Joaquim de Bassols i de Maranyosa

Joaquim de Bassols i de Maranyosa

Nom original	(es) Joaquín Bassols
Biografia
Naixement	13 octubre 1797 Barcelona
Mort	12 febrer 1877 (79 anys) Madrid
Senador al Senat espanyol
15 abril 1872 – desembre 1872 Circumscripció electoral: Illes Balears
Ministre de Guerra
5 octubre 1871 – 21 desembre 1871 ← Fernando Fernández de Córdova Valcárcel – Eugenio de Gaminde y Lafont →
Senador al Senat espanyol
21 març 1871 – 15 abril 1872 Circumscripció electoral: Badajoz
Capità general d'Aragó
17 novembre 1868 – 7 febrer 1871 ← Cándido Pieltain y Jove-Huergo – Juan Alaminos y Vivar →
Capità general de Catalunya
17 agost 1868 – octubre 1868 ← Manuel Pavía y Lacy – Ramon Nouvillas i Ràfols →
Capità general de les Illes Balears
27 octubre 1863 – 18 juliol 1866 ← Pedro de Mendinueta y Mendinueta – José de Reina y Frías →
Diputat al Congrés dels Diputats
2 març 1842 – 3 gener 1843 Circumscripció electoral: Lleida
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, militar
Carrera militar
Rang militar	general
Premis (1875)  Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild (1869)  Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu vermell (1869)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu vermell (1856)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1855)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1852)  Creu de l'Orde de Sant Hermenegild (1840)  Comanador de l'Orde d'Isabel la Catòlica

Joaquim de Bassols i de Maranyosa (castellà: Joaquín Bassols) (Barcelona, 13 d'octubre de 1797 - Madrid, 12 de febrer de 1877) va ser un militar i polític català.

Miliar d'ideologia liberal, Prengué part en totes les lluites civils del segle xix a Catalunya (primera guerra carlina, guerra dels Matiners, etc) i ascendí a general per mèrits de guerra.^[1] Durant la regència de Maria Cristina va participar en el pronunciament a favor de Baldomero Espartero i fou elegit diputat per Lleida en 1841 en substitució de Rafael Degollada.^[2] Durant el regnat d'Isabel II fou governador militar de Barcelona i de Menorca, capità general de les Illes Balears, capità general d'Aragó i de Castella la Nova.

Va donar suport a la revolució de 1868 i durant uns mesos fou Capità General de Catalunya. Durant el regnat d'Amadeu I, entre octubre i desembre de 1871 fou ministre de Guerra en el gabinet dirigit per José Malcampo y Monge. En les eleccions d'abril de 1872 fou escollit senador per la província de Badajoz i en les d'agost de 1872 fou escollit senador per les Illes Balears.^[3]

En el terreny personal practicà l'espiritisme. Un renebot seu, Domènec de Miquel i Bassols, va ser diputat carlí durant el Sexenni Democràtic.^[4]