La muntanya de Sainte-Victoire vista des de Bibémus

Infotaula d'obra artísticaLa muntanya de Sainte-Victoire, vista des de Bibémus
francès: Le Mont Sainte-Victoire vu de la carrière Bibémus

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorPaul Cézanne Modifica el valor a Wikidata
SèrieMuntanya Sainte-Victoire Modifica el valor a Wikidata
Creacióc. 1897
1898
Gènerepaisatge Modifica el valor a Wikidata
Movimentpostimpressionisme Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida65 (Alçada) × 81 (Amplada) default
Propietat deCone sisters (en) Tradueix (–1950)
Museu d'Art de Baltimore (1950–) Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióMuseu d'Art de Baltimore (Baltimore) Modifica el valor a Wikidata
Història
DataEsdeveniment significatiu
1950 donatiu Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariBMA 1950.196 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg
The Paintings, Watercolors and Drawings of Paul Cezanne: An Online Catalogue Raisonné:(FWN 315)
The paintings of Paul Cézanne: a catalogue raisonné:(837)
Cézanne: Son art, son œuvre:(766)
Catàleg raonat de Paul Cézanne, 1970:(759) Modifica el valor a Wikidata

La muntanya de Sainte-Victoire, vista des de Bibémus és un quadre del pintor francès Paul Cézanne. Està realitzat en oli sobre llenç. Mesura 65 cm d'alt i 81 cm d'ample. Va ser pintat entre 1898 i 1900. Actualment, es troba en el Museu d'Art de Baltimore, Estats Units.

Aquesta obra pertany al gènere paisatgístic, un dels favorits de Cézanne, al costat del bodegón i el retrat. És, a més, un dels seus temes predilectes: la muntanya de Sainte-Victoire, massís calcari del sud de França, entre els departaments de Boques del Roine i Var. Cézanne, amb els seus quadres, la va fer famosa.

Li va dedicar nombrosos quadres en dues èpoques diferents: de 1882 a 1890 i de 1901 a la seva mort. Aquesta visió des de Bibémus s'emmarca en la segona època.[1]

Cézanne no pretenia una representació estàtica del paisatge. Volia aconseguir la unitat entre el color, la composició, la superfície i la tectònica. A més, buscava donar una base teòrica a les seves experiències i experiments.[2]

Referències

  1. ↑ P. F. R. Carrassat, Maestros de la pintura, Spes Editorial, S.L., 2005.
  2. ↑ Christa von Lengerke, «Del Impresionismo al Art Nouveau» en Los maestros de la pintura occidental, Taschen, 2005, pág. 512, ISBN 3-8228-4744-5
  • Vegeu aquesta plantilla
General
Família
Amics
Marxant d'art
Quadres
Noia al piano (1869)  ·

El dinar al camp (1873-1875)  · Autoretrat amb barret arrugat (1875)  · Paisatge de la teulada vermella (1875-1876)  · Pont de Maincy (1879)  · Pomes i galetes (1880)  · Flors i fruita (1880)  · La senyora Cézanne al jardí (1880)  · Flors dins d'un gerro blau (1880)  · Fruita, tovalló i lletera (1880)  · Retrat del fill de l'artista (1880)  · Arbres i cases (1885)  · Retrat de la senyora Cézanne (1885-1890)  · Pierrot i Arlequí (1888)  · Les ribes del Marne (1888-1890)  · Els jugadors de cartes (1889-1892)  · La barca i els banyistes (1890)  · Gerro, sucrera i pomes (1890-1894)  · Dona amb cafetera (1890-1895)  · Fumador de pipa (1891)  · Les grans banyistes (Filadèlfia) (1894)  · Bodegó amb cebes (1895-1900)  · La roca vermella (1895-1900)  · Les grans banyistes (Londres) (1895-1900)  · La muntanya de Sainte-Victoire vista des de Bibémus (1898)  · Al parc de Château Noir (1898-1900)  · Piràmide de cranis (1901)  · Bosc (1902)  · Retrat d'una dama en blau (1904) ·

Muntanya Sainte-Victoire (1904-1906)