Gallinova
| ||||
Tipus | Muntanya | |||
---|---|---|---|---|
Part de | llista dels 100 cims de la FEEC | |||
Localització | ||||
Continent | Europa | |||
Entitat territorial administrativa | Conca de Dalt (Pallars Jussà) i Abella de la Conca (Pallars Jussà) | |||
| ||||
Serralada | Prepirineus | |||
Dades i xifres | ||||
Altitud | 1.687 m | |||
Prominència | 113 m | |||
Isolament | 3,92 km | |||
Material | pedra calcària, marga i dolomia | |||
El Gallinova és un cim de 1.687,3 metres d'altitud que es troba a l'extrem sud-occidental de la Serra de Carreu. És al límit dels termes municipals d'Abella de la Conca i de Conca de Dalt (antic municipi d'Hortoneda de la Conca), tots dos de la comarca del Pallars Jussà.
A través del Gallinova la Serra de Carreu enllaça, cap al sud, amb la Serra de Monteguida. En el vessant nord, d'altra banda, s'estén l'extensa Obaga de Gallinova. El seu vessant sud-occidental i occidental pertany a la partida d'Ordins
El Gallinova conté el vèrtex geodèsic 263088001.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.[1]
Etimologia
Es tracta d'un topònim compost. El primer component és l'arrel romànica galli-, que Joan Coromines[2] relaciona amb l'au, possiblement al gall fer, abundant en altres èpoques en aquestes contrades (actualment encara se n'hi ha vistos, a prop). El segon component és l'arrel de l'adjectiu romànic nou, potser descrivint, tot plegat un repoblament d'aquesta espècie animal.
Referències
Bibliografia
- COROMINES, Joan. "Gallicanta". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. IV D-J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1995. ISBN 84-7256-825-3.