Francesco Gerbaldi

Plantilla:Infotaula personaFrancesco Gerbaldi
Biografia
Naixement29 juliol 1858 Modifica el valor a Wikidata
La Spezia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 juny 1934 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Pavia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques, geometria i geometria analítica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Pavia (1908–1931)
Universitat de Palerm (1890–1908) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Academia pro Interlingua Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGiuseppe Bagnera i Michele Cipolla Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • teorema de Gerbaldi Modifica el valor a Wikidata
Estudiant doctoralMichele de Franchis Modifica el valor a Wikidata

Francesco Gerbaldi (La Spezia, 29 de juliol de 1858 - Pavia, 29 de juny de 1934) va ser un matemàtic italià conegut per haver demostrat el teorema de Gerbaldi.

Vida i obra

Gerbaldi va estudiar a la universitat de Torí en la qual es va graduar el 1879. Els dos cursos següents va ser l'assistent del catedràtic Enrico D'Ovidio.[1]

El 1890 va ser nomenat catedràtic de la universitat de Palerm en la qual va romandre fins al 1908[2] en que es va traslladar a la universitat de Pavia en la qual es va retirar el 1931.

Gerbaldi, que també havia fet ampliacions d'estudis a Roma i Alemanya, va presentar a Palerm les més modernes matemàtiques, generant una promoció de notables acadèmics, sobre tot, en àlgebra i teoria de grups.[3] Conjuntament amb Giovanni Guccia, va consolidar el Circolo Matematico di Palermo com una institució de prestigi.[4]

Gerbaldi és recordat per haver demostrat el 1883 el conegut com teorema de Gerbaldi, que estableix que existeixen exactament sis formes quadràtiques ternàries linealment independents no degenerades i mútuament apolars.[5]

Referències

  1. ↑ Kennedy, 1980, p. 177.
  2. ↑ Martini, 2004, p. 302.
  3. ↑ Martini, 2004, p. 306.
  4. ↑ Enea, 2013, p. 22-32.
  5. ↑ Gizatullin, 2001, p. 401.

Bibliografia

  • Enea, Maria Rosaria. Francesco Gerbaldi e i matematici dell'Università di Palermo (en (italià)). Centro Pristem - Università Bocconi, 2013. ISBN 9788896181171. 
  • Gizatullin, Marat «Bialgebra and geometry of plane quartics» (en anglès). Asian Journal of Mathematics, Vol. 5, Num. 3, 2001, pàg. 387-432. DOI: 10.4310/AJM.2001.v5.n3.a1. ISSN: 1093-6106.
  • Kennedy, Hubert. Peano: Life and Works of Giuseppe Peano (en (anglès)). Kluwer Academic Publishers, 1980. ISBN 978-90-277-1069-0. 
  • Martini, Laura «Algebraic research schools in Italy at the turn of the twentieth century: the cases of Rome, Palermo, and Pisa» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 31, Num. 3, 2004, pàg. 296-309. DOI: 10.1016/j.hm.2003.09.004. ISSN: 0315-0860.

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Francesco Gerbaldi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Brigaglia, Aldo. «GERBALDI, Francesco». Dizionario Biografico degli Italiani, 2000. [Consulta: 19 juliol 2018]. (anglès)
Registres d'autoritat