José Arias Uría
  | |||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1799 Ferrol (província de la Corunya) | ||||||||||||
| Mort | 3 gener 1873 (73/74 anys) la Corunya (Espanya) | ||||||||||||
 Ministre de Gràcia i Justícia | |||||||||||||
| 15 de gener de 1856 – 14 de juliol de 1856[1] | |||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||
| Formació | Universitat de Santiago de Compostel·la (–1825) | ||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||
| Ocupació | polític | ||||||||||||
| Partit | Partit Progressista | ||||||||||||
Premis  Orde de Calatrava[2] | |||||||||||||
Llista
| |||||||||||||
José Arias Uría (Ferrol, 1799-La Corunya, 3 de gener de 1873) va ser un polític gallec, ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Biografia
Fill d'Ángel Arias de Cal i de Francisca Uría, poc després de néixer la seva família es trasllada a Betanzos. Es llicencia en lleis a la Universitat de Santiago de Compostel·la en 1825, on havia militat en organitzacions liberals. poc després contreu matrimoni amb Josefa Sande. Exerceix després de concloure els seus estudis l'advocacia en Betanzos.
Diputat a Corts per La Corunya en 1839 pel Partit Progressista,[3] presideix la Junta Revolucionària de Betanzos després del pronunciament de Baldomero Espartero de 1840. De nou diputat a l'any següent, denúncia en 1842 actes de corrupció al Govern del Regent. En 1844 és diputat provincial de la Corunya i ha d'exiliar-se un temps a Portugal durant la dècada moderada. Al cap de poc del seu retorn de l'exili després de la presa del poder dels progressistes, ingressa en la carrera judicial i és nomenat Fiscal en l'Audiència de Mallorca en 1854. Anteriorment havia estat magistrat a les audiències de La Corunya i València.[4]
El 15 de gener de 1856 és nomenat ministre de Gracia i Justícia en el III gabinet d'Espartero, cessant el 14 de juliol d'aquest mateix any.[5] Les seves grans accions en el ministeri van girar entorn de la resolució del problema de la Llei orgànica del poder Judicial en redacció en aquest moment i els problemes entorn de la relació amb l'Església catòlica.
Referències
- ↑ «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2018-10-05. [Consulta: 17 gener 2016].
- ↑ Caballeros de la Orden de Santiago que efectuaron sus pruebas de ingreso durante el siglo XIX p. 247
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ El Palacio del Ministerio de Justicia y sus obras de arte, p. 305
- ↑ José Arias a xtec.es
Bibliografia
- Diccionario biográfico español. Real Academia de la Historia
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Manuel Fuente Andrés | Ministre de Gràcia i Justícia (gener-juliol) 1856 | Succeït per: Claudio Antón de Luzuriaga |
| President de Govern |  | |
|---|---|---|
| Ministre de la Governació | ||
| Ministre d'Estat | ||
| Ministre de Gràcia i Justícia | Pedro Gómez de la Serna y Tully · José Alonso Ruiz de Conejares · Joaquín Aguirre de la Peña · Manuel Fuente Andrés · José Arias Uría | |
| Ministre d'Hisenda | ||
| Ministre de Foment | ||
| Ministre de Guerra | ||
| Ministre de Marina | ||
(← DUC DE RIVAS) Govern anterior •••• Govern següent (← I O'DONNELL) | ||
