Josep Martínez i Écija

Josep Martínez i Écija

Fotografia de Josep Martínez a la plaça de Lesseps de Barcelona l'any 1972.
Biografia
Naixement	1901 Llorca (Regió de Múrcia)
Mort	1992 (90/91 anys) Balaguer (Noguera)
Alcalde de Badalona
28 febrer 1938 – 12 maig 1938 ← Joan Manent i Pesas – Pere Cané i Barceló →
Alcalde de Badalona
4 març 1937 – 19 agost 1937 ← Vicenç Roura i Boix – Joan Manent i Pesas →
Regidor de l'Ajuntament de Badalona
Activitat
Ocupació	polític, sindicalista
Membre de	Confederació Nacional del Treball

Josep Martínez i Écija (Llorca, 1901-Balaguer, 1992), anomenat «Martínez Paleta»,^[1] o simplement «Paleta», fou un activista obrer de tendència anarcosindicalista, cenetista. Va ser alcalde de Badalona en dos petits períodes durant la Guerra Civil Espanyola, entre el febrer i l'agost del 1937 i entre el febrer i el maig del 1938.^[2]

Obrer de la construcció, treballador de la brigada municipal de Badalona, i destacat dirigent anarquista. Va entrar com a regidor a l'Ajuntament de Badalona en representació de la CNT, el 19 d'octubre de 1936 i assumí el departament de Serveis Públics. El 4 de març de 1937 era elegit alcalde.^[1][2]

Cal tenir en compte que durant la Guerra Civil l'Ajuntament va quedar pràcticament sense poder davant del Comitè revolucionari, tot i que sí que va haver-hi intents d'entesa entre ambdós per resoldre la situació d'indisciplina de la ciutat i els problemes econòmics i d'atur.^[3] En el moment en què Martínez és elegit, la situació és tensa entre les organitzacions polítiques i sindicals antifeixistes, entre el bàndols de la CNT-FAI i el POUM contra el PSUC-UGT i ERC, que es militaritzen i tenen enfrontaments violents a Barcelona, en els coneguts com fets de maig del 1937.^[4] En el cas de Badalona, Martínez va lluitar perquè la situació de la capital no es reproduís a la ciutat, i tret d'alguns episodis de tensió, va aconseguir que no es produís cap mena de conflicte armat.^[5]

Malgrat aquest èxit, el seu mandat va ser curt a causa dels atacs dialèctics en la premsa local, i la general, entre la CNT-FAI i del PSUC-UGT, que comptarà amb atacs contra el POUM.^[5] La situació va afectar la vida local, i l'agost d'aquell mateix anys Martínez dimiteix i és substituït per Joan Manent i Pesas.^[2]

Tornà a ser elegit alcalde el 28 de febrer de 1938, quan Manent dimiteix davant de l'assalt popular a l'alcaldia i les cases dels dirigents cenetistes en protesta per la falta de proveïments,^[5] però el 12 de maig de 1938 era mobilitzat per a marxar cap al front.^[2] Durant aquest període arriben els primers refugiats des d'Aragó,^[5] i es produeix el primer bombardeig sobre la ciutat el 13 de març, que es repetirien amb gran intensitat durant aquell any, especialment sobre els barris industrials.^[6]

Quan acabà la guerra civil, Martínez s'exilià a França, on fou perseguit per la Gestapo. Més tard, tornà a Catalunya, i s'instal·là a Balaguer.^[1]

Un carrer de Badalona, al barri de Montigalà, duu el seu nom, «Alcalde Martínez Écija».^[7][1]

• Abras, Margarida; Carreras, Montserrat; Nieto, M. Dolors. Tots els carrers de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 2003. 
• Martínez de Sas, Teresa; Pagès, Pelai. Universitat de Barcelona. Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000. ISBN 84-8415-2443-X. 
• Villarroya, Joan (dir.); AA.DD. Història de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 1999. ISBN 84-88758-03-0.