Francesc Sanahuja i Toledano

Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.

Francesc Sanahuja i Toledano

Biografia
Naixement	25 juny 1953 (71 anys) l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)
President Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya
1993 – 1997 ← Joan Garrigós Toro – Joan Bernat Clarella Biargé →
Activitat
Ocupació	excursionista, oficial d'esport

Francesc Sanahuja i Toledano (L'Hospitalet de Llobregat, 1953) és un excursionista, alpinista i dirigent esportiu català.^[1]

Francesc Sanahuja i Toledano (L'Hospitalet de Llobregat, 1953) és un destacat excursionista, alpinista i dirigent esportiu català, amb una trajectòria notable en el món de l'esport i l'organització d'activitats de muntanya. La seva carrera esportiva va començar durant els anys seixanta, quan es va introduir en l'excursionisme a través del moviment escolta. Posteriorment, va participar en l'organització d'importants esdeveniments, com la final de la Copa del Món d'Escalada Esportiva de 1989 al pavelló dels esports de Barcelona.

Sanahuja es va incorporar a la junta de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) l'any 1990, ocupant el càrrec de tresorer, i el 1992 va substituir Joan Garrigós Toro com a president de la federació. Durant el seu mandat, va aconseguir l'adquisició d'una seu federativa en propietat i va impulsar la modernització dels sistemes de comunicació de la federació, millorant significativament la seva eficàcia.

L'any 1995, Sanahuja va formar part de l'expedició a Alaska liderada per l'alpinista Josep Antoni Pujante, amb l'objectiu d'assolir el cim del McKinley. Tot i que l'expedició va aconseguir l'ascens, Sanahuja va haver de baixar abans a Anchorage per atendre les necessitats dels esportistes afectats per un accident mortal durant l'ascensió.

A més de la seva activitat a la FEEC, Sanahuja va tenir un paper rellevant a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), on va ser nomenat tresorer el 1994. També va col·laborar amb el Centre Excursionista de Catalunya, on va liderar la secció de Publicacions i va modernitzar la imatge de la revista i el logotip de l'entitat.

L'any 2013, després d'haver col·laborat en la Fira del Llibre de Muntanya a Osona, va ser designat director de l'esdeveniment, impulsant-ne el creixement qualitatiu i quantitatiu fins que, l'any 2016, es va traslladar a Lleida per unir-se amb la Fira de l'Esport i Turisme.

Sanahuja també ha participat en diverses iniciatives editorials i ha col·laborat en l'edició del llibre Mil i una raons per l'estat propi de Jordi Mercader, on va redactar una ponència sobre la necessitat d'un esport català autònom. També ha escrit el pròleg d'un llibre de Joan Cervera i Batariu.

Amb una àmplia experiència en el sector empresarial, tant en multinacionals com en empreses familiars, Sanahuja ha aplicat els seus coneixements empresarials en l'àmbit esportiu, col·laborant amb entitats com Càritas i produint documentals sobre expedicions de muntanya.

Des del 2007, és membre de la junta de l'Associació Catalana de Dirigents de l'Esport, i el 2011 va ser nomenat vicepresident. El 2018, es va incorporar com a vicepresident del Grup Cavall Bernat, on ha impulsat una nova estratègia per fer un salt qualitatiu a l'associació.

L'any 2019, va ser nomenat Patró de la Fundació Catalana per a l'Esport i ha treballat en el projecte de reconeixement del Pirineu com a Comunitat Europea de l'Esport, aconseguint el suport de diverses institucions catalanes. Recentment, el desembre de 2024, s'ha incorporat com a assessor de la SECOTBCN, per donar suport a projectes empresarials i de networking.
Excursionista de pro es va incorporar a través del moviment de l'escoltisme durant els anys seixanta, posteriorment va col·laborar en l'organització de la final de la Copa del Món d'Escalada Esportiva al pavelló dels esports de Barcelona l'any 1989. S'incorporà a la junta de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya com a tresorer l'any 1990 i posteriorment l'any 1992 substitueix com a president Joan Garrigós Toro. Durant seu mandat mandat s'assoleix l'adquisició per primer cop una seu federativa en propietat amb el suport de les diferents institucions (Josep Lluís Vilaseca, Frederic Prieto, Albert Batlle i el director del Liceu Josep Caminal). També es posa en marxa dins de la federació, els nous sistemes de comunicació via TIC fent un salt qualitatiu important en els temes de comunicació. L'any 1996 s'incorporà a la junta del. Durant el mateix període s'incorpora a la UFEC (Unió de Federacions Esportives de Catalunya) inicialment com a vocal per fer-se carrac de la tresoreria. Posteriorment s'incorpora al Centre Excursionista de Catalunya portant la presidència de la secció de Publicacions de la mà de Conrad Blanc president de l'entitat fent una tasca d'adaptació de la imatge de la revista i logo de l'entitat. L'any 1995 s'incorpora a l'expedició del l'alpinista Josep Antoni Pujante a Alaska amb l'objectiu d'assolir el cim del McKinley de 6.400 metres. Cim que és assolit pel grup però que donada la circumstància de la mort d'un alpinista català i altres dos amb congelacions i donat la seva responsabilitat com a president de la federació, opta per baixar a Anchorage per donar suport a les necessitat dels esportistes afectats així com per l'expatriació de l'alpinista afectat. L'any 2002 s'incorporà a la presidència del Club Excursionista de Gràcia on planificà tot un seguit d'iniciatives que va posar l'entitat al capdavant de les iniciatives de les activitats tant mediàtiques com esportives. Des del 2003 dirigeix la travessa Matagalls-Montserrat. Ha estat un dels fundadors de la Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes(FOCIR). Des del 2012, presideix la Fira del Llibre, Turisme i Esports de Muntanya de Collsacabra. Rebé la medalla d'honor de la Ciutat de Barcelona (2010) i la medalla de plata al mèrit esportiu. Ha estat tresorer de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i és vicepresident de l'Associació Catalana de Dirigents de l'Esport.[2][3] L'Any 1992 s'incorpora a la UFEC com a membre de junta i l'any 1994 és nomenat tresorer de la Unió de Federacions, L'any 1996 en David Moner l'incorpora a la Comissió d'Inversions i l'encarrega la presentació del nou Projecte de instal·lacions de centres esportius, que posa en marxa la UFEC amb l'objectiu d'aconseguir recursos per l'esport Català. Aquesta presentació es va fer durant la visita a les obres en marxa amb la companyia dels presidents de Federacions Catalanes i el President del Cio en aquell moment en J. A. Samaranch. L'any 1997 després de la visita a la primera Fira del Llibre de Muntanya de Font Romeu prepara un projecte per desenvolupar un esdeveniment similar a casa nostra. Així l'any 2013 Ernest Gutiérrez li demana que al substitueixi al capdavant de la Fira del Llibre de Muntanya que es desenvolupa al Osona. Treballa en el projecte de re-llançament de la fira i després de dos anys d'una millora qualitativa i quantitativa, l'any 2016 es trasllada després de catorze anys a Lleida per desenvolupar-se conjuntament amb la Fira de l'Esport i Turisme de Lleida.[cal citació] L'any 2015 ha col·laborat en l'edició del Llibre "mil i una raons per l'estat propi" d'en Jordi Mercader treballant en una de les ponències sobre la necessitat de l'esport català de desenvolupar-se de forma autònoma per tal de créixer sense les limitacions que implica la supeditació a estaments amb visió centrípeta.[cal citació] Tanmateix ha desenvolupat el pròleg del llibre que ha escrit en Joan Cervera i Batariu.[cal citació] La seva experiència en multinacionals com Fichet, Henkel, Tefal, Rowenta, Schneider o companyies de caràcter familiar com PP. Llopis, Plastimur, Sarrió, Saplex, etc. li permeten tenir un profund coneixement del funcionament del teixit empresarial en totes les seves vessants com organització, qualitat, logística, finances, màrqueting i per aquesta raó les seves visions sempre van dirigides a establir objectius de creixement que sempre ha assolit tant en les seves funcions professionals com amateurs. Col·laborador puntual amb Càritas procura la implicació del teixit esportiu de casa nostra, acostumat a treballar en el desenvolupament positiu de projectes en la recerca de la millora de la societat.[cal citació] Un altre aspecte de la seva activitat ha estat com a producció de vídeo pel·lícules vinculades al món de la muntanya amb el periodista Victor Riverola aprofitant les diverses expedicions desenvolupades per l'Alpinista Xavier Aymar y Xavier Arias al Himàlaia.[cal citació] L'any 2007 s'incorpora a la junta de l'Associació Catalana de Dirigents de l'Esport i l'any 2011 accedeix a la vicepresidència de la ma d'en Pere Sust i Sagau. l'Any 2018 s'incorpora com a Vicepresident del Grup Cavall Bernat sota la Presidencia del gran escalador Sr. Josep Massana i Massana. Tots dos donen un gran impuls a l'associació donant estructura oficial com a Associació Esportiva Grup Cavall Bernat. Organitzant de format rotatòria trobades amb els membres del Grup que han assolit del Cim de emblemàtica agulla del Cavall Bernat de Montserrat. Indrets com Monistrol, El Bruc, Tivissa, Peramola, etc. son poblacions que han acollit aquestes trobades i on tambe s'han fet i nomenats MEMBRES D'HONOR a alpinistes escaladors que al llarg de la seva història han enriquit el nostre esport com Josep Manel Anglada, Jordi Pons, Emili Civis, Araceli Segarra, Nuria Balagué i un llarg nombre d'esportistes que han desenvolupat les seves activitats arreu del món. Tanmateix l'any 2018 és nomenat vicepresident del Grup Cavall Bernat amb en Josep Massana i es desenvolupa tota una estrategia per fer un salt qualitatiu d'aquesta associació. L'any 2019 és nomenat Patró de la Fundació Catalana per a l'Esport. Es treballa en el desenvolupament del Projecte per el reconeixement del Pirineu com ha comunitat Esportiva d'Europa amb la implicació dels deu consells comarcals i les tres diputacions afectades- l'Any 2022 engega el projecte "Pirineus Comunitat Europea de l'Esport" de la ma de la Fundació Catalana per a l'Esport on s'aconsegueix implicar a les diputacions catalanes afectades (Barcelona, Girona i Lleida), tambe als consells comarcals on existeixen instal·lacions esportives vinculades a la natura. Així doncs a final d'any es reconeix oficialment territori. El mes de desembre del 2024 s'incorpora com assessor de la SECOTBCN per donar suport a projectes empresarials i de neworking i de supervisió dels mateixos.

Donada la seva experiència en el mon de la Prevenció i Seguretat adquirida a FICHE SAE i la seva formació a traves de CEPREVEN i com a D. Infermeria es va implicar en el projectes de les Jornades de Prevenció en la practica esportiva de la ma de la Fundació Catalana per a l'Esport i posteriorment es va integrar en el Grup de Seguretat i Salut de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, desenvolupant el projecte de l'observatori d'accidents de muntanya.

• http://www.abc.es/hemeroteca/historico-25-09-2006/abc/Catalunya/biografia_1423458073000.html