Doris (mitologia)
Per a altres significats, vegeu «Doris (nereida)». |
Doris sobre un hipocamp (circa segle II aC, Gliptoteca de Múnic). | |
Tipus | oceànide deïtat aquàtica |
---|---|
Context | |
Mitologia | Religió a l'antiga Grècia |
Dades | |
Gènere | femení |
Família | |
Parella | Zeus |
Cònjuge | Nereu |
Mare | Tetis |
Pare | Ocèan |
Fills | Galatea, Actea, Aretusa, Àgave, Amatea, Amfítoe, Apseudes, Asia, Autònoe, Beroe, Cal·lianassa, Clio, Climene, Cydippe, Cimatolege, Cymo, Cymodoce, Cimòtoe, Dexamene, Doris, Doto, Drymo, Dinàmena, Eíone, Ephyra, Erato, Euagore, Eucrante, Eudora, Eulímene, Eunice, Glauce, Glauconome, Hàlia, Halimede, Hipònoe, Hipòtoe, Iaera (en) , Ianassa, Ianeira, Ligea, Limnorea, Lycorias, Lisianassa, Mera, Mèlite, Proto, Nemertes, Nesea, Opis, Oritia, Phyllodoce, Polínome, Pontomedusa, Psàmate, Sao, Espeo, Talia, Tetis, Thoe, Xantho, Amfitrite, Creüsa, Pànope, Iera, Ferusa, Eurydice, Gal·lene, Prònoe, Amfínome, Halice (en) , Nèrites, Calipso, Cranto, Creneis, Deianira (en) , Deiopea, Dero, Dione, Evarne, Eumolpe, Eupompe, Glaucothoe, Ploto, Menipe, Laomedea, Neso, Protomedea, Plexaura, Ione, Nausítoe, Pasítea, Pontoporea, Poulunoe, Cal·lianira, Neomeris, Ceto, Leucothoe, Neera i Arethusa (en) |
Segons la mitologia grega, Doris[1] (en grec antic Δωρίς) va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.
Casada amb Nereu, va ser la mare de les cinquanta nereides i de Nèrites, el seu únic fill mascle.
Referències
- ↑ Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, V. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932. p. 69
Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 68. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Doris