Fàbrica la Blava

Imatge
DadesTipusEdifici industrial Modifica el valor a WikidataConstrucció1925 Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesEstil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a WikidataAltitud427 m Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaRoda de Ter (Osona) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióCosta del Ter, 17 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 58′ 38″ N, 2° 18′ 28″ E / 41.97709°N,2.30788°E / 41.97709; 2.30788
Bé integrant del patrimoni cultural catalàId. IPAC23362 Modifica el valor a Wikidata

La Fàbrica la Blava, anomenada també Fàbrica Tecla Sala, o senzillament La Blava, és un conjunt d'edificis inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya[1] i actualment en desús. És coneguda pel fet d'haver-hi treballat el poeta Miquel Martí i Pol.[1][2] El nom ve del color dels bastiments de les portes i finestres, de color blau.[2]

Descripció

Fàbrica de riu situada al costat del nucli urbà, a tocar del Ter. Està formada per diversos cossos orientats en la direcció del riu i relacionats entre ells, dels quals en destaquen dos de planta rectangular, coberts a quatre aigües i amb les façanes organitzades a partir de la successió de mòduls verticals idèntics, formats per dues finestres a la planta baixa i dues al primer pis; aquestes són de secció rectangular amb ampit, dividides en diverses caselles amb els remitjos pintats de blau. També destaquen dos cossos de planta quadrada, de planta baixa i dos pisos, coberts a quatre aigües, amb finestres d'arc de mig punt i una xemeneia El conjunt estava format per la fàbrica, els jardins i els habitatges dels treballadors.[1]

Història

Entre 1764 i 1789 hi va haver un fort increment d'implantació de fàbriques tèxtils a Roda de Ter, que augmentà durant 1825-50 i continuà durant el segle xx. Les indústries instal·lades prop del riu Ter canviaren el paisatge i l'economia de la població.[1]

El 1898, Pau Sala llogà Can Portavella, on ja treballava des del 1892. A la seva mort el 1909, la seva neboda Tecla Sala i Miralpeix, casada amb Joan Riera i Sala, va heretar la fàbrica, i el 1925, el creixement de l'empresa va motivar-ne el trasllat al nou edifici.[3][1]

El 1940 es va inundar a causa d'un aiguat molt important, però va tornar a funcionar. A finals dels 1970 va passar a mans del grup Castells. L'any 1978 es va aplicar el primer pla de reestructuració i es va quedar amb 150 treballadors dels prop de 400 que tenia. L'any 1979 passa a mans d'Hilaturas Gossypium SA, juntament amb el Dolcet de Manlleu. Els anys 1985-1986 s'hi va fer un pla de reconversió, i l'any 1991 tenia 130 treballadors.[3] El 1999 va cessar la producció, i el 2006, l'Ajuntament va adquirir la fàbrica.[1]

El 23 de maig de 2007 s'hi va declarar un incendi important que va afectar la primera planta i la coberta. Abans de l'incendi hi havia el projecte de convertir l'antiga fàbrica en un equipament cultural.[4]

Durant 20 anys, el poeta Miquel Martí i Pol hi va treballar com a escrivent en el departament d'administració, fins que l'esclerosi múltiple el va obligar a retirar-se. L'experiència del treball des del punt de vista de l'obrer es troba a la base de la temàtica de la seva poesia, i més especialment en el cas del poemari La fàbrica (1972).[1]

Vegeu també

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Fàbrica la Blava». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 2,0 2,1 «mNACTEC » Tecla Sala “La Blava”». mnactec.cat. Arxivat de l'original el 2016-12-29.
  3. 3,0 3,1 «La Blava». Consorci del Ter.
  4. «Es crema la fàbrica la Blava de Roda de Ter». Vilaweb, 24-05-2007.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fàbrica la Blava