La sala de ball
Le Bal | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Ettore Scola |
Protagonistes | Étienne Guichard |
Producció | Franco Committeri |
Dissenyador de producció | Luciano Ricceri |
Guió | Jean-Claude Penchenat Ruggero Maccari Furio Scarpelli Ettore Scola |
Música | Vladimir Cosma |
Fotografia | Ricardo Aronovich |
Muntatge | Raimondo Crociani |
Vestuari | Ezio Altieri |
Distribuïdor | AMLF |
Dades i xifres | |
País d'origen | Itàlia França Algeria |
Estrena | 1983 |
Durada | 110 minuts |
Idioma original | cap valor |
Versió en català | Sí |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | dansa, musical |
Tema | tango argentí |
Premis i nominacions | |
Nominacions | Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1984) David di Donatello al millor director candidata internacional als Premis Oscar (1984)
|
Premis | |
La sala de ball (italià: Ballando, ballando; francès: Le bal) és una pel·lícula franco-italo-algeriana dirigida per Ettore Scola i estrenada l'any 1983. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
Cinquanta anys de balls de saló a França, des dels anys 1930: el Front popular, la Guerra, l'arribada del jazz i del rock, Maig 68, el disco… Les parelles silencioses es fan i es desfan seguint la història i la música.[2]
Repartiment
- Étienne Guichard: El jove professor
- Regeix Ram: El patró de la sala
- Francesco De Rosa: Toni
- Arnault LeCarpentier: El jove tipògraf
- Liliane Delval: L'alcohòlic
- Martine Chauvin: La jove florista
- Marc Berman: El col·laboracionista
- Danielle Rochard: La repartidora d'una modista
- Nani Noël: La filla d'alegria / La jove jueva / La refugiada / La jove que pinta els seus baixos
- Aziz Arbia: El jove obrer
- Geneviève Rey-Penchenat: El aristòcrata
- Michel van Speybroeck: L'home que ve de lluny / Jean Gabin
- Rossana Di Lorenzo: La senyora-pipi
- Michel Toty: L'obrer especialitzat
- Raymonde Heudeline: L'obrera
- Anita Picchiarini: L'amiga de l'obrera
- Olivie Loiseau: El jove germà de l'obrera
- Monica Scattini: La jove filla miop
- Christophe Allwright: El bonic jove home de suburbi
- François Pick: El jove estudiant
- Chantal Capron: El maniquí
- Jean-François Perrier: El sagristà enamorat / L'oficial alemany
- Jean-Claude Penchenat: la 'creu de foc'
Premis i nominacions
- Ós de Plata a la millor direcció per Ettore Scola a la Berlinale 1984
- 9e cerimònia dels César:
- Millor pel·lícula (victòria ex-æquo amb Als nostres amors)
- Millor director per Ettore Scola
- Millor música per Vladimir Cosma
- Nominació al César a la millor fotografia per Ricardo Aronovich
- Nominació a l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera a la 56a cerimònia dels Oscars[3]