Goslarita
 Goslarita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | ZnSO₄·7H₂O |
| Epònim | Goslar |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CB.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.03d |
| Dana | 29.6.11.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Color | blanc, blanc groguenc |
| Exfoliació | perfecta |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Densitat | 2,0 |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Gos |
La goslarita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de l'epsomita. El seu nom prové de la localitat de Goslar (Alemanya).
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la goslarita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeita, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseita, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, morenosita, alunògen, meta-alunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, rhomboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiita i meridianiïta.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Atrevida (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà)[1] i a la mina San Vicente (Llucena, Alcalatén).[2]