Hydra (gènere)

Hydra

Hydra viridis
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Cnidaria
Classe	Hydrozoa
Ordre	Anthoathecata
Família	Hydridae
Gènere	Hydra Linnaeus, 1758
Espècies
Vegeu text

Hydra és un gènere d'hidrozous de la família Hydridae propis de les aigües dolces. Fan uns pocs mil·límetres i són depredadors que capturen petites preses amb els seus tentacles carregats de cèl·lules urticants. Tenen un sorprenent poder de regeneració i es reprodueixen tant asexualment com sexualment, i són hermafrodites.

Com tots els cnidaris posseeix simetria radial i consta de sols dues capes de cèl·lules separades per una mesoglea gelatinosa; la capa externa és l'ectodermis i la capa interna es diu gastroderma. En general, les hidres tenen uns pocs mil·límetres de longitud, d'1 mm a 20 mm quan estan totalment esteses. Tenen el cos tubular acabat per un simple peu adhesiu anomenat disc basal. Les cèl·lules glandulars basals en el disc segreguen un líquid enganxifós que és el que li confereix les propietats adhesives. En l'extrem lliure del cos està situada l'obertura bucal envoltada per un a dotze prims tentacles mòbils.

Cada tentacle està revestit amb unes cèl·lules urticants molt especialitzades anomenades cnidòcits. Els cnidòcits contenen estructures especialitzades anomenades nematòcists, que semblen bombetes amb un fil enrotllat dins. En l'estreta vora exterior del cnidòcit se situa un disparador en forma de pèl curt. Una vegada en contacte amb les preses, el contingut de l'explosiu nematocist és abocat disparant un dard juntament amb el fil intern que injecta neurotoxines. Per als humans, aquestes neurotoxines solament signifiquen una molèstia en el pitjor dels casos; no obstant això, per a algunes altres espècies, poden ser paralitzants.

El sistema nerviós de l'hidra és una xarxa de nervis, que és estructuralment simple en comparació amb sistema nerviós dels mamífers. L'hidra no té un cervell recognoscible.

Alguns biòlegs del segle xix van concloure que l'hidra és un animal tan simple que és possible forçar-ho a través d'una gasa per dividir-ho en cel·les individuals; després, si les cèl·lules són deixades per si mateixes, es reagrupen i tornen a formar una hidra.

Es poden trobar en la majoria dels estanys d'aigua fresca, llacs i rierols en regions temperades i tropicals. Poden ser recol·lectades per l'escombratge d'una xarxa en àrees cobertes de mala herba. En general, les hidres fan pocs mil·límetres de longitud. La sorprenent capacitat regenerativa de les hidres ha interessat els naturalistes des del segle xvi. Aquesta facultat és tal que fa creure que l'hidra és una animal que no envelleix.

Les hidres s'alimenten principalment de petits invertebrats aquàtics com Daphnia i Cyclops. Totes les espècies d'Hydra manifesten una relació mútua amb diversos tipus d'algues unicel·lulars. L'hidra ofereix a les algues protecció dels depredadors i, a canvi, les algues atorguen productes fotosintètics, que són beneficiosos per a l'alimentació de l'hidra.

El gènere Hydra té 40 espècies:^[1]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hydra

Viccionari