La tonta del bote

Infotaula de pel·lículaLa tonta del bote
Fitxa
DireccióJuan de Orduña Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Lina Morgan
Arturo Fernández
José Sacristán
Marisol Ayuso
Antonio Casal
Tomás Blanco
Roberto Rey
Félix Dafauce
María Asquerino
Carmen Martínez Sierra
Maria Isbert
Manuel Guitián
Paca Gabaldón
Luis Varela Modifica el valor a Wikidata
GuióEloy Herrera Santos
Pilar Millán Astray
MúsicaAlfonso Sáinz
FotografiaAntonio L. Ballesteros
MuntatgeMagdalena Pulido
ProductoraJosé Frade P.C.
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1970 Modifica el valor a Wikidata
Durada105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMadrid Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0066470 Filmaffinity: 768776 Letterboxd: la-tonta-del-bote TMDB.org: 160610 Modifica el valor a Wikidata

La tonta del bote és la pel·lícula més coneguda de Lina Morgan, dirigida per Juan de Orduña. Va ser filmada a Espanya en 1970, i en ella dona vida a una pobra noia ignorant els sentiments de la qual són calcigats per aquells que l'envolten. Se la coneix com la "tonta del bote" perquè en una llauna guarda burilles per a un personatge cec de la pel·lícula que toca el violí.[1] Es tracta de la tercera i més famosa versió cinematogràfica de l'obra teatral de 1925 creada per Pilar Millán Astray, les adaptacions anteriors de la qual són de 1939, de la qual no es conserven còpies, i 1956, aquesta última amb el títol La chica del barrio.

Els personatges tenen aquest tarannà castís característic del cinema popular i còmic espanyol. Les escenes còmiques estan lligades amb altres de tractament més dramàtic el que va fer que la pel·lícula funcionés a la perfecció i tingués tant èxit, sobretot, entre els seguidors de Lina Morgan.[2]

Argument

Lina Morgan interpreta a Susana, una òrfena ingènua, maldestra i de bon cor que viu servint a casa de la senyora Engracia des que la seva mare va morir als pocs dies de donar a llum. Allí també viuen els tres nebots de la senyora: Asunta, Trini i Lorito, que no treballen i als quals també ha de servir. La mala situació econòmica obligarà a Engracia a llogar una habitació a l'atractiu Felipe (Arturo Fernández), que té una mala fama que és tan sols fruit de les enraonies.

Repartiment

Premis

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[3]
Categoria Nominats Resultat
Millor actriu de repartiment María Asquerino Guanyadora
Millor fotografia Luis Cuadrado Guanyador

Referències

  1. La tonta del bote a fotogramas.es
  2. 5 razones por las que sería imposible un remake de 'La tonta del bote' Arxivat 2019-04-19 a Wayback Machine., vozpopuli.com, 16 de juny de 2014
  3. «Premios del CEC a la producción española de 1970». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 16 novembre 2018].

Enllaços externs

  • Stanley J. Black Una Cenicienta española: la tonta del bote y sus adaptaciones cinematográficas A: Anagnórisis: Revista de investigación teatral, ISSN-e 2013-6986, Nº. 8, 2013, págs. 114-141
  • La tonta del bote, entrevista a Arturo Fernández a Cine de barrio