Leo the Last
Fitxa | |
---|---|
Direcció | John Boorman |
Protagonistes | Marcello Mastroianni Billie Whitelaw Louis Gossett, Jr. Vladek Sheybal Liz Smith Graham Crowden |
Producció | Robert Chartoff i Irwin Winkler |
Guió | John Boorman i George Tabori |
Música | Fred Myrow |
Fotografia | Peter Suschitzky |
Distribuïdor | United Artists i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Regne Unit |
Estrena | 1970 |
Durada | 104 min |
Idioma original | anglès |
Rodatge | Londres |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | comèdia dramàtica |
Lloc de la narració | Londres |
Leo the Last és una pel·lícula britànica de John Boorman estrenada el 1970.
Amb Leo the Last, John Boorman torna a Anglaterra i roda finalment una pel·lícula de la qual ha escrit el guió.
Va dirigir la seva pel·lícula en decorats reals en un carrer de Notting-Hill Gate a Londres. Aquest antic barri residencial estava a punt de la demolició, quan els productors de la pel·lícula van obtenir l'autorització de rodar. A canvi d'aquesta autorització, van construir un terreny de joc per als nens.
Argument
Observant ocells amb uns binocles, Leo, un ric hereu descobreix un barri pobre poblat de negres. Decideix ajudar-los, i en particular Salambo, una jove prostituta.[1]
Repartiment
- Leo: Marcello Mastroianni
- Margaret: Billie Whitelaw
- Salambo Mardi: Calvin Lockhart
- Roscoe: Olenna Forster Jones
- Max: Graham Crowden
Premis
- Premi a la millor direcció (Festival de Canes) 1970
Bibliografia
- Monthly Film Bulletin, n° 439 (anglès)
- Sight and Sound, estiu 1970, article p. 158 + notule p. 170(anglès)
- Cahiers du cinéma, n° 222, juliol de 1970(francès)
- Positif, n° 118, estiu 1970 (francès)
Referències
- ↑ The New York Times. Leo the Last (en anglès). The New York Times.