Llei de beneficis inversos
La Llei de beneficis inversos diu que la relació entre beneficis i danys d'un nou medicament tendeix a ser invers a l'esforç comercial de màrqueting per promoure la seva introducció.[1] És a dir, a menor qualitat del medicament o a menor seguretat per al pacient, es requereix més publicitat del medicament.
La Llei de beneficis inversos, enunciada pels nord-americans Howard Brodly i Donald Light, posa en relleu la necessitat d'una investigació comparada de l'efectivitat i d'altres reformes, per millorar la prescripció basada en proves.[2]
Situació
La llei es manifesta a través de sis estratègies bàsiques de màrqueting:
- La reducció dels llindars per al diagnòstic de la malaltia
- Basar-se en criteris indirectes de valoració
- Exagerar afirmacions de seguretat
- Exagerar les pretensions de eficàcia
- La creació de noves malalties
- Fomentar usos no aprovats
Conseqüències
S'ha de tenir en compte el greu dany que poden fer els nous medicaments, moltes vegades inesperats. Per això a Worst Pill, Best Pill [3] recomanen deixar passar deu anys abans de prescriure els nous fàrmacs, llevat que siguin novetats "salvadores".
Les agències de medicaments, els comitès d'ètica i les organitzacions de seguretat per als pacients s'han de plantejar: [4]
- L'anàlisi en profunditat dels estudis farmacoterapèutics previs, per descobrir els assaigs clínics que no permeten preveure gravíssims efectes adversos.[5]
- L'intens màrqueting per promoure l'ús de medicaments amb pitjor relació benefici-mal.[6]
- Tenir en compte que el mercat podria ser una força contra el millor ús dels medicaments.[7]
Referències
- ↑ «Brody H, Light DW. The inverse benefit law: how drug màrqueting undermines patient safety and public health. Am J Public Health. 2011; 101(3):399-404.». Arxivat de l'original el 2015-02-16. [Consulta: 18 gener 2012].
- ↑ Tanne JH. "Inverse benefit law" explains how drug màrqueting undermines patient safety. BMJ. 2011; 342:d598.
- ↑ Worst Pill, Best Pill. Public Citizen's Health Research Group
- ↑ El País contra Teresa Forcades
- ↑ Wood AJJ. The Safety of New Medicines: The Importance of Asking the Right Questions. JAMA. 1999; 281(18):1753-4.
- ↑ Astellas 'lawsuit against Prescrire: french court rules that Prescrire did not "denigrate" Protopic ° (tacrolimus). Prescrire. 2011.03.02
- ↑ «Gérvas J. Garum. Acta Sanitària. 2011/03/07.». Arxivat de l'original el 2011-09-07. [Consulta: 18 gener 2012].
Vegeu també
- Bioètica
- Deontologia
- Deontologia professional
- Economia de la salut
- Escepticemia
- Ètica mèdica
- Intel·ligència sanitària
- Llei de cures inverses
- Medicalització
- Ministeri de Sanitat
- Política sanitària
- Principis de Tavistock
- Promoció de malalties
- Salut pública
- Servei Nacional de Salut
- Biaix d'informació científica
- Biaix en publicació científica
- Sistema sanitari
- Teresa Forcades
Bibliografia
- Light DW (Editor). The Risks of Prescription Drugs. Nova York: Columbia University Press, 2010. (anglès)
- Evans I, Thornton H, Chalmers I. Com es proven els tractaments. Una millor investigació per a una millor atenció de salut. Organització Panamericana de la Salut; 2010. Arxivat 2011-05-18 a Wayback Machine. (anglès)
Enllaços externs
- Donald W. Light
- Equip CESCA
- Escepticemia
- Skepticism
- Worst Pills, Best Pills