Cuscuta

Cuscuta

Cuscuta europaea
Planta
Tipus de fruit	càpsula
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Solanales
Família	Convolvulaceae
Gènere	Cuscuta L., 1753
Tipus taxonòmic	Cuscuta europaea
Espècies
Unes 100-170 espècies, incloent: Cuscuta americana Cuscuta applanata Cuscuta approximata Cuscuta attenuata Cuscuta australis Cuscuta boldinghii Cuscuta brachycalyx Cuscuta californica Cuscuta campestris Cuscuta cassytoides Cuscuta ceanothi Cuscuta cephalanthi Cuscuta chinensis Cuscuta compacta Cuscuta coryli Cuscuta corylii Cuscuta cuspidata Cuscuta decipiens Cuscuta dentatasquamata Cuscuta denticulata Cuscuta epilinum Cuscuta epithymum Cuscuta erosa Cuscuta europaea Cuscuta exaltata Cuscuta fasciculata Cuscuta gigantea Cuscuta globulosa Cuscuta glomerata Cuscuta gronovii Cuscuta harperi Cuscuta howelliana Cuscuta indecora Cuscuta indesora Cuscuta japonica Cuscuta jepsoni Cuscuta leptantha Cuscuta lupuliformis Cuscuta macrolepis Cuscuta megalocarpa Cuscuta monogyna Cuscuta mitriformis Cuscuta obtusiflora Cuscuta odontolepis Cuscuta pentagona Cuscuta plattensis Cuscuta polygonorum Cuscuta potosina Cuscuta potosona Cuscuta reflexa Cuscuta rostrata Cuscuta runyonii Cuscuta salina Cuscuta sandwichiana Cuscuta squamata Cuscuta suaveolens Cuscuta suksdorfii Cuscuta tuberculata Cuscuta umbellata Cuscuta vivipara Cuscuta warneri

La cuscuta o cabells d'àngel (Cuscuta) és un gènere de plantes paràsites o hemiparàsites.^[1]

Dintre de la família de les Convolvulàcies, el gènere "Cuscuta" inclou unes 160 espècies en tot el món (unes quatre presents als Països Catalans). L'espècie "Cuscuta epithymum" parasita una gran diversitat d'hostes, com ara la farigola i altres plantes silvestres, i rep els noms de pèl de farigola i cabellets.^[2] L'espècie "Cuscuta campestris" parasita l'alfals i altres lleguminoses farratgeres. Es tracta de vegetals anuals paràsits, filiformes i volubles, amb tiges de color taronja de 20 a 100 cm, glomèruls florals esfèrics, flors pentàmeres groguenques de 3 × 2 mm i fruits en càpsula. Floreixen de juliol a setembre.

És potser l'herba no desitjada que produeix danys més greus. Es pot estendre per tot un camp d'alfals i mata, xuclant els seus fluids, totes les plantes on creix.

Tradicionalment el millor remei és sembrar llavor d'alfals prèviament descuscutada. La germinació de les llavors de la cuscuta requereix la presència de llum, pel que l'herba abundosa o que les llavors siguin enterrades en disminueix la germinació. Hi ha diversos herbicides capaços de controlar la seva presència en camps d'alfals com el glifosat i la propizamida.^[3]

Algunes espècies de cuscuta són autòctones, altres en canvi són originàries d'Amèrica del Nord i Introduïdes a principis del segle xx a Europa i distribuïdes actualment per tot Europa.

Als Països Catalans es troba d'una forma dispersa per tots els territoris des del nivell del mar fins als 800 metres d'altitud. Malgrat les mesures de precaució està en expansió des de 1970 aproximadament.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cuscuta