Eugène Ernest Hillemacher
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 octubre 1818 París |
| Mort | 2 març 1887 (68 anys) París |
| Formació | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | pintor, gravador, il·lustrador |
| Gènere | Pintura d'història |
| Moviment | Academicisme |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Fills | Paul Hillemacher, Lucien Hillemacher |
| Germans | Frédéric-Désiré Hillemacher |
Premis
| |
Eugène Ernest Hillemacher (París, 13 d'octubre de 1818 - 3 de març de 1887) fou un pintor francès.
Fou deixeble de Léo Cogniet, i al principi es dedicà a la pintura religiosa, que abandonà per dedicar-se a la de gènere, assolint en aquesta última molts èxits.
Cal citar entre els seus quadres:
- El diumenge de Rams (1855);
- La bombolla de sabó (1861);
- En lloc de llibres vells;
- Aristides i el camperol;
- Felip IV i Velázquez;
- Latona (1872);
- L'entrada dels turcs en l'església de Santa Sofia;
- Molière consultant a un servent;
- Boileau i el seu jardiner.
El 1861 i 1863 aconseguí la medalla de primera classe. Era el pare dels compositors musicals (Paul i Lucien)
Galeria de quadres
-
Aristide i el camperol -
Clotilde de Surville -
Le petit Jehan de Saintré et la dame des belles cousines -
Autoretrat de Hillemacher -
Psyché i els malalts
Bibliografia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eugène Ernest Hillemacher
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 27, pàg. 1625 (ISBN 84-239-4527-8)