Direnzoïta

Direnzoïta
Fórmula química	NaK₆MgCa₂(Al13Si47O120)·36H₂O
Epònim	Francesco Di Renzo (en)
Localitat tipus	Mont Peylenc, Sant Pèire d'Aenac, Sant Julian e Chaptuèlh, Alt Loira, Alvèrnia-Roine-Alps, França
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.GF.55
Nickel-Strunz 9a ed.	9.GF.55
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 7,57887(18) Å; b = 18,20098(57) Å; c = 26,15387(83) Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	incolor
Exfoliació	distingible/bona al llarg de [010]
Fractura	desagregable
Tenacitat	fràgil
Duresa	4,5
Lluïssor	vítria, sedosa
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2,12(3) g/cm³ (mesurada); 2,080(5) g/cm³ (calculada)
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2006-044
Símbol	Drz
Referències	[1]

La direnzoïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de les zeolites. Rep el nom en honor del Dr. Francesco Di Renzo (1954-), director de recerca del "Laboratoire de Materiaux, Catalytiques et Catalyze en Chimie Organique", de l'"Ecole Nationale Superieure de la Chimie" de Montpeller, França.

La direnzoïta és un silicat de fórmula química NaK₆MgCa₂(Al₁₃Si₄₇O₁₂₀)·36H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2007, i la primera publicació data del 2008. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la direnzoïta pertany a «09.GF - Tectosilicats amb H₂O zeolítica; altres zeolites rares» juntament amb els següents minerals: terranovaïta, gottardiïta, lovdarita, gaultita, chiavennita, tschernichita, mutinaïta, tschörtnerita i thornasita.

Va ser descoberta al mont Peylenc, situat entre les localitats de Sant Pèire d'Aenac i Sant Julian e Chaptuèlh, a l'Alt Loira (Alvèrnia-Roine-Alps, França). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.