Josep Gamot i Llúria
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 maig 1855 Barcelona |
Mort | 20 desembre 1890 (35 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | escultor |
Professors | Rossend Nobas i Ballbé |
Josep Gamot i Llúria (Barcelona, Barcelonès, 20 de maig de 1855 - 20 de desembre de 1890) fou un escultor català.[1]
Fill de Joan Gamot i Catà ferrer d'ofici i Josefa Llurià tots dos nascuts a Barcelona. Va estudiar a l'Escola Llotja i fou deixeble de Rosend Nobas i Ballbé a Barcelona.
La part més nombrosa de la seva obra es compon de retrats i petites peces dirigides per al col·leccionisme. Realitzà també algunes peces de plata.
Va participar l'any 1876 a l'Exposició Nacional de Madrid amb l'obra Caín presa de remordiment.
Va col·laborar al monument a Cristòfor Colom de Barcelona, amb les escultures Aragó i Lluís de Santàngel l'any 1888, així com va realitzar Anfitrite (1881) i un grup de nens situats a la part alta de la Cascada del parc de la Ciutadella.
Obres
- Cap de dona
- Bust de Manola
- Gitano
- Gitana
- Un africà. 1880
- Circasiana. 1881
- Bust de Maja. 1882
- Moro en oració. 1885. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona
Referències
- ↑ «Josep Gamot i Llúria». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
- Santiago Alcolea Gil (1989), Escultura Catalana del Siglo XIX, Barcelona, Fundació Caixa de Catalunya
- Volum 9 (2004), La Gran Enciclopèdia en català, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5437 7