Església parroquial de Sant Valer i Sant Vicent Màrtir

Imatge
Campanar de l'església
EpònimVicenç d'Osca Modifica el valor a WikidataDadesTipusEsglésia parroquial catòlica i bé cultural Modifica el valor a WikidataConstrucció1676 - 1700CaracterístiquesEstat d'úsboEstil arquitectònicbarrocMaterialpedra i rajolaPlantacreu llatinaCampanarplanta octogonal rematat per un templet barrocLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaValència Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióRussafa
Map
 39° 27′ 45″ N, 0° 22′ 20″ O / 39.46253°N,0.3722°O / 39.46253; -0.3722
Bé immoble de rellevància localIdentificador46.15.250-018 ActivitatDiòcesiValènciaReligiócatolicisme

L'Església parroquial de Sant Valer i Sant Vicent Màrtir, també coneguda com a Catedral de Russafa,[1] es troba al barri de Russafa de la ciutat de València.

Història

Va ser construïda sobre el solar d'una mesquita després de la conquesta cristiana, en estil gòtic amb arcs de diafragma i coberta de fusta, que va cremar el 9 de setembre de 1415.[2]

Va ser reconstruïda amb major solidesa, amb voltes de creueria, nervadures de pedra i plementeria de rajola. No obstant això, es va considerar que el temple necessitava ampliar-se i es va decidir la construcció d'una nova església. El nou temple, d'estil barroc, va ser construït entre 1676 i 1700.

El seu traçat i la direcció de la primera etapa de la seua construcció s'atribueix a Tomás Leonardo Esteve, mentre que la decoració barroca de l'interior (hui quasi desapareguda) s'atribueix a Juan Bautista Pérez i el seu fill Juan Pérez Castiel. És de planta de creu llatina d'una sola nau i 6 capelles laterals entre contraforts.[1]

El campanar, possible obra de José Mingues, s'acabà de construir l'any 1740. És de planta octogonal i està format per tres cossos rematat per un templet barroc. El nom de les campanes són els següents: De tocar a missa (1940), La Tereseta (1940), Sant Miquel (1965), Crist Rei (ca 1940), El Blai (1940), La Maria (1940), El Vicent (1940) i El Valdre (1940). Totes les campanes van ser realitzades després de la Guerra Civil espanyola, ja que les anteriors van ser destruïdes durant el conflicte.[2]

Va ser incendiada l'any 1936 i reconstruïda a finals de 1939 per Salvador i Manuel Pascual i José Luis Testor.[3] Està catalogada com a Bé de Rellevància Local amb el codi 46.15.250-018.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Església de Sant Valer i Sant Vicent». Cultural València - Ajuntament de València.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Iglesia de San Valero y San Vicente Mártir - Sant Valer i Sant Vicent Màrtir» (en castellà). J. Díez Arnal.
  3. ↑ «Sant Valer, bisbe i Sant Vicent Màrtir, València (2)». Vilaweb, 11-12-2013.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església parroquial de Sant Valer i Sant Vicent Màrtir
  • Fitxa de Bé de Rellevància Local Direcció General de Patrimoni Cultural
  • Fitxa de l'església Ajuntament de València