Ducats de França

Els ducats de França foren inicialment entitats militars que van derivar cap a unitats territorials; però després el ducat es va lligar cada vegada més a la condició de par del regne, la majoria dels quals foren ducs.

El títol de duc amb els merovingis anava lligar al comandament militar a una província; el cap de l'exèrcit o milícia de cada província portava el títol de dux. Sota els carolingis el dux era un comte que tenia autoritat militar i política sobre diversos comtes, però aquesta autoritat cada vegada era més nominal, encara que portar el títol ducal augmentava el prestigi.

Posteriorment els grans oficials, vassalls directes de corona, electors primitius de la reialesa quan encara no estava establerta la primogenitura, o que designaven la regència, foren designats com a pars que al començament foren dotze (sis eclesiàstics i sis laics). Després del segle xiii quan les terres dels pars laics havien anat a la corona, els seus dominis foren donats en atribut personal a prínceps de la casa reial i els pars llavors només van tenir un paper cerimonial.

La pairia era un ofici de la corona i no un títol de noblesa; eren par els nobles més fidels; al segle xvi alguns senyors foren fets pars. Els pars tenien un feu al que anava lligat l'ofici, i era hereditària. Era purament honorifica amb alguns privilegis quant a seure al parlament de París o ser jutjats per un tribunal especial format per altres pars. L'antiguitat en la creació augmentava la seva dignitat. Després del 1814 es va crear una cambra de pars per formar un poder legislatiu; en els Cent Dies, Napoleó va designar també pars. La segona restauració va restablir la cambra de pars que eren designats de manera hereditària, però el 1830 aquesta condició fou suprimida.

Ducats

  • Ducat d'Alsàcia 640-754
  • Ducat d'Aquitània, el duc fou par elector al segle X
  • Ducat de Bar, creat el 1354
  • Ducat de Borgonya, creat el 880, el duc par elector al segle X
  • Ducat de Bretanya (diferent del ducat pairia)
  • Ducat de Dentelin, merovingi, fins al 634
  • Ducat d'Etampes, creat el 1536, els duc no eren pars
  • Ducat de Gascunya o Bascònia
  • Ducat de Gòtia i/o Septimània
  • Ducat de Guyena
  • Ducat de Longueville, creat el 1505, els ducs no eren pars
  • Ducat de Lorena
  • Ducat de Normandia, el duc fou par elector al segle X

Pars electors

Pars eclesiàstics

Pars laics

Pars en atribució

segle XIII

segle XIV

Segle xv

segle XVI

segle XVII

Segle xviii

  • Ducat de Châteauvillain: ducat-pairia el 1703
  • Ducat de Boufflers: ducat-pairia el 1708
  • Ducat de Villars: ducat-pairia el 1709
  • Ducat d'Harcourt: ducat-pairia el 1709
  • Ducat de Fitz-James: ducat-pairia el 1710
  • Ducat d'Antin: ducat-pairia el 1711
  • Ducat de Rambouillet: ducat-pairia el 1711
  • Ducat de Rohan-Rohan (Frontenay) : ducat-pairia el 1714
  • Ducat d'Hostun: ducat-pairia el 1715
  • Ducat de Villars-Brancas: ducat-pairia el 1716
  • Ducat de Roannais i La Feuillade : ducat-pairia el 1716
  • Ducat de Lévis: ducat-pairia el 1723
  • Ducat de Châtillon: ducat-pairia el 1736
  • Ducat de Fleury: ducat-pairia el 1736
  • Ducat de Gisors i Belle-Isle : ducat-pairia el 1748
  • Ducat de Duras: ducat-pairia el 1756
  • Ducat de Stainville (Choiseul) : ducat-pairia el 1758
  • Ducat de La Vauguyon: ducat-pairia el 1758
  • Ducat de Praslin: ducat-pairia el 1762
  • ducat de Choiseul d'Amboise: ducat-pairia el 1764
  • Ducat de Clermont-Tonnerre: ducat-pairia el 1775
  • Ducat de Châteauroux: ducat-pairia el 1776
  • Ducat de Gisors: ducat-pairia el 1776
  • Ducat de Brunoy: ducat-pairia el 1777
  • Ducat de Louvois: ducat-pairia el 1777
  • Ducat d'Amboise: ducat-pairia el 1787
  • Ducat de Coigny: ducat-pairia el 1787

Referències

  • Christophe Levantal, Ducs et pairs et duchés-pairies laïques à l'époque moderne (1519-1790), Paris, 1996

Vegeu també