Llista de Swadesh en llengües otomang
La llista de Swadesh en llengües otomang permet una comparació del vocabulari bàsic d'aquesta família de llengües. Aquest article repeteix la llista de Swadesh de 100 termes per a diferents llengües otomang classificades per categories gramaticals (els nombres són el nombre en la llista de Swadesh).
Llista curta de Swadesh
A continuació es reprodueix la llista de Swadesh, la transcripció fonològica s'ha adaptat lleugerament a partir de les fonts citades per fer més senzilla la comparació. Freqüentment s'usa l'alfabet llatí o l'alfabet fonètic internacional excepte en uns pocs casos on s'han introduït signes especials, aquests signes especials són:
- Africades: alveolar /c/ (=AFI: /ʦ/), palatal /č/ (=AFI: /ʧ/)
- Fricatives: palatal /š/ (=AFI: /ʃ/)
- Vocals llargues: /aa, ee, ii, oo, uu/ (=AFI: /aː, eː, iː, oː, uː/)
Pronoms i quantificadors
Català | Otopame | Zapoteca | Mixteca | ||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Matlazinca d' Oxtotilpan[1] | Otomí de Cuexcontitlán[2] | Chatino de la Zona Alta[3] | Zapoteco de l'Istme | Mixteca de la frontera Puebla-Oaxaca | Mixteca del Xochapa[4] | ||
1 | jo | kakí | nugó | naʔ4 | naa | ná na3 | yeʔe |
2 | tu | kačí | nuʔwĩ³² | lii | ro ɾo¹ | yóʔó | |
3a | nosaltres (EXCLUSIU) | kakhówi | núkʔigé | ware23 | laadu | ndehe nde².ʔe² | ndeʔe |
3b | nosotros (INCLUSIU) | kakwéwi | nugoh | nã23 | laanu | yoho ʒo².ʔo² | yóó |
4 | aqueste | ninhí | nunʌ | nde23 | riʔ | xian ʃiã12 | |
5 | aqueix / aquell | titʔí | nuka | kwa4 | ka | suan suã12 | |
6 | qui | wantʔəwi | to | lka23nu4 | návi na3.vi² | unkú na | |
7 | què | tʔání | te | čaʔ23 | uncu ũŋ¹.ku² | unkú ya | |
8 | no | šóko | hina | siʔi² | coho ko¹.ʔo¹ | koó | |
9 | tot(s) | teʔsohə | gɔtho | čga23 | irá | dendihi de².ndi².ʔi² tacá ta¹.ka3 | ndiʔi |
10 | molts | pəkh | ndunthi | kaʔã³² | stale | cuaha | kuaʔá, kini |
Numerals i adjectius
Català | Otopame | Zapoteca | Mixteca | ||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Matlazinca d' Oxtotilpan | Otomí de Cuexcontitlán | Chatino de la Zona Alta | Zapoteca de l'Istme | Mixteca de la frontera Puebla-Oaxaca | Mixteca del Xochapa | ||
11 | un | ráwi | na | ska23 | tobi | iin | |
12 | dos | ʔíwi | ʔyóhó | tukwa³² | čupa | úi | uvi |
tres | ró-šu | ñú | snã4 | čonna | úni | uni | |
quatre | ró-kunhówi | góhó | hakwa43 | tapa | kúmi | kumí | |
cinc | ró-kút'a | y | kiʔyu³² | kaayuʔ | uhu | uʔun | |
13 | gran | máyə | nd | tlyu45 tnum23 | roʔ | káhnú | káʔnú |
14 | llarg, alt | šúbayé | mă | tukwĩ³² | kaani | nanu | |
15 | petit | nuiiniʔ | -tí | válí |
Humans, animals i plantes
Català | Otopame | Zapoteca | Mixteca | ||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Matlazinca d' Oxtotilpan | Otomí de Cuexcontitlán | Chatino de la Zona Alta | Zapoteca de l'Istme | Mixteca de la frontera Puebla-Oaxaca | Mixteca de Xochapa | ||
16 | dona | wešúwi | ʔbɛhñʌ | hwnaʔã23 | gunaa | ña²han3 | |
17 | home | wéhma | ñ | nu4 kiʔyu23 | chaa | ||
18 | persona | binni | ñuu, ñay | ||||
19 | peix | hwá | kula² | benda | |||
20 | ocell | rúthaní | cʔ | kinyi³² | dzáa | ||
21 | gos | síní | ʔyóʔ | šneʔ45 | biʔkuʔ | dzihina | |
22 | poll | t'o | tʔŏni | kwityĩ23 | nchucu | ||
23 | arbre | sá | šicʔo | yka² | yúnu | ||
24 | llavor | tá | ndŏ | nguta² | nuní | ||
25 | fulla | nimhí | ší | lkaʔ23 | bandaga | ndáha yúnu | |
26 | arrel | čəsí | ʔy | kitše² su:³² yka² | yoho yúnu | ||
27 | escorça | šíh | ší | tahã43 | gidiladi yaga | ñ | |
28 | pell | šipáari | šiphaní | kihĩ23 | gidiladi | n | |
29 | carn | ríní | ng | kunaʔ³² | beela | cuñu | |
30 | sang | číhabí | khí | tnẽ21 | rini | ñ | |
31 | os | k'áró | ndŏyoʔ | tihyã21 | iqui | ||
32 | greix | búhpawi | căcí | tã:45 | xahan | ||
33 | ou | nhótó | hióyʌ | skuwe³² | dxita | ndɨvi | |
34 | banya | ndɨqui quɨt | |||||
35 | cua | suhma quɨt | |||||
36 | pluma | šíph | ší | kityĩ³² | tuhun-t | ||
37 | pell | šínu | štẵ | ixi | |||
38 | cap | nú | ñá | xini yo | |||
39 | oreja | č | gũ | soho yo | |||
40 | ull | tá | dɔ | nuu yo | |||
41 | nas | máši | šíñú | kutu yo | |||
42 | boca | ná | né | yuhu yo | |||
43 | llengua | čúní | khʌhné | yaa yo | |||
44 | dent | síbi | čǐ | udnun yo | |||
45 | colze | xuu yo | |||||
46 | peu | mo | wá | jaha yo | |||
47 | genoll | núməní | ñahmú | xini jɨt | |||
48 | mà | yé | ʔyé | ndáha yo | |||
49 | ventre | tɨxin yo | |||||
50 | coll | tékʔ | nkʔǒthé | sucun yo | |||
51 | pits | čuʔú | ʔbá | ndódo yo | |||
52 | corazón | yá | (kuɾʌsón) | añú | |||
53 | fetge | pəti | yá | stajahá |
Objectes i fenòmens naturals
Català | Otopame | Zapoteca | Mixteca | ||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Matlazinca d' Oxtotilpan | Otomí de Cuexcontitlán | Chatino de la Zona Alta | Zapoteco de l'Istme | Mixteco de la frontera Puebla-Oaxaca | Mixteco del Xochapa | ||
71 | sol | ndikahndíí | ñuʔu | ||||
72 | lluna | yoo | yoó | ||||
73 | estrella | kìmì | |||||
74 | aigua | nduča | tìkuíì | ||||
75 | pluja | davi, savi | saví | ||||
76 | pedra | yuu | yuú | ||||
77 | arena | ñ | |||||
78 | terra | ñuhun, ñuu | ñuʔú | ||||
79 | núvol | vikó | vikó | ||||
80 | fum | ñuhma | |||||
81 | foc | ñuhun | ñuʔu | ||||
82 | cendra | yáa | |||||
83 | cremar | kahmi | kaʔmi | ||||
84 | camí | iči | ičí | ||||
85 | muntanya | yúku | ikú |
Referències
Bibliografia
- Roberto Escalante y Marciano Hernández (1999): Matlazinca de San Francisco Oxtotilpan, Estado de México (Arhivo de lenguas indígenas de México), COLMEX, Mexico DF, ISBN 968-12-0902-8.
- Leslie Pride y Kitty Pride (1997): Chatino de la zona alta, Oaxaca (Arhivo de lenguas indígenas de México), COLMEX, Mexico DF, ISBN 968-12-0701-7.
- Yolanda Lastra (1989): Otomí de San Andrés Cuexcontitlán, Estado de México (Arhivo de lenguas indígenas de México), COLMEX, Mexico DF, ISBN 968-12-0411-5.
- Stark, Sharon; Johnson, Audrey y González de Guzmán, Benita (2003): Diccionario del mixteco de Xochapa, Guerrero, ILV.
Enllaços externs
- Swadesh Lists of Oto-Manguean languages