Edifici Catalana de Gas i Electricitat

Imatge
DadesTipusEdifici Modifica el valor a WikidataPart dePassatge del Patriarca Modifica el valor a WikidataArquitecteJosep Domènech i Estapà Modifica el valor a WikidataCronologia 1893 – 1895construcció Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesEstil arquitectònicarquitectura eclèctica Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióAv. Portal de l'Àngel, 20-22, Montsió, 3 i Ptge. Patriarca, 3 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 09″ N, 2° 10′ 23″ E / 41.38573°N,2.17302°E / 41.38573; 2.17302
Bé cultural d'interès localId. IPAC38482 Modifica el valor a WikidataId. Barcelona835 Modifica el valor a Wikidata

L'Edifici Catalana de Gas i Electricitat, situat a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona, està catalogat com a bé cultural d'interès local.[1] Fou la seu de Catalana de Gas, després Gas Natural, fins al seu trasllat al costat de la Ronda Litoral (vegeu Edifici Gas Natural). Actualment l'ocupa una botiga de roba.[cal citació]

Història

El 1891, la Societat Catalana per a l'Enllumenat per Gas va decidir la construcció d'una seu corporativa representativa, i amb aquest propòsit, el 1892 va adquirir una part dels terrenys del monestir de Santa Maria de Montsió als germans Martí i Puig (vegeu Passatge del Patriarca) per 560.014 pessetes, a raó de 17,25 pessetes el pam quadrat.[2][3]

El 1893 va encarregar-ne el projecte a l'arquitecte Josep Domènech i Estapà,[4] i fou construït entre aquest any i el 1895,[5] costant 225.431 pessetes.[3]

Descripció

Tot i les seves dimensions relativament reduïdes, Josep Domènech i Estapà hi va recórrer a la seva habitual tendència monumentalista, patent sobretot a la façana principal, on apareixen tots els trets que configuren el seu particular eclecticisme, que el manté apartat però paral·lel, a les obres més explícitament modernistes de l'època, amb les quals comparteix l'acusat disseny dels detalls, i algunes fonts, com podria ser el secessionisme vienès. S'hi retroben les característiques obertures escarseres emmarcades, els arcs de mig punt peraltats, els frontons rebaixats, la galeria de columnetes i l'ornamentació vegetal geometritzada (Cirici parla de maquinisme), elements presents en altres obres de Domènech. Els interiors han estat completament refets, exceptuant el vestíbul amb escalinata (fins i tot l'escala principal d'accés a les plantes és producte d'una intervenció duta a terme durant els anys 1930).[5]

Romanen vistos, així mateix, alguns elements estructurals, com és el cas de columnes de fosa a la planta baixa i principal. Aquests elements, juntament amb la façana del carrer de Montsió, constitueixen el més significatiu de l'edifici primitiu (que correspon únicament al número 22, malgrat la posterior agregació del número 20).[5]

Referències

  1. ↑ «Catalana de Gas i Electricitat (ara Gas Natural)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ AHPB, notari Joaquim Nicolau, manual 1.394/100, f. 3005-3011v, 1-7-1892.
  3. ↑ 3,0 3,1 Sabort, Sergi «El Portal de l'Àngel, la reconstrucción de mil años de historia». The New Barcelona Post, 28-10-2020.
  4. ↑ «José Mansana administrador de Societat Catalana per enllumenat per gas. Plaça Santa Anna (ara Portal de l'Àngel 20-22, Montesió 3 i passatge Patriarca 3). Construir un edifici en un solar amb façana a aquesta plaça. (Coneguda com a antiga seu de Gas Natural)». Q127 Foment 712 T/1892. AMCB, 06-02-1893.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Catalana de Gas». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edifici Catalana de Gas i Electricitat
  • «Edifici de Catalana de Gas». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Edifici Catalana de Gas». UPCommons.