Dermatol, 2017 Set-Oct; 92 (5), pp: 606-620. PMID: 29166494. DOI: 10.1590/abd1806-4841.2017279. PMC: 5674690 [Consulta: 8 agost 2022].
  62. ↑ Kim, JSTW; Santos, FGD, Enokihara, MMSES, Hirata, SH; et al «Cutaneous chromoblastomycosis mimicking melanoma in a renal transplant recipient» (en anglès). Med Mycol Case Rep, 2022 Nov 2; 38, pp: 41-43. PMID: 36393996. DOI: 10.1016/j.mmcr.2022.10.003. PMC: 9647092 [Consulta: 10 juny 2024].
  63. ↑ Bezerra, GH; Padilha Honório, ML; Lira da Camara Costa, V; Teixeira Vechi, H; et al «Mycobacterium marinum infection simulating chromomycosis: a case report» (en anglès). Rev Inst Med Trop Sao Paulo, 2020 Nov 27; 62, pp: e95. PMID: 33263701. DOI: 10.1590/S1678-9946202062095. PMC: 7694539 [Consulta: 15 juny 2024].
  64. ↑ Solórzano, S; García, R; Hernández-Córdova, G «Cromomicosis: reporte de un caso incapacitante» (en castellà). Rev Peru Med Exp Salud Publica, 2011 Jul-Set; 28 (3), pp: 552-555. ISSN 1726-4642. DOI: 10.1590/s1726-46342011000300023. PMID: 22086640 [Consulta: 9 juny 2024].
  65. ↑ Guevara, A; Aparecida Vicente, V; Jacomel Favoreto de Souza Lima, B; Ferreira Nery, A; Hagen, F; Hahn, RC «Chromoblastomycosis-Leprosy Co-Infection in Central West Brazil. Presentation of Three Cases and Literature Review» (en anglès). Mycopathologia, 2022 Ag; 187 (4), pp: 363-374. PMID: 35764905. DOI: 10.1007/s11046-022-00646-5. PMC: 9325793 [Consulta: 8 agost 2022].
  66. ↑ Chaidaroon, W; Tananuvat, N; Chavengsaksongkram, P; Vanittanakom, N «Corneal Chromoblastomycosis Caused by Fonsecaea pedrosoi» (en anglès). Case Rep Ophthalmol, 2015 Feb 27; 6 (1), pp: 82-87. PMID: 25873892. DOI: 10.1159/000380759. PMC: 4376933 [Consulta: 24 juny 2024].
  67. ↑ Fatemi MJ; Bateni, H «Oral chromoblastomycosis: a case report» (en anglès). Iran J Microbiol, 2012 Mar; 4 (1), pp: 40-43. ISSN 2008-3289. PMC: 3391560. PMID: 22783460 [Consulta: 10 agost 2022].
  68. ↑ Oprea, Y; Stringer, T; Mattis, D; Amin, B; Mann, R «Chromoblastomycosis Caused by Fonsecaea monophora Mimicking Lichen Planus» (en anglès). Cureus, 2024 Feb 8; 16 (2), pp: e53863. PMID: 38465023. DOI: 10.7759/cureus.53863. PMC: 10924668 [Consulta: 12 juliol 2024].
  69. ↑ Rout, AN; Sahu, K; Sirka, CS «Chromoblastomycosis with a sporotrichoid distribution» (en anglès). Indian J Dermatol Venereol Leprol, 2019 Set-Oct; 85 (5), pp: 506-508. ISSN 0973-3922. DOI: 10.4103/ijdvl.IJDVL_16_19. PMID: 31368452 [Consulta: 7 juliol 2024].
  70. ↑ Jamil, A; Lee, YY; Thevarajah, S «Invasive squamous cell carcinoma arising from chromoblastomycosis» (en anglès). Med Mycol, 2012 Gen; 50 (1), pp: 99-102. ISSN 1460-2709. DOI: 10.3109/13693786.2011.571295. PMID: 21449695 [Consulta: 10 agost 2022].
  71. ↑ Belda Junior, W; Criado, PR; Casteleti, P; Domingues Passero, LF «Chromoblastomycosis evolving to sarcomatoid squamous cell carcinoma: A case report» (en anglès). Dermatol Reports, 2021 Ag 5; 13 (2), pp: 9009. PMID: 34497696. DOI: 10.4081/dr.2021.9009. PMC: 8404429 [Consulta: 30 juliol 2024].

Bibliografia

  • Bombassaro, Amanda; Schneider, Gabriela X.; Costa, Flávia F.; Ribas Leão, Aniele C.; et al Genomics and Virulence of Fonsecaea pugnacius, Agent of Disseminated Chromoblastomycosis (en anglès). Front Genet, 2020 Ag 4; 11, pp: 822. PMID: 32849816. DOI 10.3389/fgene.2020.00822 [Consulta: 6 setembre 2022]. 
  • de Castro Lima Santos, Daniel Wagner; Aparecida Vicente, Vânia; Almir Weiss, Vinicius; Sybren de Hoog, Gerrit; et al. Chromoblastomycosis in an Endemic Area of Brazil: A Clinical-Epidemiological Analysis and a Worldwide Haplotype Network (en anglès). J Fungi (Basel), 2020 Oct 3; 6 (4), pp: 204. PMID: 33022951. DOI 10.3390/jof6040204 [Consulta: 8 agost 2022]. 
  • Giraldelli, Gabriela A.; Lana Conceição e Silva Baka, Jéssica; Orofino-Costa, Rosane; Piñeiro-Maceira, Juan; et al. In vivo reflectance confocal microscopy, dermoscopy, high-frequency ultrasonography, and histopathology features in a case of chromoblastomycosis (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2022 Mar 3; 16 (3), pp: e0010226. PMID: 35239668. DOI 10.1371/journal.pntd.0010226 [Consulta: 8 agost 2024]. 
  • Rimet Borges, Jules; Álvares Salum Ximenes, Bárbara; Tandaya Grandi Miranda, Flávia; Bruna Moreira Peres, Giordana; et al. Accuracy of direct examination and culture as compared to the anatomopathological examination for the diagnosis of chromoblastomycosis: a systematic review (en anglès). An Bras Dermatol, 2022 Jul-Ag; 97 (4), pp: 424-434. PMID: 35643736. DOI 10.1016/j.abd.2021.09.007 [Consulta: 8 agost 2022]. 
  • Assefa, Wubshet; Sinatayehu, Rahel; Sendeku, Mathias Amare; Dires, Melaku. Chromoblastomycosis: delayed diagnosis with extensive cutaneous lesions (en anglès). Int J Infect Dis, 2023 Jun; 131, pp: 50-52. PMID: 36972782. DOI 10.1016/j.ijid.2023.03.040 [Consulta: 20 juny 2024]. 
  • Lau, William C.; Damji, Yasin; Orlowski, Gregory M. An unusually subtle presentation of chromoblastomycosis (en anglès). JAAD Case Rep, 2023 Ag 3; 40, pp: 11-13. PMID: 37675069. DOI 10.1016/j.jdcr.2023.07.029 [Consulta: 22 juliol 2024]. 

Enllaços externs

  • ¿Qué es la cromomicosis?: Síntomas, causas y cómo tratar la enfermedad La Vanguardia. 2019 Jul (en castellà)
  • Chromoblastomycosis McKee, PH. 2019 Oct (en anglès)
  • Cromomicosis Sampedro, J. 2020 Maig (en castellà)