Erasmus Darwin
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 desembre 1731 Elston Hall (Anglaterra) (en)  |
| Mort | 18 abril 1802 (70 anys) Breadsall Priory (Anglaterra) (en) |
| Formació | St John's College, Cambridge (1750–) Universitat d'Edimburg |
| Activitat | |
| Camp de treball | Medicina, botànica, biologia i poesia |
| Ocupació | biòleg, entomòleg, poeta, fisiòleg, naturalista, filòsof, botànic, metge escriptor, metge, escriptor |
| Membre de | Royal Society Societat Lunar |
| Família | |
| Cònjuge | Elizabeth Colyear (1781–) Mary Howard (1757–) |
| Parella | Mary Parker Lucy Swift |
| Fills | Charles Darwin (  ) Mary HowardJohn Darwin ( ) Elizabeth ColyearEmma Georgina Elizabeth Darwin ( ) Elizabeth ColyearHenry Darwin ( ) Elizabeth ColyearMary Parker ( ) Mary ParkerHarriet Darwin ( ) Elizabeth ColyearSusanna Parker ( ) Mary ParkerFrances Anne Violetta Darwin ( ) Elizabeth ColyearWilliam Alvey Darwin ( ) Mary HowardRobert Darwin ( ) Mary HowardEdward Darwin ( ) Elizabeth ColyearFrancis Sacheverel Darwin ( ) Elizabeth ColyearElizabeth Darwin ( ) Mary HowardErasmus Darwin ( ) Mary HowardLucy Swift ( ) Lucy Swift |
| Pares | Robert Darwin of Elston i Elizabeth Hill |
| Germans | Robert Waring Darwin Susanna Darwin John Darwin William Alvey Darwin Ann Darwin Elizabeth Darwin |
Premis
| |
  | |
Erasmus Darwin (Elston Hall, Anglaterra, 12 de desembre de 1731 – Derby, Anglaterra, 18 d'abril de 1802),[1] fou un metge, naturalista, fisiòleg i filòsof britànic que escrigué profusament sobre temes de medicina, de botànica, a més de llibres de poesia. Va ser un dels membres fundadors de la Societat Lunar, un grup de discussió d'industrials i filòsofs de la naturalesa. Avi de Charles Darwin, va ser un dels defensors de l'evolucionisme.
Obra
Ciències naturals
El treball científic més important d'Erasmus Darwin és Zoönomia (1794), que conté un sistema de patología i un tractat sobre la "generació" en el que avançava les postures evolucionistes de Jean-Baptiste Lamarck.
Darwin va experimentar amb l'ús de l'aire i gasos per calmar infeccions i càncer. Més tard va enfocar els seus descobriments a la investigació sobre la formació dels núvols.
Els experiments de Darwin en galvanisme van ser una important font d'inspiració per la novel·la Frankenstein, de Mary Shelley.
Poesia
La poesia d'Erasmus Darwin va ser elogiada per Coleridge i Wordsworth. En ella, Darwin reflectia els seus interessos científics. De fet, la seva obra més important porta per títol The Botanic Garden (El jardí botànic).
Invents
Darwin fou també un gran inventor, tot i que mai patentà cap de les seves invencions, car pensava que això podria fer malbé la seva reputació com a metge.
Arbre de família
Referències
- ↑ Asimov, Isaac. «Darwin, Erasmus». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 148. ISBN 8429270043.
Enllaços externs
- Obres de Erasmus Darwin al Projecte Gutenberg.
- "Preface and 'a preliminary notice'" by Charles Darwin Arxivat 2005-03-06 a Wayback Machine. in Ernst Krause, Erasmus Darwin (1879)
- "Zoonomia, Vol. I Or, the Laws of Organic Life" Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine.
- Erasmus Darwin House, Lichfield
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
