Jacques Dixmier

Plantilla:Infotaula personaJacques Dixmier
Biografia
Naixement(mul) Jacques André Jean Dixmier Modifica el valor a Wikidata
26 maig 1924 Modifica el valor a Wikidata (100 anys)
Saint-Étienne (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París (1946–1949)
École Normale Supérieure (1942–1946)
Liceu Hoche (1936–1942) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaÉtude sur les variétés et les opérateurs de Julia, avec quelques applications Modifica el valor a Wikidata (1949 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiGaston Julia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAnàlisi matemàtica, matemàtiques i àlgebra Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut des Hautes Études Scientifiques (1984–1989)
Institut Henri Poincaré (1955–1984)
Universitat de Borgonya (1949–1955)
Universitat de Tolosa (1947–1949)
Centre Nacional de Recerca Científica (1945–1947) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
N. Bourbaki Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • traça de Dixmier
  • Teorema de Rellich-Dixmier
  • Teorema d'aproximació de Dixmier
  • aplicació de Dixmier
  • Conjectura de Dixmier
  • Teorema de Dixmier-Ng Modifica el valor a Wikidata
Estudiant doctoralAlain Connes, Michel Duflo, Nicole Berline, Robert Pallu de la Barrière, Pierre Eymard, Bernard Charles, Michel Brion, Michèle Vergne, Claire Anantharaman-Delaroche i Alain Guichardet Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2001)  Medalla Émile Picard
  • (1992)  Premi Leroy P. Steele
  • (1976)  Premi Ampère
  • (1962)  Premi de l'Estat Modifica el valor a Wikidata

Jacques Dixmier (Saint-Étienne, 26 de maig de 1924) és un matemàtic francés.

Vida i obra

Nascut en una família d'ensenyants que van esser destinats a diferents punts de França, Dixmier va fer els seus estudis secundaris i els dos cursos de preparació per les grandes écoles a Versalles, excepte un curs que per culpa de la Segona Guerra Mundial va estar a Saint-Brieuc.[1] El 1942 va ingressar a l'École Normale Supérieure en la qual es va graduar el 1946 i, a continuació, es va incorporar al CNRS per fer treballs de recerca amb els quals va obtenir el doctorat el 1949, amb una tesi dirigida per Gaston Julia.[2]

Des de 1947 fins a 1949 va ser professor de la universitat de Tolosa, posició força incòmoda que l'obligava a viatjar sovint de París a Tolosa de Llenguadoc. Per això, el 1949, va acceptar una plaça de professor a la universitat de Dijon, més a prop de París. en la qual va romandre fins al 1955.[3] El 1955 va instal·lar-se definitivament a París, on va ser professor de l'Institut Henri Poincaré, fins que es va jubilar el 1984. Després de jubilar-se va estar cinc anys col·laborant amb l'Institut des hautes études scientifiques.[4]

Dixmier va ser un algebraista eminent, considerat un dels gurus de les C*-àlgebres.[5] A ell se li deuen treballs notables, alguns dels quals en col·laboració amb Adrien Douady, sobre teoria de grups i àlgebres de Lie, cohomologia, sistemes dinàmics i anàlisi hilbertiana.[6] En la dècada dels 1960's va construir una traça, avui anomenada traça de Dixmier, que, convenientment desenvolupada per Alain Connes es va convertir en un concepte fonamental de les Àlgebres no commutatives.[7] També va ser el precursor del desenvolupament de les àlgebres envolupants.[8]

Va ser autor d'un bon nombre de manuals de matemàtiques per estudiants universitaris i de dues obres divulgatives escrites amb Connes i la seva esposa: Le Théâtre quantique (2013) i Le Spectre d'Atacama (2018). També va publicar breus novel·les de ciència-ficció o policíaques.[9]

Referències

  1. ↑ Raussen, 2009, p. 34.
  2. ↑ Raussen, 2009, p. 35.
  3. ↑ Raussen, 2009, p. 36.
  4. ↑ Raussen, 2009, p. 40.
  5. ↑ Halmos, 1987, p. 331.
  6. ↑ Mehl, p. web.
  7. ↑ Lord, Sukochev i Zanin, 2019, p. 491.
  8. ↑ Rentschler, 2008, p. 1153.
  9. ↑ Raussen, 2009, p. 41.

Bibliografia

  • Halmos, Paul R. I Have a Photographic Memory (en anglès). American Mathematical Society, 1987. ISBN 0-8218-0115-5. 
  • Lord, Steven; Sukochev, Fedor A.; Zanin, Dmitriy. «Advances in Dixmier traces and applications». A: Ali Chamseddine, Caterina Consani, Nigel Higson, Masoud Khalkhali, Henri Moscovici, Guoliang Yu (eds.). Advances in Noncommutative Geometry (en anglès). Springer, 2019, p. 491-584. ISBN 978-3-030-29596-7. 
  • Rami, El-Nabulsi Ahmad «Glaeske-Kilbas-Saigo Frectional Integration and Dixmier Fractional Trace» (en anglès). Acta Mathematica Vietnamica, Vol. 37, Num. 2, 2012, pàg. 149-160. ISSN: 0251-4184.
  • Raussen, Martin «Interview with Jacques Dixmier» (en anglès). EMS Newsletter, Num. 72, 2009, pàg. 34-41. ISSN: 1027-488X.
  • Rentschler, Rudolf «A Negative Answer to the Problem of Dixmier on Hearts of Prime Quotients of Enveloping Algebras» (en anglès). Communications in Algebra, Vol. 36, Num. 3, 2008, pàg. 1153-1170. DOI: 10.1080/00927870701509537. ISSN: 0092-7872.

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jacques Dixmier» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Mehl, Serge. «DIXMIER Jacques, français, 1924-» (en francès). ChranoMath. [Consulta: 7 juny 2023].
Registres d'autoritat
Bases d'informació