Derrick Henry Lehmer
D.H. Lehmer el 1984 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 febrer 1905 Berkeley (Califòrnia) |
Mort | 22 maig 1991 (86 anys) Berkeley (Califòrnia) |
Formació | Universitat Brown (1928–1930) Universitat de Chicago (1927–1928) Universitat de Califòrnia a Berkeley (–1927) |
Tesi acadèmica | An Extended Theory of Lucas' Functions (1930 ) |
Director de tesi | Jacob Tamarkin |
Activitat | |
Camp de treball | Teoria de nombres |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Califòrnia a Berkeley (1940–1972) Universitat de Lehigh (1932–1940) Universitat de Stanford (1931–1932) |
Alumnes | Tom Apostol |
Obra | |
Obres destacables
| |
Estudiant doctoral | Peter Weinberger, Tom Apostol, Ronald Graham, Harold Stark, Donald Wall, John Brillhart, David Singmaster, Chidambaraswamy Jayanthi, Donald Adelman, Henry Alder, William Simons, Nand Kishore, Mark Wells, Robert S. Spira, Jonathan Young, Alan Zame, David Friedman, James Herreschoff i Richard Stauduhar |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Cònjuge | Emma Lehmer |
Pares | Derrick Norman Lehmer i Clara Eunice Mitchell |
Premis
|
Derrick Henry Lehmer (Berkeley, 23 de febrer de 1905 - Berkeley, 22 de maig de 1991) va ser un matemàtic estatunidenc conegut com Dick Lehmer.
Vida i Obra
Dick Lehmer era fill del matemàtic i professor a Berkeley Derrick Norman Lehmer. Va heredar del seu pare[1] la passió pels mecanismes de computació.[2] Fins al 1927, va fer els estudis de grau en matemàtiques a la universitat de Berkeley, en la qual va conèixer Emma Markovna Trotskaia, també estudiant de matemàtiques qui, uns anys després, esdevindria la seva esposa.[3] Després d'una estada a la universitat de Chicago, va anar a la universitat de Brown en la qual va obtenir el doctorat el 1930.[4] Després de breus estades a Caltech i a Stanford, va ser contractat el 1932 per la universitat de Lehigh (Pennsilvània) amb la seva dona. A partir d'aquesta data va començar una intensa col·laboració amb Harry Vandiver per dissenyar màquines que fessin còmputs mecànics que permetessin fer càlculs recurrents.[5] El 1940 es van traslladar a Berkeley per ocupar sengles places de professor a la universitat. Dick Lehmer es va retirar a Berkeley el 1972, però va continuar com professor emèrit fins a la seva mort el 1991.
Lehmer és recordat pel test de Lucas-Lehmer per establir si un nombre de Mersenne és o no és nombre primer.[6] Però també va fer aportacions significatives en altres camps de les matemàtiques com la matriu i els tensors de Lehmer[7] o la conjectura de Lehmer.[8] Tota la seva vida va estar interessat per la factorització dels enters i el càlcul de nombres primers, dissenyant màquines, mecàniques primer, elèctriques després, que permetessin aplicar amb rapidesa i eficiència les clàssiques tècniques de garbell.[9]
Referències
- ↑ Corry, 2008, p. 41.
- ↑ Brillhart, 1992, p. 207.
- ↑ De Koninck i Doyon, 2021, p. 162.
- ↑ Wagstaff, Jr., 2004, p. 371.
- ↑ Corry, 2008, p. 42-43.
- ↑ Koshy, 2007, p. 391.
- ↑ Qi i Luo, 2017, p. 256.
- ↑ Brillhart, 1992, p. 210.
- ↑ Stephens i Williams, 1990, p. 38 i ss.
Bibliografia
- Brillhart, John «Derrick Henry Lehmer» (en anglès). Acta Arithmetica, Vol. 62, Num. 3, 1992, pàg. 207-220. ISSN: 0065-1036.
- Corry, Leo «Fermat Meets SWAC: Vandiver, the Lehmers, Computers, and Number Theory» (en anglès). IEEE Annals of the History of Computing, Vol. 30, Num. 1, 2008, pàg. 38-49. DOI: 10.1109/MAHC.2008.6. ISSN: 1058-6180.
- De Koninck, Jean-Marie; Doyon, Nicolas. The Life of Primes in 37 Episodes (en anglès). American Mathematical Society, 2021. ISBN 978-1-4704-6489-9.
- Koshy, Thomas. Elementary Number Theory with Applications (en anglès). Academic Press, 2007. ISBN 978-0-12-372487-8.
- Qi, Liqun; Luo, Ziyan. Tensor Analysis: Spectral Theory and Special Tensors (en anglès). SIAM, 2017. ISBN 978-1-6119-7474-4.
- Stephens, A.J.; Williams, H.C.. «An open architecture number sieve». A: J. H. Loxton (ed.). Number Theory and Cryptography (en anglès). Cambridge University Press, 1990, p. 38-75. ISBN 978-0-521-39877-0.
- Wagstaff, Jr., Samuel S. «The Cunningham Projet». A: Alf van der Poorten, Andreas Stein (eds.). High Primes and Misdemeanours (en anglès). American Mathematical Society, 2004, p. 367-378. ISBN 0-8218-3353-7.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Derrick Henry Lehmer» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Kelley, John L.; Robinson, Raphael M.; Taub, Abraham H.; Thomas, P. Emery. «Derrick H. Lehmer, Mathematics: Berkeley». Universitat de California, 2009. [Consulta: 14 setembre 2021]. (anglès)
- «The Lehmers at Berkeley». Regents of the University of California, 2000. Arxivat de l'original el 26 d’octubre 2021. [Consulta: 14 setembre 2021]. (anglès)