Heidornita
![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Fórmula química | Na₂Ca₃B₅O₈(SO₄)₂Cl(OH)₂ |
Epònim | ésser humà ![]() |
Localitat tipus | Frenswegen 3 deep bore, Frenswegen, Nordhorn, Baixa Saxònia, Alemanya |
Classificació | |
Categoria | borats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 6.EC.30 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 6.EC.30 ![]() |
Nickel-Strunz 8a ed. | Vc/D.02 – Anhang ![]() |
Dana | 32.3.5.1 |
Heys | 10.3.2 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 10,19Å; b = 7,76Å; c = 18,81Å; β = 93,33° |
Duresa | 4 a 5 |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1,579 nβ = 1,588 nγ = 1,604 |
Birefringència | δ = 0,025 |
Angle 2V | mesurat: 63° a 77°, calculat: 76° |
Dispersió òptica | molt feble |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) ![]() |
Any d'aprovació | 1956 |
Símbol | Hdn ![]() |
Referències | [1] |
La heidornita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom del Dr. alemany F. Heidorn, pel seu estudi científic dels dipòsits de Zechstein.
Característiques
La heidornita és un borat de fórmula química Na₂Ca₃B₅O₈(SO₄)₂Cl(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la heidornita pertany a «06.EC - Filopentaborats» juntament amb els següents minerals: biringuccita, nasinita, gowerita, veatchita, volkovskita, tuzlaïta i brianroulstonita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la gran perforació Frenswegen 3, a Nordhorn, a la Baixa Saxònia (Alemanya). També a Alemanya ha estat descrita a la pedrera Kohnstein, a Niedersachswerfen, Harz (Turíngia). Es tracta dels dos únics indrets om ha estat trobada aquesta espècie mineral.
Referències
- ↑ «Heidornite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juny 2017].
Enllaços externs
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png)
- Galeria d'imatges