Diaforita
 Diaforita | |
|---|---|
 Cristalls prismàtics, allargats i estriats de color gris-metàl·lic de diaforita  | |
| Fórmula química | Ag₃Pb₂Sb₃S₈ |
| Epònim | diferència |
| Localitat tipus | districte de Příbram i Bräunsdorf |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfosals |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.JB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.JB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.05d |
| Dana | 3.5.4.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | prismàtic [001], sovint estriat [001]. Cristalls de vegades molt complexos |
| Estructura cristal·lina | a = 15.849(4) Å, b = 17.914(4) Å, c = 5.901(1) Å, β = 116.425(3)° |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/a |
| Color | gris acer |
| Macles | en {120} i {241} |
| Exfoliació | no en té |
| Fractura | irregular/desigual, subconcoidal |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris acer |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 6 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Dpr |
| Referències | [1] |
La diaforita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta l'any 1871, i rep el seu nom del grec diaphoros, diferent, perquè és diferent de la freieslebenita, una suposada forma dimorfa seva.
Característiques
La diaforita és una sulfosal, de la classe dels sulfurs. La seva fórmula, Ag₃Pb₂Sb₃S₈, inclou de vegades impureses de ferro i coure. Cristal·litza en el sistema monoclínic, formant cristalls prismàtics, sovint estriats, i de vegades molt complexos. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2,5 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la diaforita pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: cosalita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoïta, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaïta, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiïta, tsugaruïta, pillaïta, zinkenita, scainiïta, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaïta, eskimoïta, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaïta, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.
Formació i jaciments
Es forma en filons hidrotermals a temperatures moderades. Sol trobar-se associada a altres minerals com: galena, miargirita, pirargirita, pirita, quars, siderita i esfalerita.
Referències
- ↑ «Diaphorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 febrer 2015].