Fernando Belaúnde Terry
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Fernando Sergio Marcelo Marcos Belaúnde Terry 7 octubre 1912 Lima (Perú) |
| Mort | 4 juny 2002 (89 anys) Lima (Perú) |
| Senador del Perú | |
| 28 juliol 1985 – 5 abril 1992 | |
| President de la República del Perú | |
| 28 juliol 1980 – 28 juliol 1985 ← Francisco Morales Bermúdez Cerruti – Alan García Pérez → | |
| 42è President de la República del Perú | |
| 28 juliol 1963 – 3 octubre 1968 ← Nicolás Lindley – Juan Velasco Alvarado → | |
| Membre de la cambra de diputats del Perú | |
| 28 juliol 1945 – 29 octubre 1948 Circumscripció electoral: Lima | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Miami Universitat Nacional d'Enginyeria Universitat de Texas a Austin Colegio Alexander von Humboldt (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, arquitecte, professor d'universitat |
| Ocupador | Pontifícia Universitat Catòlica del Perú Universitat Nacional d'Enginyeria |
| Partit | Acció Popular Frente Nacional de Juventudes Democráticas Front Democràtic Nacional |
| Família | |
| Cònjuge | Violeta Correa (1970–) |
| Fills | Rafael Belaúnde Aubry |
| Pare | Rafael Belaúnde Diez Canseco |
| Germans | Francisco Belaúnde Terry |
Premis
| |
Signatura  | |
 | |
Fernando Belaúnde Terry (Lima, 7 d'octubre de 1912 - Lima, 4 de juny de 2002) fou un arquitecte i polític peruà que fou President del Perú dos cops, de 1963 a 1968 i de 1980 a 1985.
Va fundar el partit Frente Democrático Nacional (1942) i el Partido de Acción Popular (1956). Elegit president el 1963, formà un govern de coalició amb la democràcia cristiana i amb un programa molt moderat. Hagué d'enfrontar-se a un període de fortes tensions socials, especialment amb l'aparició de guerrilles i aixecaments camperols. Fou deposat pel cop d'Estat del general Juan Velasco Alvarado el 1968, quan va jurar com a Ministre de Guerra, i fou exiliat a l'Argentina fins al 1976.
Durant la Guerra de les Malvines, fou el principal aliat de l'Argentina contra el Regne Unit. Quan Augusto Pinochet recolzà la invasió, Belaúnde s'hi va oposar i cridà a la integritat Sud-americana. Establerta de nou la democràcia al Perú, fou elegit president novament, però el seu mandat (1980-1985) es veié erosionat per la crisi econòmica i el desenvolupament de la guerrilla maoista Sendero Luminoso. Des de l'oposició a Alan García, el 1988 fou un dels artífexs de la coalició de dreta Frente Democrático, que, amb Mario Vargas Llosa de candidat a la presidència del país, concorregué a les eleccions del 1990, però que fou derrotat per Alberto Fujimori.
El seu fill Rafael Belaúnde intentà presentar-se a la presidència del Perú el 2006, però retirà la candidatura.
Vegeu també
