Giro d'Itàlia de 1969Dades de la cursa |
---|
Edició | LII |
---|
Països | Itàlia San Marino |
---|
Data | 16 de maig al 8 de juny de 1969 |
---|
Etapes | 23 |
---|
Sortida | Garda |
---|
Arribada | Milà |
---|
Surten | 130 |
---|
Arriben | 81 |
---|
Temps | 106h 47' 03" |
---|
Velocitat mitjana | 34,942 km/h |
---|
Recorregut (Km) | 3.961 km3.731 km[1] |
---|
Palmarès |
---|
Guanyador | Felice Gimondi (ITA) |
---|
Segon | Claudio Michelotto (ITA) |
---|
Tercer | Italo Zilioli (ITA) |
---|
Classificacions secundàries |
---|
Muntanya | Claudio Michelotto (ITA) |
---|
Punts | Franco Bitossi (ITA) |
---|
Equips | Molteni |
---|
|
El Giro d'Itàlia de 1969 fou la 52a edició del Giro d'Itàlia i es disputà entre el 16 de maig i el 8 de juny de 1969, amb un recorregut de 3.961 km distribuïts en 23 etapes, dues d'elles contrarellotge individual i una dividida en dos sectors. 130 ciclistes hi van prendre part, acabant-lo 81 d'ells. La sortida fou a Garda i l'arribada a Milà.
Història
El Giro d'Itàlia de 1969 presentava el principal atractiu en la lluita entre Felice Gimondi i Eddy Merckx per a la victòria final. El ciclista belga fou el primer a demostrar el seu bon estat de forma, en guanyar la tercera i quarta etapa, la primera a l'esprint i la segona en la primera de les dues contrarellotges de la cursa, en la qual no hi hagué gaires diferències. Més grans foren les diferències en la 15a etapa, la segona contrarellotge, de 49 quilòmetres. En aquesta ocasió Merckx superà a Gimondi en un minut i al resta de corredors en més de tres. Amb tot, l'endemà va saltar una notícia impactant, Merckx havia donat positiu en un control antidopatge,[2] la qual cosa suposà la seva expulsió de la cursa. Tot i que el posterior contraanàlisis ratificà el positiu,[3] Merckx defensà en tot moment la seva innocència. Es va parlar molt del tema, suggerint-se, fins i tot, una acció mafiosa contra Merckx.[4][5] El positiu comportava una sanció d'un mes, cosa que li hauria impedit prendre part al Tour de França, però la pena fou sobreseguda i va poder participar en el Tour, on aconseguira la primera de les seves victòries a la general.[5]
Per la seva banda, Gimondi es va trobar amb la maglia rosa i amb pocs rivals per a disputar-li la victòria una vegada fora de combat Eddy Merckx. En un terrible final de carrera, amb diverses etapes d'alta muntanya consecutives, Gimondi sols fou superat clarament en la 21a etapa, guanyada per Claudio Michelotto, finalment segon a la general i vencedor de la classificació de la muntanya. D'aquesta manera Gimondi guanyava el seu segon Giro d'Itàlia.
Equips participants
En aquesta edició del Giro hi van prendre part 13 equips formats per 10 ciclistes cadascun, per formar un pilot amb 130 corredors.
Núm. | Codi | Equip | 1-10 | FAE | Faema | 11-20 | ELI | Eliolona | 21-30 | FER | Ferretti | 31-40 | FIL | Filotex | 41-50 | GBC | G.B.C. | 51-60 | GER | Germanvox | 61-70 | GRI | Gris 2000 | | Núm. | Codi | Equip | 71-80 | MAX | Max Meyer | 81-90 | MOL | Molteni | 91-100 | SAG | Sagit | 101-110 | SAL | Salvarani | 111-120 | SAN | Sanson | 121-130 | SCI | Scic | |
Etapes
Classificacions finals
Classificació general
Classificació de la muntanya | Classificació per punts |
Referències
- ↑ L'anul·lació de la vintena etapa per culpa del mal temps reduí el recorregut final en 230 km
- ↑ «Cycling doping scandals» (en anglès), 07-08-2008. [Consulta: 3 maig 2013].
- ↑ «Concluyó la investigación federativa del caso Merckx». La Vanguardia, 14-06-1969. [Consulta: 3 maig 2013].
- ↑ «Eddy Merckx es inocente según carta anónima». La Vanguardia, 06-06-1969. [Consulta: 3 maig 2013].
- ↑ 5,0 5,1 «1969: Eddy's Overwhelming Arrival» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2013].
Bibliografia
- Bergonzi, Pier; Trifari, Elio. Un secolo di passioni - Giro d'Italia 1909-2009, Il libro ufficiale del centenario. Milà: Rizzoli, 2009.
Enllaços externs
- Resultats del Giro d'Itàlia de 1969 a museociclismo.it
- Resultats del Giro d'Itàlia de 1969 a bikeraceinfo.com