Hamlet, l'honor de la venjança
Hamlet | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Franco Zeffirelli |
Protagonistes | Mel Gibson Glenn Close Alan Bates David Paul Scofield Ian Holm Helena Bonham Carter Stephen Dillane Nathaniel Parker Pete Postlethwaite Christien Anholt John McEnery Michael Maloney Richard Warwick Vernon Dobtcheff Christopher Fairbank André Julien Sean Murray (en) Trevor Peacock |
Producció | Bruce Davey i Dyson Lovell |
Dissenyador de producció | Dante Ferretti |
Guió | Franco Zeffirelli |
Música | Ennio Morricone |
Fotografia | David Watkin |
Muntatge | Richard Marden |
Vestuari | Maurizio Millenotti |
Distribuïdor | Warner Bros., Carolco Pictures i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | França, Regne Unit, Estats Units d'Amèrica i Itàlia |
Estrena | 1990 |
Durada | 130 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Color | en color |
Descripció | |
Basat en | Hamlet |
Gènere | cinema romàntic i drama |
Tema | incest |
Lloc de la narració | Dinamarca |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades
|
Hamlet, l'honor de la venjança[1] (títol original en anglès Hamlet) és una pel·lícula coproduïda entre Estats Units, Regne Unit i França l'any 1990, dirigida per Franco Zeffirelli i interpretada per Mel Gibson, Glenn Close, Alan Bates i Helena Bonham Carter, basada en l'obra de teatre de William Shakespeare. L'any 1995 va ser emesa per primer cop en català a TV3.[1][2]
Argument
Helsingør, a la Dinamarca medieval. El jove príncep Hamlet, enamorat d'Ofèlia, ha de venjar la mort del seu pare, assassinat pel seu propi germà Claudi, qui li va robar el tron i es va casar amb la seva vídua (la reina Gertrudis). Per a aconseguir-ho, Hamlet es farà passar per boig i recrearà els fets en una obra teatral que representarà una companyia de comediants errants.[3]
Repartiment
- Mel Gibson: Hamlet
- Glenn Close: Gertrude
- Alan Bates: Claudius
- Paul Scofield: el fantasma
- Ian Holm: Polonius
- Helena Bonham Carter: Ophelia
- Stephen Dillane: Horatio
- Nathaniel Parker: Laertes
- Pete Postlethwaite: actor que fa de rei
- Michael Maloney: Rosencrantz
- Sean Murray: Guildenstern
- Trevor Peacock: l'enterrador
Premis i nominacions
Guardons a què va optar la pel·lícula:[4]
- Nominacions
- Oscar a la millor direcció artística per Dante Ferretti i Francesca Lo Schiavo
- Oscar al millor vestuari per Maurizio Millenotti
- BAFTA al millor actor secundari per Alan Bates
- Premis
- David di Donatello a la millor pel·lícula estrangera per Franco Zeffirelli
Referències
Enllaços externs
- Fitxa de la pel·lícula a DeCine21 (castellà)