Eduardo Echegaray y Eizaguirre
 Eduardo Echegaray, a Caras y Caretas.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 octubre 1839 Múrcia (Espanya) |
| Mort | 11 novembre 1903 (64 anys) Madrid |
| Sepultura | cementiri de San Isidro |
| Activitat | |
| Ocupació | Enginyeria |
| Membre de | |
| Família | |
| Germans | José Echegaray y Eizaguirre Miguel Echegaray |
Eduardo Echegaray y Eizaguirre (Múrcia, 5 d'octubre de 1839 - Madrid, 11 de novembre de 1903)[1] va ser un enginyer i matemàtic espanyol, germà de l'escriptor i matemàtic José de Echegaray.[2][3]
Professor en la Universitat Central de Madrid i a l'Escola d'Enginyers, va ser autor d'un Diccionario etimológico de la lengua española, edició ampliada d'una obra de Roque Barcia Martí i publicat en cinc volums,[2][4] al que Haensch i Omeñaca llisten com a «no gaire satisfactori».[5] El 17 de març de 1901 va prendre possessió del seu càrrec d'acadèmic de nombre en la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, substituint Justo Egozcue y Cía,[6] en la medalla 23.
Referències
- ↑ «D. Eduardo Echegaray». El Imparcial [Madrid], 13.152, 12-11-1903, pàg. 3. ISSN: 2171-0244.
- ↑ 2,0 2,1 Puche Lorenzo, 2000, p. 379-392.
- ↑ «Don Eduardo Echegaray». ABC [Madrid], 27-11-1903, pàg. 4.
- ↑ Barcia i Echegaray, 1887.
- ↑ Haensch i Omeñaca, 2004, p. 142.
- ↑ «En la Academia de Ciencias». El Globo [Madrid], 9.234, 18-03-1901, pàg. 1. ISSN: 2171-0082.
Bibliografia
- Barcia, Roque; Echegaray, Eduardo de. José María Faquineto. Diccionario general etimológico de la lengua española. Tomo I. Madrid: Álvarez Hermanos, impresores, 1887.
- Haensch, Günther; Omeñaca, Carlos. Los diccionarios del español en el siglo XXI. Universidad de Salamanca, 2004. ISBN 9788478006113.
- Puche Lorenzo, Miguel Ángel «El "Diccionario etimológico de la lengua española" de Echegaray, un ejemplo de lexicografía decimonónica». Revista de Investigación Lingüística. Universitat de Múrcia, 3, 2, 2000, pàg. 379-392. ISSN: 1139-1146.[Enllaç no actiu]